Clemens Schell s’esborronava davant les dades de contagis de la Covid. 19 de la Comunidad Autonomía de Madrid.
Madrid havia estat el “polvorí” de la Covid.19 quan va esclatar la pandèmia, i desprès de dies, setmanes i mesos de silenci, de critiques a d’altres comunitats, molt especialment a Catalunya – Comunitat en la que des del PP es ventaven d’haver-se carregat el seu sistema sanitari – es posava altre cop de manifest que Madrid tornava a ser el “polvorí” de la Covid.19.
Al inefable matemàtic jubilat li costava empassar-se gripaus, ja fossin grans o petits, i va continuar lligant dades; va descartar la CASUALITAT en aquest procés, i sense poder atribuir a ningú – de moment – l’autoria, va concloure que hi havia un pla d’infecció desenvolupat quasi com un arma de guerra, que havia fallat perquè la Covid.19 tenia les SEVES PRÒPIES REGLES, i no s’aturava davant de foteses com la de tenir un nivell de democràcia en sang molt baix o negatiu, ….
Sabia prou bé Clemens Schell que en el millor dels casos qualificarien les seves elucubracions de conte, i que aquest seria el segon dels contes esgarrifosos que molt es temia tindrien una llarguíssima trajectòria.
4 comentaris a “CONTES ESGARRIFOSOS II”