EL DOLOR ALIÈ, QUE NO M’HO ÉS TANT

Sempre he sentit el dolor i patiment d’altres persones que conec i aprecio com a meu propi.

Inclús de persones desconegudes que han viscut tragèdies doloroses.

Em dol al cor que existeixin sers humans, capaços de crear dolor i patiment, com en l’atemptat de Barcelona, a les Rambles, que fa cinc anys i assassinaren 17 persones innocents.

El dolor que arriba de manera fortuïta: Un accident de cotxe, una caiguda, una malaltia, un incendi, …  , els puc intentar comprendre.

El generat per qualsevol interès, ni el comprenc, ni el puc acceptar.

És de justícia, en aquests casos, poder arribar a saber la veritat.

Ara bé, hi ha clavegueres tan fosques, i interessos tan mesquins, que no tenen cap estima a la vida humana, i tenen els seus mercenaris preparats, per actuar, quan volen.

Ells mateixos es tapen i és difícil poder esbrinar clarícies.

Els familiars de les víctimes, tenen el dret a saber perquè va ocórrer aquella aberració, que els s’hi va arrabassar una persona estimada.

Deix aquest missatge amb un desig d’esperança,

 qui pugui aportar una onsa, per alleugerir el dolor d’algú, i no ho faci, no és bona persona.

Mai sabrem, quan ens tocarà estendre la mà.

 

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 17 d’agost de 2022

 

 

Deixa un comentari