L´avi del senyor Puigdevall va fer diners a Cuba. Va sortir del poble , amb una mà al davant i l’altre al darrera. Era cabaler i en aquells temps entre 1866 i 1887 no ser l’hereu era una mica empipador.
El pare li va dir que es podria fer mossèn. Una manera de guanyar-se la vida. Inclús podràs esmorzar xocolata desfeta li deia.
L’avi del senyor Puigdevall s’ho va rumiar i va arribar a la conclusió que millor marxar a Amèrica a fer fortuna.
El pare li va donar alguns duros de plata, no gaires, i un mocador de farcell amb unes quantes llonganisses de la masia . Després d’acomiadar pares i germans, amb la mare plorosa a l’igual que les ties conques, va embarcar a Barcelona amb un vaixell que el va portar a Cuba.
No en van saber quasi res els primers anys, alguna escadussera carta que deia que tot anava anant. La família es preguntava que volia dir anant?.
Al cap de deu anys l’avi del senyor Puigdevall , anomenat Tonet, els va enviar una fotografia en què estava vestit com un indià amb una dona que semblava mulata i un nen, el que va ser després el senyor Ton Puigdevall, pare de D. ANTONIO PUIGDEVALL, gerent de la Tèxtil PUIGDEVALL S.A .
Els deia que els negocis li anaven molt bé i podria tornar al poble a retirar-se, ja que els trobava a faltar. Deia que treballava amb tabac , puros i també cigarrets, que ells no van saber pas que volia dir cigarrets, el pare fumava caliquenyos que conreava al seu hort, embolicats amb fulla de patatera.
La mare eixugant-se els ulls va dir. Ai! Quina alegria poder veure’l abans de morir, el marit la va mirar de reüll, car la dona estava amb unes galtones de pa de ral que enamoraven, no tenia pas cara de morir.
Varen passar uns quants anys i el 1887, va desembarcar a Barcelona, amb la família, i suposem que amb molts calerons. Va tornar al poble.
Bocabadats el miraren baixar del cotxe de cavalls, anava vestit com un senyor, de negre i amb barret , la dona i nen empolainats, ella una mica mulata i el nen els mateixos ulls blaus del Tonet , sols tenia la pell de color coure i uns cabells molt rinxolats.
Varen construir una gran torre . Va fer i obrir una fàbrica d’esclops.
La gent deia que els diners els va fer traficant amb esclaus, no amb tabac, això però , no ho van poder demostrar mai.
I passaren anys , i en Tonet va deixar la fàbrica en mans del seu fill, en Ton Puigdevall ,que la va transformar en fabrica tèxtil, car els esclops cada dia es venien menys.
I passat uns anys el fill es va casar amb una pubilla rica , la fabrica anava a tot gas. Anava tant bé que quan varen sortir els primers camions ,va pensar que per portar llençols a Barcelona, era un bon invent. Va comprar com es diu trinco trinco , un camió vermell.
En Ton Puigdevall va intentar entrar el camió al garatge de la fàbrica al vespre i no li va ser possible, car la porta era uns cinquanta centímetres més baixa que el camió.
Absurd no prendre mides, li va dir el pare!
Ton Puigdevall adreçant-se als treballadors , i badocs que miraven el despropòsit , els va etzibar!
És absurd oi?. Rieu va! Ara haure de fer la porta nova.
Montserrat Vilaró Berenguer.