La pandèmia posava de manifest l’extrema fragilitat del sistema públic de salut, i feia evident l’estratègia per a reduir-lo a la mínima expressió.
En l’àmbit dels serveis socials d’ençà del famós “Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples” que posava en marxa l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d’agost de 1960), les llistes per obtenir una ajuda s’allarguen, i els requisits per obtenir-la augmenten.
En l’àmbit de l’educació la falsa polèmica del català i les quotes, és una cortina de fum que pretenen amagar la intenció de reduir la “qualitat” de l’ensenyament públic – al nivell que tenia en els anys immediatament posteriors a 1939 -. Els rics, aleshores i ara, ja tenen els seus centres.
https://www.eldiario.es/politica/ultima-hora-actualidad-politica_6_9045721_1090694.html
El REINO va desamortitzar bens de la església al segle XIX, i començava a “ desamortitzar” drets dels ciutadans al segle XX, la divisa per al segle XXI és “ tot per al poble, però, sense el poble”.
El REINO està en fallida, i dissortadament no seguirà el consell per a fer les escales netes, començar per dalt, sinó, tot el contrari.
No és pot descartar – ben al contrari – un esclat social