Llegia que l’edifici durant un període de temps indeterminat fou utilitzat com estable, i serví també de magatzem o cabana per les eines agrícoles de la mateixa masia , funció que sembla té encara avui.
No havia sabut identificar la fotografia en blanc i negre que publicava l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), d’aquest edifici que es descriu en aquests termes ; de planta rectangular, d’una sola nau i de dimensions modestes, al cos principal s’hi afegí per la cara oest una estructura rectangular més reculada i coberta a una sola vertent que funcionaria com a sagristia.
El Joan l’havia fet- ara en color . anys més tard.
El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa i la teulada a doble vessant i coberta amb lloses de pedra rogenca.
Els angles de l’edifici estan formats per grans blocs de pedra rogenca local, situats verticalment i que funcionarien com a reforç de l’estructura.
A la façana principal, la porta d’accés és rectangular i emmarcada amb carreus de pedra vermellosa; l’estructura
acaba coronada per un petit campanar d’espadanya, on s’hi veuen els espais on anava fixada una petita campana.
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), en un fragment de la seva obra ‘ Per la Lola’ , filla d’aquesta casa a la que va conèixer en ocasió d’una estada acompanyant a Josep Pijoan (Barcelona, 1879 — Lausana, 1963), evoca de forma bucòlica – massa potser – aquells paisatges, als que no retornarà més.
Sant Isidre de la Figuera
http://www.endrets.cat/text/598/per-la-lola-fragment.html