L’Enric Sànchez-Cid m’enviava una fotografia del menhir conegut com de Cal Giralt, al terme municipal d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages
Llegia que el menhir estava erigit en aquest lloc des de la seva ubicació originaria – un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic- fins que una actuació d’aficionats i clandestins, van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, i els va caure. Dissortadament el cas de l ‘eccehomo de la inefable Cecilia Giménez, no és un fet aïllat en aquest regne de l’estultícia i la corrupció, oi?.
Després d’això l’any, 1958, mossèn, Valentí Santamaria Clapers ( Manresa, 13.05.1857 + ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu traspàs a l’email castellardiari@gmail.com ) , que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Clapers Manresa, el tornà a erigir.
http://www1.memoria.cat/mestres/es/content/santamaria-clapers-valent%C3%AD-0
No foren trobats materials arqueològics en cap d’aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l’any 2010.
Mn. Ramon Corbella Llobet ( Vallfogona de Riucorb 1850-1924), el secretari que acompanya el Bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 – Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir.
La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps