CAVALCADA ESTEL·LAR

He observat que de persones sabies n’hi ha poques. Sempre que he trobat un savi estava sol, abandonat i una mica trist. Com si estigués castigat per un pecat que mai ha comès. Ho trobo injust i vull saber el perquè. Atès que a la terra no trobo la resposta l’he buscada en el cel. Muntat dalt de la meva follia, he cavalcat entre les estrelles. Allà he vist que els astres deixen anar unes pólvores de llum eterna. La major part d’aquesta essència es perd per l’immens univers. Una petita part arribar fins a la terra i cau com un degoteig espars i imperceptible. Casi sempre, aquesta essència, cau a dalt de les muntanyes, en el desert o enmig del mar. Molt poques vegades s’assenta sobre algú de nosaltres i el posseeix. El converteix en el seu hostatge. Així és com es forgen els savis amb un toc de llum eterna. En la meva cavalcada estel•lar he aconseguit una bosseta molt petita de pólvores de llum. Ara tinc un problema, com repartir-les. Sé que aquell que li toqui una pólvora, serà diferent. La diferència mai és ben rebuda i el maltractaran. Tota aquesta situació m’ha trasbalsat, perquè tinc un tresor a casa i no sé si l’he d’utilitzar o llençar-lo al mar.

Cita de Svileta de Tessàlia: savi és aquell que sap passar per tonto perquè ningú s’adoni de la seva diferència.

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari