Fa anys que conec a l’Ibrahim, va arribar quan la ranera agònica del dictador feia pensar a moltes persones- santa innocència –que s’obriria un període de llibertat, com va succeir amb la II República.
Abans del traspàs del sàtrapa es signava el 14 de novembre de 1975 a Madrid, la Declaració de principis entre Espanya, el Marroc i Mauritània sobre el Sahara Occidental, entre els representants d’Espanya, Marroc i Mauritània sobre el fins llavors denominat Sàhara Espanyol
La validesa jurídica d’aquest acord va estar qüestionada des del primer moment pel Secretari General Adjunt d’Assumptes Jurídics i Assessor Jurídic de les Nacions Unides. En l’actualitat, l’ens encarregat d’intervenir en la qüestió és la Missió de Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental
Al costat de l’acord polític existien uns annexos secrets, dels quals només una part ha estat filtrada. Els annexos secrets econòmics[7] estipulaven la cessió al Marroc del 65% de l’empresa Fos Bucraa, que explotava els rics jaciments de fosfats del Sàhara Occidental, a canvi que Espanya obtingués drets de pesca per 800 vaixells durant 20 anys. Els acords secrets en matèria de pesca van ser incomplerts pel Marroc.
La noticia que recollia la premsa :
alterava a l’Ibrahim, que situava al mateix nivell d’inhumanitat al Pedro Sánchez Pérez-Castejón i al Vladímir Vladímirovitx Putin.
El “ cafè para todos “ havia servit com excusa perfecta per a reprimir es anhels legítims de catalans, bascos i gallecs; els “ excessos “ esdevenien un assumpte intern, com havia vist el món l’octubre de l’any 2017.
L’Ibrahim plorava com un infant, mentre deia pestes del Pedro Sánchez Pérez-Castejón i del PSOE, no trobava paraules per a consolar-lo.
El temps en dirà per quants denaris s’ha venut al poble sahrauí.