SALUDEM I DIFONGUEM LES NOVETATS A GUIMERÀ. EL “ NOU “ SANT JORDI

Les persones que tenim la autoqualificació d’afegides, que no som de Guimerà i venim al poble a passar dies (vacances, festes, ponts) per disposar de casa al poble, sempre observem  les novetats que es produeixen en cada visita. El sistema de difusió d’aquesta web, els actes que organitza o apadrina ;  la recent aparició d’una Associació amb iniciatives engrescadores ( espai de working comunitari, presentació de vins, altres), son novetats destacables.

Avui tot just arribar, trobo un altre novetat, vaig al Restaurant Sant Jordi i m’han canviat l’accés des de el carrer,  i veig una nova organització i ampliació de activitats.

La nova organització de integrar en una sala el servei de bar i el menjador , dona una idea més acollidora al estil “pub anglès” que son llocs no només de bar, si no també de menjar. Passes de fer el vermut al menjador, tot en la mateixa sala.

La incorporació en la mateixa sala comú dels productes de pastisseria  Mely , pels postres  i  també si t’ho vols emportar, es una millor  visual presentació que abans eren en diferent sala i poc visibles. Des de la taula ja pots preparar l’elecció dels postres Mely , de contingut internacional i local ( tiramisú, massini) , entre altres.

La sala antiga de bar, acull ara una proposta de “pub” musical, fosquet,  que pot ajudar a que els joves tinguin un espai propi i de KM0, amb oferta de musica en viu i disc jockey ,  sota la direcció del jove Jordi , amb interessos musicals propis en piano i guitarra,  fill del Bernat i la Mely,

Cal distingir en aquestes novetats, la participació de persones de fora de Guimerà, ara molt arrelades. La Mely , casada als 20 anys al poble , amb un català parlat correcte i una capacitat creativa que procedeix en part del seu país d’origen , Romania , es un clar exemple.

El mateix podem dir de Oussama, un dels cambrers, arrelat a Catalunya, parlant sis idiomes ( francès, angles, marroquí, català, rifen, arab,castellà) , jove i de  diferent i trencadora estètica respecte als  joves  locals, dona també una internalització positiva de  la integració. Guimerà es porosa a les cultures i països, per oposició als oposats a la immigració.

 

@jose Coderch (afegit a Guimerà)

DEIXA RESPIRAR ELS TEUS SOMNIS

Per casualitat va passar pel meu costat un somni volant. El vaig agafar amb la mà. Era conscient que tenia un tresor i que li podia demanar el què volgués. Engelosit vaig amagar el meu somni perquè ningú me’l podés robar. En un racó discret li vaig demanar tantes coses que el somni es va atabalar. No vaig controlar la meva passió i la mà es va tancar amb avaria. El meu somni es va ofegar. La il•lusió s’havia volatilitzat. Penedit, rendit i perdut em vaig posar a plorar desconsoladament. Tot i la meva sincera tristesa el somni no va ressuscitar. Ara estic cercant un altre oportunitat per recuperar la il•lusió. He aprés la lliçó, quan torni a trobar un somni, no li faré una presó i el deixaré respirar.

Cita de Svileta de Tessàlia: la falta de mesura ofega les il•lusions.

Francesc Estival Vilardell

CINC MINUTS AL DIA

En una cantonada un jove tremolava. No s’atrevia a fer allò que la vida li demanava. Una dona vella el va observar i es va compadir. La vella senyora va proposar-li – necessites construir-te cinc minuts al dia -. El jove va preguntar – com es fa? – La vella li va dir – cada dia busca un racó on el soroll no molesti. Elimina totes les petites noses, ni massa llum, ni massa foscor, ni massa fred, ni massa calor. Deixa els ulls entreoberts de forma que les imatges entrin discretament. Abandona el pensament. Buida’t de sensacions i respira fons. Mentre respires pensa únicament “sóc capaç de fer-ho”. Així durant cinc minuts. I cada dia l’efecte augmentarà -. La vella es va acomiadar sobtadament i es va allunyar caminant tan lleugera que semblava que anés en bicicleta.

Ningú sap que va ser del jove, però en aquella cantonada ningú més ha tremolat.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: dedica cinc minuts al dia a construir la teva seguretat .

Francesc Estival Vilardell

COACHING pels menjars i reunions de festes (familiars, en les empreses , amistats).

Aquest any 2022, vivim  una situació diferent de la que vam patir amb  la pandèmia del COVID-19 –que alguns situen com inexistent i producte de les conspiracions internacionals de la mà de les farmacèutiques–, la realitat es que hem  tornat a que es  celebrin com abans.  La inflació no pot contra això.

Al costat de la anterior  realitat— ens agradi o no—les referencies al Coach en  quasi totes les relacionades amb la seva aplicació  en temes professionals, en temes de millora emocional, està suposant que s’ampliïn i difonguin els seus beneficis ja demostrats.

La formació de les persones que  ho promouen, poden ser psicòlogues o  de formacions similars , s’han incorporat a temaris i programes específics de l’àmbit universitari, encara que també ho ofereixen altres professionals amb o sense titulació acadèmica.

Com a mínim podem catalogar 15 diferents tipus d’aplicació ( esports , empreses, altres ..)  i 7 principis bàsics del Coach  ( saber escoltar, valoritzar els silencies , altres) , que permeten un cert amateurisme com el de la  redacció d’ aquesta Tribuna, que no pretén ser acadèmica.

Hi ha  lector@s – segur que algú ho llegirà  ??—que poden pensar que per la seva experiència no els hi cal llegir-la, però potser poden trobar  alguna cosa útil. No es solament experiència (74 anys actius) , si no que he recollit reflexions  a més de les personals,  anècdotes de altres persones i articles, sense que el lector pugui distingir la seva procedència, però  amb una garantia : son veritats. No hi ha res de ficció.

Comencem ja els punts de coach que proposem reflexionar , molts adreçats a les reunions de les properes festes que senyalem específicament.

1)Si pot incidir en la seva organització, situí que el pressupost sigui el més alt possible adaptat al perfil dels convocats. Un nivell mínim es recomanable . En aquest 2022 (inflació) mínim de 22 € es quasi una garantia de fracàs , ja que el lloc i el menjar poden ser decebedors i no ajudaran a un ambient festiu.

2) En la convocatòria oral o escrita que es faci, introduir discretament algunes premisses :  “no sigueu plastes i no parlem de política” , aquesta es essencial. La gent parlarà del que vulgui però intentem que això es respecti, ja que aquest tema es de quasi segur conflicte. Recomani  portar algun petit motiu de disfressa  o festiu

3) A nivell personal, no vulgui donar sorpreses excessives al escollir com   vestir-se/desvestir-se. Això rebaixarà el risc de ser situat com objectiu dels pescador@s, preparats per “tirar la canya”. Podem acreditar que son més freqüents els tiradors de canya entre homes, però els temps canvien i ara hi ha també pescadores.

4) Escollir on seure, si es possible, si pot triar però,  no es situï rodejats dels habituals, fent un bloc. Intenti triar una certa proximitat amb altres persones de no habitual relació, per obrir les seves possibilitats  de comunicació amb altres perfils que no siguin els habituals. No obstant respecti les naturals jerarquies: els Caps amb els Caps, els regidors/es  amb altres, els d’oficines amb els d’oficines.

5) En aquestes festes, poden aparèixer en la superfície actituds d’admiració i/o desig  inter sexe/ gènere , amagades. En funció del seu estat civil real i de la persona emissora, actuï amb moderació i discreció, ja que evitarà ser el comentari del dia següent. Pot considerar prudent, si es del seu interès, oferir una sortida ordenada de la festa i discretament trobar-se, però tothom es dedica a controlar qui se’n va amb qui.

6) Passem als temes de conversa : eviti implicar-se en els cercles de xafarderies i critica als altres , no aporti informacions encara  que les tingui.

El mateix respecte a la política i també comentar les noticies que corren per les xarxes socials, els telenotícies. Tant les xarxes , com els telenotícies tenen molt de contingut partidista i en el nostre país, quasi estem un 50% a favor i 50 % en contra de qualsevol fet o lleis. Es molt probable que entre el grup  que intervingui es doni la mateixa situació. No val la pena debatre i menys un dia de festa i potser amb  uns graus més d’alcohol,  del qual un nivell mínim es recomanat per ambientar-se.

Aquest es un dels punts més difícils, les persones s’empenyen en enraonar, criticar, polemitzar, pensant que es l’exercici de la seva llibertat. Si d’acord però millor no en la reunió de festes.

7)Les festes amb només aigua, el  poden mantenir en un estat de criticisme que no sigui el millor. La eufòria –lluny de desmesures i que després promouen la coneguda “ressaca” amb negativitat garantida i com mínim problemes estomacals—la han de portar a un to positiu, obert i festiu.

Algunes perles veritats acreditades i que potser en  trobareu de semblants:

1)Chus (nom imaginat) , en la festa que no te un preu tancat i després es reparteix la compte entre tots, se empenya en triar gambes, altre marisc.

2) La companya Isa( nom imaginat) , normalment casada, descobreix el seu afecte/desig “ m’agrades”  amb el  company amb qui mai ha mostrat cap interès. Ho resolen a la sortida.

3)La companya de Recursos Humans, normalment distanciats de la resta, accepta la canya  d’un dels membres del Comitè d’empresa normalment oposats.

4) Una de les Caps , s’interessa vivament per una companya de la línia de muntatge  i  no amaguen el seu mutu acord.

@josecoderch     ( es demanen “PERLES” però reals  dels lectors.)

TRENCADA LLUM

Hi ha qui trenca la llum

sense cap dret,

incloses  les esperances i

pretén malèvol,

fer-ho amb la dignitat.

Botxins insalubres

amb destrals estridents

de despotisme i dolentia.

Dins tot el dolor i

el patiment infame ,

no pogueren, en absolut,

ofegar la tendresa.

La llosa, era prou feixuga.

Temps de foscor espargida

per ferotges ignorants

i amb ànsia de poder:

Discurs de les pistoles.

Generadors de pànic,

cabdills de terror absurd.

Un deute pendent ,

dins del record ,

amb totes les persones malmenades,

torturades, física i mentalment,

i vilment assassinades

que els hi crearen

un infern en vida.

Per sobre les seves barroeries

imperà

la lluita per preservar

la pròpia humanitat  i dignitat,

el valor per enfrontar-se

a la segura

mort assassinada,

que assassins uniformats

no foren capaços

d’exhaurir ni aniquilar.

Avui, en plena democràcia

encara ho intenten.

Que pus mai,

es torni a trencar la llum!

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 30 de novembre de 2022

Dedicada a les actrius d’Iguana Teatre : Marina Nicolau, Irene Soler, i Catalina Agnès Florit i al director Pere Fullana, dins del cicle “TEATRE PER LA MEMÒRIA” i a totes les persones que feren possible l’obre teatral:

“LLUM TRENCADA” amb molt agraïment.

 

 

 

RENÚNCIA A SER ÉSSER HUMÀ

Desprès de ser víctima durant tant de temps dels mitjans de comunicació, em vaig sentir atrapat dins la decadència humana. He passat una pandèmia que no va ser ben explicada, estic en una guerra que ningú volia i rodejat d’una permanent anarquia conceptual pròpia del nihilisme.

Estava disposat a tot per sortir d’aquell carrusel de focs. Vaig decidir desertar i convertir-me en qualsevol cosa que no fos un ésser humà. Un dia passejant la meva desesperació dins del silenci vaig escoltar unes rialles. Caminant el camí de les rialles vaig arribar en un lloc on les escarxofes eren felices. Era un parc agrari immens. Va ser tan espectacular aquell esclat de felicitat que vaig decidir convertir-me en escarxofa. Tanmateix el camí no era fàcil. Vaig parlar amb mags, fades, bruixes i fullets del bosc per si podien ajudar-me. Una fada em va donar un beuratge, però em va convertir en un préssec sols per vint minuts. La sensació no era la mateixa, jo vull ser escarxofa!! Ho seguiré intentant. Quan ho aconsegueixi ja et donaré la recepta per si vols convertint-te en escarxofa i ser feliç.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si els somnis fossin barats, les crisis no existirien. 

Francesc Estival Vilardell

EL COFRE DEL SR. PAULÍ

El Sr. Paulí va ser un veí de la meva infantesa. Ens unia l’afició a la fotografia. Entrava a casa seva com si fos la meva. Ell i la seva senyora em regalaven el seu afecte. En aquell temps jo era molt jove i tenia poca pràctica  en saber viure. Un dia que es va enteranyinar el meu cap el Sr. Paulí per consolar-me em va descobrir un secret. Era un petit cofre on guardava satisfaccions. Em va dir – que fas quan et passa alguna cosa digna de recordar? Jo tinc un cofre preparat. Aquest cofre custòdia els bons moments de la meva vida. Hi tinc guardades gentileses que em van arribar. Somriures que em van regalar. Rialles i alguna picada d’ull. Quatre caixes curulles d’il•lusions. Bosses de paraules que em van fer sentir important. Xiuxiuejos a cau d’orella que em van fer oblidar la solitud. I el record de les persones que ja no hi són. I saps perquè serveix tot això? Quan el dia s’enteranyina, estic trist i la llum disminueix, remeno en el cofre i la llum torna a brillar -. Recordo el moment quan va obrir el cofre, estava vuit!, però mentre explicava es va anar omplint de vida.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: als bons records dóna’ls-hi vida llarga. Als mals records vida curta.

Francesc Estival Vilardell

ELS DEUS

La Mina una nena esprimatxada de dotze anys li agradava molt llegir. A casa seva per sort tots havien sigut lectors i no era d’estranyar que la seva biblioteca ja l’hagués exhaurit amb les seves lectures. Però la Mina tenia una altra font que solia fer servir, en aquells anys seixanta setanta no hi havia biblioteca al seu petit poblet, molt bonic, però una mica allò que en deien, allà on Jesucrist va perdre la sandàlia i encara la busca.

Per l’estiu així que començaven les vacances d’estiu del col·legi venien els seus veïns , la senyora Roseta i el senyor Manel. Ells en una saleta  en que no solien fer gaire estada, puix que comunicava amb el quarto de bany ,h tenien una biblioteca, per tota la paret . Una biblioteca farcida de llibres de tota mena, Jack London quasi tots els llibres escrits per ell ,entre altres, Moby Dick , L´illa del Tresor, Viatge al fons de la terra, i molts i molts llibres clàssics, ella als seus onze anys va llegir Cims borrascosos i li va encantar, el senyor Manel li deixava triar i remenar el que volia i li deixava llegir els llibres, ell sempre deia ,  Als llibres si viu dues vegades i aprendràs molt noieta.

Aquell estiu entre els llibres en va veure un que tenia per títol, “Deus i deesses en l´antiga Grècia,  Roma,  i Egipte  “. La Mina al va prendre a les seves mans perquè va pensar que era un tresor, el senyor Manel sempre ho deia que els llibres amagaven tresors.

Puc llegir-lo,   li pregunta?

Clar Mina, així aprendràs alguna altra cosa que no sigui el que us ensenyen les monges que segur que no passen  de Sagunt, el Cid Campeador i Jose Antonio o Francisco Franco, i va riure amb un deix amarg.

La Mina el prengué i va saber que la Diana era la deessa de la caça, i es va alegrar que la seva millor amiga tingués nom de deessa, també va saber que Bastet era representada a l’antic egipci amb cap i forma de gat, i així va anomenar al gatet que la mare li deia Mixa .

Va aprendre tantes coses que encara avui les recorda, és una mica somiatruites la Mina.

 

Montserrat Vilaró Berenguer

QUE HI HA MÉS HUMA QUE LA POR?

Patim i fem patir en néixer

Patim i fem patir en créixer

Patim i fem partir per amor

Patim i fem patir pel dolor

La malaltia – qualsevol – ens fa patir a nosaltres i als nostres

Vivim sempre amb por

Per la feina, per la família, pels amics,….

Patim per la natura

Per les accions maldestres que la malmetem

I les reaccions que pensem que això produeix

Per les guerres properes i llunyanes

Per la corrupció, la inflació, la deflació,…

La  por, és la companya del nostre camí

I potser, allò que malgrat tot

Encara en  fa ser essers  humans

AURORA PICORNELL FEMENIES i LES “ ROGES DEL MOLINAR”

He encès una espelma per a tu Aurora, descansa en pau i amb la dignitat que et pertocava i et pertoca.

No sorgeixen de la meva ploma, les paraules prou condemnatòries per aquests crims execrables.

Varen voler matar la primavera de la llibertat , Aurora, i ella,

a hores d’ara,

ens arriba esponerosa, vencent el silenci imposat pels colpistes insaciables de sang.

Que les meves paraules -em dol el cor, con tantes vegades – deixin constància de l’oprobi que repartiren els conreadors de la por i del feixisme.

Les bales no poden matar ni els somnis ni les idees, dels que lluitaren i dels que hem lluitat,

per una societat més justa i harmònica.

A la fossa de Son Coletes, té enterraren, ben lluny del Molinar.

Vuitanta i cinc anys per arribar a trobar les teves despulles i identificar-te.

Malgrat tot,

les teves idees Aurora es mantenen vives ,

en molts que no hem volgut encobrir aquell silenci, imposat i repressiu.

La nostra veu s’ha alçat, i cadascun

des del seu lloc de la trinxera,

ha fet la tasca que sentia i li pertocava.

Et podran enterrar amb la dignitat, que els sinistres, preteneren furtar-te, i no pogueren.

Els teus familiars , Aurora, hauran pogut tancar la ferida, oberta fa tanta estona?

Per la pau, dels teus sers estimats, ho desitjaria.

Mai he pogut arribar a saber,

que és més fàcil de practicar,

sí el perdó o l’oblit.

El perdó… costa tant…

Descansa en pau Aurora,

el teus assassins,

no varen poder matar les teves idees i força de lluita,

que avui, es manté intacta.

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany . 20 d’octubre de 2022