EL NEN QUE ESTAVA TRIST

Un nen tenia la sensació que era el tonto de la classe. Tots els seus companys feien més coses i millor que ell. Un dia, amb el capcot, el nen trist, es dirigia cap a la classe de filosofia. El tema que tocava parlar era sobre la pròpia imatge. El professor va dir – hi ha persones que quan expliquen el que han fet, tens la sensació de que han inventat el món. Tanmateix quan comproves la veritat, t’adones que les paraules són més grans que els fets. Aquestes exageracions poden acomplexar a aquells que les escolten, no analitzen i se les creuen. Tanmateix la vida posa a cada un en el seu lloc. La mentida sempre acaba menjant-se al mentider -. Quan va acabar la classe, el nen trist havia entès perquè estava trist. Es va preparar per relativitzar allò que els altres presumeixen.

 

Dita de Svileta de Tessàlia: els fanfarrons s’alimenten dels esperits dèbils. 

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari