Com si anés a una festa de disfresses, la tardor es vesteix de mil colors. Tanmateix sols ens vol consolar. Ella sap que en la seva passejada autumnal, la natura quedarà esmorteïda i les il•lusions gelades. Espantats pel fred els ocells fugiran cap al sud emportant-se les seves piulades cançons. Una rigorosa severitat ambiental ens envoltarà. Perdrem llum i el nostre esperit la seva força. Inexorablement de mica en mica els mil colors del nostre consol s’esvairan. Les fulles cauran, es marciran i el vent s’emportarà la seva pols. Finalment els somnis hivernaran. Dormiran i no tornaran a despertar fins al proper esclat primaveral. Serà aleshores quan els colors, ocells i il•lusions tornaran a renéixer i ompliran vides.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: la petita mor més subtil i colorista és l’arribada de la tardor.