En una cantonada un jove tremolava. No s’atrevia a fer allò que la vida li demanava. Una dona vella el va observar i es va compadir. La vella senyora va proposar-li – necessites construir-te cinc minuts al dia -. El jove va preguntar – com es fa? – La vella li va dir – cada dia busca un racó on el soroll no molesti. Elimina totes les petites noses, ni massa llum, ni massa foscor, ni massa fred, ni massa calor. Deixa els ulls entreoberts de forma que les imatges entrin discretament. Abandona el pensament. Buida’t de sensacions i respira fons. Mentre respires pensa únicament “sóc capaç de fer-ho”. Així durant cinc minuts. I cada dia l’efecte augmentarà -. La vella es va acomiadar sobtadament i es va allunyar caminant tan lleugera que semblava que anés en bicicleta.
Ningú sap que va ser del jove, però en aquella cantonada ningú més ha tremolat.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: dedica cinc minuts al dia a construir la teva seguretat .