Després d’una setmana bastant feixuga en relació al tema polític, que està a punt d’acabar,on el Cas Barcenas, les seves declaracions, els sms que presumptament poden inculpar a en Rajoy, la comptabilitat B del PP, els cobraments de sobresous, Barcenas dixit. Que un jutge demana a la Fiscalia Anticorrupció si cal citar Rajoy com a testimoni; Tal volta vagi com a testimoni i surti d’allà imputat? Tot pot ocorre. Els exabruptes de na Dolores de Cospedal, que callada està més guapa ben igual que n’Alícia Sanchez-Camacho, heroïna de “La Camarga” i protagonista del serial de “Método 3”; i un nou capítol de l’afer, amb la imputació de la gerent de PSC…
I per la cirera pel pastís, en García-Margallo,diu estant a Palma que “En Rajoy compareixerà com i quan trobi oportú”, la realitat és que volia dir “En Rajoy compareixerà quan li passi pels dallonses i el mal no sigui massa gran”. Punyetes de manipular les paraules.
Un vol posar-se a escriure i no emprar la paraula, que ha llegit per pa i per sal: Corrupció a tots els nivells, peròno li queda més remei que fer-ho.
Està arribant una flaire de podrit que no puc amb ella , el mateix temps que un gran concurs políticde personatges patètics, mostrant a destre i sinistre, uns dots d’ineptitud,inoperància, manca d’ètica i moral.
Aquesta nit més fosca de la “demo-cleptocràcia”està ofegant a la persones mínimament sensibles , pel seu barroerisme. Sempre presumptament, sembla que estam governats per grups organitzats per a delinquiri hem deman si realment val la pena escriure sobre ells o és una gran pèrdua de temps i inoperant.
Sobresurten personatges que no tenen la més mínima ètica i sobresurten emparats amb manipulacions, mentides, falsedats i presumptes delictes molt greus.
Per si no mancava dos rals pel duro, la justícia d’Uruguai , obri investigacions a en Barcenas i ho fa un jutjat especialitzat en crim organitzat. O sigui que inclusiu això s’exporta.
Cada dia n’hi ha de noves i no gaire netes.
Pot estar el sistema a punt de fer un gran esclafit i anar-se tot en orris? Hi ha moments en que un pensa que si.
Quan pens amb tot l’esforç que s’arribà a fer per combatre la Dictadura Franquista– que fa no res ha fet anys del cop d’estat- i ara mateix haver arribat fins o on estem; vos puc assegurar que se’m revincla l’esperit i m’omple d’una basardai oi que de cada dia és més difícil de suportar.
Aquí a Sóller es pot percebre un gran malestar pel tema del pagament de l’IBI (Contribució urbana i rural ) i el seu increment absurd que s’ha executat ala perfecció per l’actual Consistori.
E l batlle Carlos Simarro i sempre presumptament, aconseguirà arruïnar a molts ciutadans i ciutadanes solleriques ; ja que a mida que va pujant el valor cadastral en trams progressius del 10%anual fins el 2020, on es tributarà per valor de preu de mercat, però de mercat quan estava a l’alça i no baixa la quota impositiva; any rere any es farà inassolible el pagar l’impost ; incloent els que el votaren, que també deuen estar prou satisfets.
La pressió fiscal a tots els nivells es fa insuportable;rebuts de fems dels més cars de Mallorca, tarifes d’aigua i electricitat dos reals del mateix que ho han acabat d’arrodonir amb la pujada de l’IVA al 21% i tot un altre grapat de censals, que està fent la Vall com un dels pobles més cars de Mallorca.
I ja no parlem del censal del peatge del Túnel,un dels més cars d’Europa i amb un deutea tots els sollerics i solleriques de quasi tres milions d’euros.
Pujar a Sóller amb un cotxet són prop de deu euros d’anada i tornada. Pas a les quasi mil set -cents pessetes enyorades. El preu d’un menú a segons quins llocs.
L’ambient enrarit i la crispació per les converses que estic escoltant pels carrers és present a la Vall i s’estan dient unes veritats i queixes, sense manies que fa estona no les sentia.
De tant en tant, una alegria i és que d’aquí uns quatre mesos serem padrí i padrina, respectivament, d’un nin. Primer net sulleric.
I com fa una calor que fa prou difícil escriure, per avui tanc la paradeta i que desfruiteu del que queda d’estiu.
