EL CEMENTIRI

Al cementiri  si anava per un camí al mig d’una terra agresta , no s´hi sentia cap soroll , li feia l´efecte que havia caminat molts i molts quilòmetres. Era una tarda quieta on no s’escoltava cap remor vital  , sols el paisatge. L´aire era fred  i encara que anés molt abrigada no va poder aturar una esgarrifança. Va alçar el cap per veure si es veia algun ocell i sols va percebre boira i res mes.

La noia va pensar en la pel·lícula “Los otros” i en el llibre Cims borrascosos , tot li va venir al cap de sobte, no es veia ni una ànima.

Al cap de caminar molt mes va entreveure la porta del cementiri de color fosc i la tàpia que l´envoltava, va ser com si de prompte es digues a si mateixa,  Mira ja he arribat a casa.

La noia era alta prima amb la pell molt blanca i amb uns ulls entre blau i verd i la seva cabellera rosa li arribava quasi a mitja esquena, no era ni maca ni lletja, era vulgar com es deia ella en mirar-se al mirall.

Va empentar la porta amb una mà , ja que a l´altre portava un pom de flors grogues, potser crisantems. De mica en mica va anar trepitja’n una terra que no feia gens de soroll  Malgrat les seves sabates amb talons no gaire alts.

Estrany, va pensar ella, ni una mica de soroll ni de vent sols pau i silenci. Va passar entre sepultures baixes i nínxols esquerdats, algun ram de flor de plàstic pocs de naturals. Es va adreçar al fons de tot del cementiri, allí hi tenia la seva tomba el seu estimat.

La va veure de lluny i si apropa, Miquel Tort Llanars deia la làpida 1853-1876 i a sota de tot un altre nom, Angelina Llinars Mateu  1855-1876.

La noia s’agenolla enfront de la tomba que veu descuidada i vella i de prompte ho va entendre tot,…,  el silenci , ella era l’Angelina , ella era morta també , varen morir tots dos, quan un llamp els va tocar prop de l’ermita de Sant Segimon, el que no entenia és que ella vagues sempre amb un ram de flors a la mà, després ho recorda,  era el mateix ram que duia aquell dia a l’aplec de Sant Segimon, no feia gaire que  en Miquel li havia comprat.

Cóm és que no em sento morta , es pregunta . I no sap respondre’s.

Montserrat Vilaró Berenguer

EL CANT DELS MINAIRONS

A principis de la tardor, per tot el Pirineu, es poden escoltar uns xiuxiuejos que es confonen amb el brogit del vent. Tanmateix no és el vent, sinó els Minairons. Els Minairons són follets de bosc que habiten per tot el Pirineu. Quan s’acosta la tardor canten una cançó de bressol. El motiu és endormiscar a tota la natura per passar l’hivern. Els Minairons canten apassionadament i tant fort com poden, però són tant petits que per la natura és un xiuxiueig que provoca somnolència. Avisades pels savis esperits, les plantes perden el color, les fulles i s’encongeixen preparant-se per guardar-se del fred. Els animals s’aixopluguen en els seus caus. I els ocells volen cap a llocs més temperats. Arriba el cruel fred que tot ho glaça. Tanmateix la vida és circular i tot el que arriba se’n va. A la propera primavera les plantes tornaran a fullejar, donar fruits i omplir de colors la terra. Els animals tornaran a sortir dels seus refugis i bellugadissos donaran vida per tot el Pirineu. Els ocells voletejaran pel cel. I la vida haurà tornat.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la vida neix i mor constantment. Esborrant el record de totes les vanitats.

Francesc Estival Vilardell

APRECIACIÓ VENTIVOLA

Encara no conec ningú,  que li agradin les ventades.

A mi me malhumoren.

Segur que té una funció dins la Natura, desconeguda per mi.

Durant els dies ventosos,

tinc el cervellet ben espès.

Podria dir que espitja i malmena les meves neurones,  fent-les ballar una dansa frenètica sense cap ni sentener.

Mal de cap? Si a vegades, a més de la incomoditat.

M’escambuxa de manera evident.

Suposo també que hi ha refregada d’electrons i el camp electromagnètic funciona com bonament pot.

Amb ventolades fortes i severes, la força de la nostra mar impressiona.

És un bell espectacle.

Fa infinitat de remors distints,  com si fos una orquestra sense director.

El vent, fa música.

Amb tot, en la vida li hem de veure les parts agradables i desagradables,  i

fer un exercici d’acceptació.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 26 d’octubre de 2023

ESCOLA D’ESPONELLA, DEDICADA A UN DELS BARONS CARLES DE FORTUNY. PLA DE L’ESTANY

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 – 1931, fou el III Baró d’Esponella, i amb el mateix nom, el V Barò, Carles de Fortuny i Cucurny, ens agradarà saber a l’email castellardiari@gmail.com a quin d’ambdós es dedicava l’escola.

De la història de l’escola no en diuen res a :

https://agora.xtec.cat/esc-esponella/lescola/historia/

Tampoc els del C.O.A.C Girona que fan referència a un únic element a Esponellà :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Esponella

El Francesc Pardàs i Grau, responsable de l’arxiu municipal d’Esponellà,  em feia arribar una imatge de l’escola d’Esponellà, del dia de la seva inauguració l’any 1944.

L’arquitecte Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902-1992) fou l’autor del projecte tècnic de l’edifici, i autor també de l’Altar Major i del de la Candelera de la parròquia dedicada a Sant Cebrià d’Esponellà als anys 1940.

https://plaestanydigital.cat/index.php/arxiu-informatiu-2012-2018/item/1801-el-fons-personal-del-primer-arquitecte-municipal-de-banyoles-francesc-figueras-i-de-ameller-a-l%E2%80%99arxiu-municipal-de-banyoles.html

M’explica que continua actiu en l’actualitat, havent estat reformat per a adequar-lo a les necessitats de l’escolaritat actual.

El meu infinit agraïment al Francesc Pardàs i Grau.

Pensem que fora adequat, que si mes, l’escola incorpori aquesta informació a la seva” història”, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL VILERT.  ESPONELLÀ.    L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/in-memoriam-de-lescola-del-vilert.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CENTENYS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESPONELLÀ.  EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica-de_13.html

ESCOLA D’ESPONELLA, DEDICADA A UN DELS BARONS CARLES DE FORTUNY.  PLA DE L’ESTANY 

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari, , les imatges i dades que hem anat recollint al llarg dels anys podran ser incorporades lliurement

NOSTÀLGIA

Si un dia,

m’oblidés de les paraules, 

inclús

del seu significat;

llegiu,

les que he deixades

de llegat

amb veu ben alta.

Serà

un gest d’estimació

del qual,

 qui sap

si ens seré

plenament conscient.

El meu cor, però

el percebrà,

i la meva gratitud

serà immensa.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.  14 d’octubre de 2023

EL SALT D’AIGUA

He trobat un lloc molt especial on hi ha un salt d’aigua. De quan en quan hi vaig per no pensar en res més que en el meu salt d’aigua. A cada xarboteig la ment es relaxa. Les cabòries es dilueixen en l’aire i desapareixen. Els recels, temors i malfiances cauen en el fluid i l’aigua se les emporta cap al mar. Allà, tot sol, em sento part del tot i el jo egoista desapareix. És el meu lloc màgic i vaig voler compartir-lo. Tenia una amiga, la Roberta. La vaig convidar a anar al meu lloc màgic. La Roberta també necessitava trobar la tranquil·litat, un consol, recuperar la seva alegria, revifar la seva confiança. Ho va provar, però no li va funcionar. Alguna cosa es va trencar. Em va tractar de ximple i ara no em parla. Vaig voler compartir sensacions i s’ha trencat la relació. No entenc perquè?

Cita de Svileta de Tessàlia: els teus espais de descans són personals, íntims, privats, sinó són molt cansats.

Francesc Estival Vilardell

 

PILAR DE FORTALESA

Maria, la que contestava «fiat mihi secundum verbum tuum» quan  l’Arcàngel Gabriel  li anunciava  que seria mare de Jesús, NO VOL QUE LA MANIPULIN, QUE FACIN DE LA SEVA VIDA I LA SEVA FIGURA UNA UTILITZACIÓ  PARTIDISTA

Menys encara QUE DE QUALSEVOL MANERA LA RELACIONIN AMB COL·LECTIUS QUE FAN DE LA VIOLÈNCIA el seu “ modus vivendi

Maria, plora pels israelians, pel palestins,  pels africans, pels ucraïnesos, pels russos , i per totes les criatures que pateixen injustícia arreu del mon

Maria, la nostra mitjancera davant l’Altíssim, la que deia a Jesús a les noces de Canà , “ no tenen vi “ , diu ara,  referint-se a tot el mon “ no tenen Pau

Avui és una ocasió perfecta per començar a posar els PILARS de la PAU, per implementar el Regne de Déu,

El que tingui orelles per escoltar, que escolti !!!

EL DIABLE ES VESTEIX DE NETANYAHU

El Joan Antoni Blaze Archs, al llarg  dels  anys havia estat una  bona “ font informativa “ :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/lalzina-de-la-coma-den-vvila-retall.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/01/qesti-de-noms.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/07/noves-dades-sobre-la-possible-autoria.html

Ens explicava que    Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  )  és “ una bona peça “,  en el seu llarguíssim historial consta que fou membre de la   Sayeret Matkal   com també el seu  germà, Tinent Coronel ,  Yonatan “Yoni” Netanyahu (Nueva York, 13 de març de 1946-Entebbe, 4 de juliol de 1976); el fiscal general  Avichai Mandelblit (  Tel Aviv, 29 de juny de 1963) ordena el 2016 una investigació criminal al  primer ministro israelià Benjamin Netanyahu per presumpta corrupció, i comença aquí la seva  fugida endavant que el portarà desprès de les eleccions de novembre del 2022, a proposar  unes polèmiques reformes judicials, que seran  fortament contestades amb  protestes massives a Tel Aviv.

Amb “ l’expedient”  del Benjamin Netanyahu, tothom es pregunta com va ser possible l’atac de Hamas del dissabte 7.10.2023, i la pregunta, fins ara no ha tingut resposta.

De raons per a fer-ho no li manques a Hamas:

https://www.newtral.es/onu-palestina/20231009/

Comença a obrir-se camí la tesis que darrera d’aquest atac hi ha Benjamin Netanyahu, que hauria disposat la “ relaxació” dels sistemes d’intel·ligència per permetre’l, i àdhuc que hauria infiltrat a les files de Hamas, als mateixos organitzadors.

En la seva follia Benjamin Netanyahu,  ha sacrificat – i sacrificarà – tantes vides com calgui – menys la seva -, i  posa en risc, no tants sols als palestins de Gaza, sinó clarament a la Comunitat Internacional, que s’ha posicionat, a favor i en contra.

De de les conseqüències econòmiques per a la resta el món, que coneix perfectament atesa la seva amplia  formació; Massachusetts Institute of Technology,  la MIT Sloan School of Management, la Universitat de Harvard, …, que el portarien entre  1984 y 1988, a ser l’ambaixador d’Israel a les Nacions Unides, n’anirem veient els efectes en els propers dies, setmanes i mesos, està clar però, que tots ens hem de preparar per al pitjor.

A la pregunta de quin és l’objectiu  de Netanyahu per endegar tot això, no s’ha de ser molt espavilat per endevinar-ho;  fer-se necessari,   i així salvar-se d’eventuals condemnes pels delictes de corrupció i dur a terme les reformes judicials que el situarien per damunt de la llei.

Si se’n surt – que és molt possible – Israel deixarà de ser una “ democràcia formal “.

L’any 2014, José Daniel Ortega Saavedra (La Libertad, 11 de novembre de 1945)deia,  Benjamín Netanyahu, parece tener “el demonio adentro”

https://www.lavanguardia.com/internacional/20140802/54412698421/ortega-dice-netanyahu-tiene-demonio-adentro-y-necesita-exorcismo-del-papa.html

El periodista Gideon Levy  (  Tel Aviv, 1953 )  escrivia  el diumenge 8.10.2023, “Imposible encarcelar a dos millones de personas sin esperar un precio cruel”

https://www.izquierdadiario.es/Gideon-Levy-sobre-Gaza-Imposible-encarcelar-a-dos-millones-de-personas-sin-esperar-un-precio-cruel

Escollia un article seu datat  el 21 març de l’any  2015, El pueblo de Israel merece a Netanyahu, el dibuix il·lustratiu era clarament premonitori.

Que  Déu, HaShem, Al·là,..,  no permeti, una vegada més,  el triomf del diable.

 

COMPTE AMB ELS ” CAVALLS REGALATS” !!!!

El Federico Lopez Varela, viu a Cubas de la Sagra, i la política no és la seva passió, un dels seus amics el convidava però, a anar a Barcelona el 8.10.2023 amb totes les despeses pagades, i com té una filla que viu a Santa Coloma de Gramenet, li va semblar una idea excel·lent.

Poc s’imaginava però, que el farien passejar per la Ciutat Comtal, amb banderes i pancartes, i que acabaria sortint fins a la televisió,  per acabar-ho d’adobar només va poder veure un moment a la seva filla Sofia , la seva parella i els nets molt breument perquè havien de tornar ràpidament a Cubas de la Sagra

El que ni de lluny podia sospitar era que algunes de les càmeres que l’havien filmat i retratat, farien un buidat d’imatges en un programa d’identificació, que passaria a engruixir el Registre “ Oficiós” de feixistes del Reino, i que un programa d’Intel·ligència artificial, acabaria trobant la seva vinculació amb la seva filla Sofia, i que tot pregat generaria un informe, que es posaria a disposició de les empreses privades, que el farien servir per valorar al seu personal.

La Sofia era molt bona treballadora, i la seva empresa considerava nomenar-la responsable d’un grup humà,  l’informe del el Registre “ Oficiós” de feixistes del Reino però, li jugaria una mala  passada,  el personal que havia de fer la valoració, va considerar que amb els antecedents familiars, la Sofia podria ser una font de problemes,  s’associava al feixisme, la manca d’empatia, l’obcecació,  la intolerància, la misogínia i àdhuc la violència.

El resultat que la Sofia no entendre mai, va ser que NO LA VAN PROMOCIONAR, i des d’aleshores,  va estar més fiscalitzada que abans,  la promocionada era gallega, nascuda a Orense, a la que sortosament ningú va relacionar amb   l’Alberto Núñez Feijóo

El Federico Lopez Varela, no va saber mai, com de car li va sortir a la seva filla, el viatge gratuït a Barcelona del dia 8.10. 2023.

Avui,  cal desconfiar molt, amb i sense la I.A, d’allò que deien els antics “A caballo regalado, no le mires el diente”.

LA DEPENDENTA DE CRISTALL

Avui he anat a passejar pel carrer de sempre. Allà dins la seva petita botiga, estava la dependenta de cristall. La seva gràcil figura omplia de tendresa tot l’espai. Els seus cabells fins com la seda, voleiaven lleugers seguint el moviment d’un suau ventijol. Com crinera de fada ballaven per l’aire la xamosa dansa de la joventut. Volia veure el seu somriure. L’he notat una mica escardat i m’ha preocupat. Tanmateix no li he pogut preguntar el perquè no brillava la seva felicitat. El meu reuma no m’ha permès acostar-me a la seva joventut. Ens separa un abisme, ella comença a viure i jo ja estic acabant. Tinc por!… molta por que algú li faci mal. Ja que camino massa a poc a poc i no la podria defensar…. Ja no sento el meu alè. Els peus se m’han fet molt pesats. He d’anar a casa per poder descansar…. Demà tornaré a passejar pel carrer de sempre, perquè més lluny no puc anar. Vigilaré el seu somriure i que ningú li faci mal.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: a mesura que passa el temps l’amor que pots donar es més petit.

Francesc Estival Vilardell