L’expressió apareixia en un article del Wall Street Journal l’any 1986, en aquella època el REINO DE ESPAÑA ja tenia una DEMOCRACIOLA, que feia somniar a tothom que començarien a caure tots ‘ els sostre de vidre’, i que des d’aquell moment les persones veurien EFECTIVAMENT protegida la seva salut, EFECTIVAMENT garantits els seus drets a la vivenda, al treball, a l’educació ,..EFECTIVAMENT que la igualtat davant la llei deixaria de ser un simple postulat jurídic, i es convertiria en un fet ‘normal i quotidià ‘.
Ningú aleshores pensava en desnutrició infantil; desnonaments de famílies sense recursos; persones grans i col·lectius ‘febles’ desatesos , retalls en TOTS ELS DRETS BÀSICS,…
Gràcies a l’èxit sense precedents pel que fa a l’estultícia i corrupció de les elits politiques, el REINO DE ESPAÑA, ha assolit uns nivells de misèria, que el situen en una posició capdavantera; en els primers llocs del ranking de pobresa i al ensems en el de corrupció.
Cal felicitar als Partits i a les persones que ho feien i fan possible, i recordar-los alhora, que s’ha trencat un dels ‘sostres de vidre més delicats’, el de ‘ dret natural’; aquella ‘normativa’ no aprovada en seu parlamentaria, però que tothom sap que és d’obligat compliment:
No mataràs.
No robaràs.
No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme.
….
Això obliga a la ciutadania a exigir – amb les mesures que siguin necessàries – el seu compliment, i legitima qualsevol acció encaminada a sancionar als culpables.