SANT BLAI

Lluny són els records del passat, 

quan a l’església de Santa Eulàlia,

anava amb la tieta Margalida, 

a beneir caramels i barres de regalèssia,  ,

en la celebració de la festivitat

d’aquell sant  armeni ,  metge, bisbe  i anacoreta.

Quan el rector, m’untava el coll,

fent el senyal de la Creu

amb oli beneït

per quedar protegit de malalties de la gargamella, no puc recordar la oració que recitava.

Lluny els records,

no sé si massa…

L’església plena, i els infants amb cistelletes de vímet o llata, altres

amb panerets petits, plens de diverses llepolies.

A vegades, temps ha

he tingut la gargamella escarranxada

per no poder dir tot el què sentia.

No s’hi valia la protecció de Sant Blai.

No poder fer un bramul contra totes les injustícies que percebia,  també,

 es troba lluny en el temps.

Vaig ser un dissident radical (radical ve d’arrel)

 i just ara, sento

que la veritable revolució

s’ha de fer dintre mi.

Amb setanta un anys,

he perdut les dents pel camí,

perquè no podia rosegar segons quines barroeries ni immundícies.

No vull dir, que no hi hagin situacions que em repoteguen el fetge, les visc d’altra manera.

Aplic a la meva vida el que digué Gandhi: “Canvia en tu, el què vulguis canviar en el món “

Em modifico a mi honestament.

A més tinc la capacitat de la paraula poètica que és transformadora.

Que és un gran elixir per modificar i modelar situacions de vida.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.3 de febrer de 2023

XIVARRI A L’ARMARI

Una joveneta va obrir l’armari per escollir un vestit. N’hi havia tants que no es decidia. Els vestits van començar a oferir-se. Un vestit florejat va cridar – amb mi semblaràs la primavera i aixecaràs passions -. Un altre vestit a ratlles verticals va dir – amb les meves ratlles semblaràs més alta, esvelta i tothom t’admirarà -. Un vestit que alternava formes arrodonides i rectilínies es va oferir – amb el meu eclecticisme tothom creurà que ets intel•ligent -. De sobte tots els vestits van començar una forta discussió mentre es pessigaven, arrugaven i intentaven trencar-se els uns als altres. Es va fer un gran xivarri a l’armari. La ment de la noia va començar a donar voltes, es preguntava que vull semblar passional, bella o intel•ligent? i es va sentir dins d’una presó. Va observar que en un racó de l’armari vivia feliç un vestit vell que no s’oferia, no semblava res. La noia va preguntar-li – i tu que m’ofereixes? – El vestit vell va dir – jo sóc el vestit del teu comportament. Amb mi semblaràs allò que ets -. Aquell dia la noia va sortir de casa presumint d’un vestit vell.

Cita de Svileta de Tessàlia: seràs lliure quan no tinguis la necessitat de demostrar res als altres.

Francesc Estival Vilardell

LA CANDELERA

Totes les religions,  creences,  i tradicions

adoren la Llum.

Disposen de diferents celebracions.

Avui, es celebra la presentació al temple de Jesús,  fill de Maria

Té lloc l’espectacle del vuit, a la Seu de Palma.

Estim la Llum,

avui escric amb un retolador de tinta daurada.

La Llum sempre ha esvaït la foscor i les pors.

És la Llum que portem dins nosaltres.

A vegades, no deixa’m que ens mostri el camí.

Desconfiança,  por, per creences

que hem integrat.

No ens porten enlloc,

més bé si,

al patiment.

No creure amb la nostra pròpia Llum,

ens furta l’esperança.

Molts mestres han viscut,  alguns han mort,

per mostrar-nos

que realment

existeix dins tot ésser humà.

Que cal creure amb ella,

perquè ens il·lumini

la travessia

per descobrir i retrobar,

qui realment som,

la nostra essència vertadera.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.2 de febrer de 2024

Fotografía. Josep Valls Ribas

CAN BALASCH DE TORRELLES DE LLOBREGAT QUE RETRATAVA FRANCESC MASCLANS GIRVÉS PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

    Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca1874 – Sant Julià de Vilatorta1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 –  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 – 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d’accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Francesc Masclans i Girvès ( Barcelona, 4 de març de 1905 – 1999), retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana,     Façana de Can Balasch de Torrelles de Llobregat

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6660/rec/1

Existeix encara:

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/torrelles-llobregat-restaurant-can-balasch-baix-lmx-pbar5~x221730625

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=426

Com  Can Roig :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3779/rec/4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19376

Torrelles de Llobregat tenia un cens de 785 ànimes l’any 1930, i tancava l’exercici 2023 amb 6225 habitants de dret – eufemisme que s’utilitza per indicar que es compten NOMÉS els que estan empadronats, visquin o no a la població – , poca cosa doncs, queda del que veia i retratava Francesc Masclans i Girvès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/masclans

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Ah!, i  recordeu el que deia aquell líder feixista ” los catalanes hacen cosas ” , contraposant el nostre tarannà al d’ells, sota sospita de “ auedarse cosas, oi?

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN PUJOL DE LA POBLA DE CLARAMUNT QUE RETRATAVA MOSSÈN PERE BOSCH FERRAN, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. L’ANOIA

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

Narcis Giró Serrallach ( Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.) : sacerdot, compositor i historiador, retratava l’any 1924,  per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Façana de Can Pujol amb l’àvia i dos nens a l’era, La Pobla de Claramunt, l’Anoia.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3688/rec/5

La casa existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/cal-pujol-3

Mossèn, Pere Bosch i Ferran, aportava imatges costumistes , al Fons :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Bosch%20Ferran%2C%20Pere/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

EL REI SEGIMON I LES MANDONGUILLES

El Rei Segimon de Virulàndia va voler promocionar l’economia del seu país. Així que va fundar una Universitat i una fàbrica de mandonguilles. Els súbdits de Segimon volien el màxim reconeixement pels seus plançons i van preferir portar els seus fills a estudiar a la Universitat en lloc de a treballar a la fàbrica de mandonguilles. La Universitat va créixer fins al punt que feia més llicenciats que mandonguilles la fàbrica. No hi havia prou mandonguilles per tothom. La gent de Virulàndia passava gana i es va revolucionar. El rei Segimon va pagar amb diners públics una campanya publicitària a nivell mundial. Volia donar a conèixer l’excel•lència de les mandonguilles de Virulàndia. La campanya va tenir molt èxit. Així va néixer el mite del mandonguillaire de Virulàndia. Tots els països volien tècnics en l’art de fer mandonguilles virulandeses. Atès que els llicenciats no tenien feina, van preferir ser famosos mandonguillaires abans que llicenciats aturats. Van deixar els seus estudis i van aprendre l’art de la mandonguilla. Un darrera l’altre van trobar feina i van emigrar. El desequilibri entre llicenciats i mandonguillaires va desaparèixer. Va arribar un moment en que la fàbrica feia suficients mandonguilles per a tots. Ningú passava gana. La revolució es va acabar.

King meatball mascot cartoon style vector illustration

Cita de Svileta de Tessàlia: tots es problemes tenen el mateix motiu… un desequilibri. 

Francesc Estival Vilardell

EL DOLOR DE L’EXPERIÈNCIA

Un nen va somiar que li sortien ales i podia volar. Quan es va despertar, va seguir dins la fantasia i va decidir fer volar el seu desig. Va preparar-ho tot i es va llençar des d’un tamboret, va agitar els braços com si fossin ales i va donar-se una bona castanya. Mentrestant el seu avi l’estava observant, però no va dir res. Malgrat la dolorosa experiència el jove no va aprendre la lliçó. Inconscient dins la seva quimera va decidir tornar a intentar-ho. Es va pujar al tamboret, es va preparar per tirar-se, però abans es va girar a l’avi que l’observava i li va preguntar – estic fent una ximpleria, perquè no em renyes? – L’avi va respondre – estava observant com aprenies a ser intel•ligent i no volia molestar-te -. Decebut va baixar del tamboret i mai més ho va intentar.

Cita de Svileta de Tessàlia: quan algú s’equivoca és perquè està aprenent el que no sap.

Francesc Estival Vilardell

CATARACTES “ KEOPS “

Mai m’havien mirat tant els ulls com avui.

Han tingut a bé,  mirar-me’ls amb diversos estris,

a ca l’oculista.

Hauran quedat bocabadats.

Uns ulls blaus, preciosos,  llegats de família al nostre net n’Hugo.

Ma mare Maria Teresa,  la seva germana la tieta Angeleta i el meu germà petit “en Ricardito” que estan al cel, els tenien del mateix color, més guapos que el meus.

Hugo ha llegat una barreja dels colors i són una meravella.

Cataractes importants n’hi ha moltes: les del Niàgara,  d’Iguazú,  el Salt de l’Àngel…

I les d’en Keops (nom meu de batalla) són uns te’ls difuminats que volen emboirar la meva visió.

Les gotes que m’han posat, algunes coïen.

Tal com m’han dit, veuria borrós durant unes hores. Així ha estat.

M’han ofert operar-me,  que he declinat,  perquè no tinc problemes de visió.

Revisió d’aquí a un any.

Un tema tancat.

A més, 

hi ha coses que veig, i percep, sense menester els ulls,

el meu cor,

les capta indefectiblement.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 19 de gener de 2024

KINTSUGI

Com kintsukurai, el seu significat literal és: reparar amb or.

En aquesta pràctica,  nascuda al Japó al segle XV,

s’empren metalls preciosos amb laca o cola.

Són per adobar objectes de ceràmica trencats, i aferrar els trossos.

És respectar la memòria de l’objecte,  història i serveis prestats.

El cor també es trenca.

Per una traïció o un desengany.

Es diu també,  l’art d’estimar les nostres cicatrius.

Estimar les nostres escletxes,  defectes, i imperfeccions. Després del procés,  arribar a una imatge més bella de nosaltres mateixos.

Canviar desesperació i tristesa,

per la curació i el creixement,  sortint enfortits.

La filosofia wabi-sabi, molt relacionada amb el budisme zen,

porta a valorar l’efímer i a acceptar el què considerem defectuós en nosaltres.

Arribar a la bellesa i la serenitat.

A vegades nosaltres ens fragmenten i hi ha esquerdes al nostre cor.

Enlloc de l’or i cola, precisa’m l’estimació a nosaltres mateixos,  l’esperança que som capaços de superar el mal tràngol,  i tindre la certesa que podrem,

així,  les cicatrius,  no seran doloroses.

Un treball intern per arribar a la unitat, acceptant les nostres llums i les nostres ombres, amb molt respecte per la nostra història.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.   13 de gener de 2024

MORRIÓ ALTRA VEGADA?

Passat l’estiu, finiquitada la temporada turística,  tornà  a donar llendera als ciutadans, no és ben rebut.

Estant a l’hospital de Manacor, pel parer del metge de  digestiu,  ens hem assabentat que les mascaretes eren recomanables,  demà obligatòries.

Estant als centres sanitaris,  que és tan desitjable,  no ens veurem els somriures.

Em deman, són mesures sanitàries o polítiques?

Experts en salut, durant la cèlebre “pandèmia ” digueren que no servien de res aquestes màscares.

Mentre als centres sanitaris seran obligatòries, al bus o metro,  on les persones van com si estassin en una llauna de sardines,  no son necessàries.

Sembla que els virus,  enfront la gentada, s’acollonen i parteixen escapats per les finestres.

Ja està bé de prendre’ns el pèl.

Per si de cas, ara que s’acosta Sant Antoni,  li faré una glosa demanant protecció.

Ell també s’estimava als ases,

trobo que alguns polítics i “experts” del què sigui,

 haurien d’anar a beneir-se.

Ells no sé si porten màscares o clucales.

Una mica d’aigua beneïda,  els podria ajudar a tindre més clarianes mentals.

Sinó heu fet ni un somriure,  podria ser, -no ho dono per cert- per respecte,

que tinguéssiu atrofiat el sentit de l’humor.

Una gran pena, que em doldria molt.

En la vida, és imprescindible.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.   10 de gener de 2024