Poesia – Pàgina 6

GLOSA DE DIUMENGE

25 febrer 201324 febrer 2013

Després de la cavalcada

que ha fet anant al jutjat

Urdangarin ha pegat

una bona llenegada.

Exculpa a la infantada

princeses reconegudes

per les seves corregudes

per l’empresa que manava

veurem com a tot acaba,

imputada per mogudes

dels doblers que no tocava?

En Revenga declarava

com d’infantes secretari

i ha fet com de notari

dels qui a Nóos manava.

En Torres i Urdangarin

Tot a un cinquanta per cent

així complien la llei

fot qui fot i visca el rei!

podria cridar la gent

Al portal de Marivent.

Josep Bonnín Segura

ADAM I EVA

9 juliol 20212 juny 2012

Eren – costa d’admetre – un parell de sapastres,

El tracte era bo, senzill i clar,

Cuidar el jardí i no menjar cap poma.

Les condicions del tot immillorables :

Contracte indefinit, la casa franca,

I la tranquil·litat eterna.

Ho devien entendre a l’inrevés,

No fer ni l’ou, i afartar-se de pomes,

I ‘ l’amo’ és va emprenyar, qui no ho faria ?.

El càstig va ser desproporcionat

Desnonament, néixer, créixer i morir amb dolor,

I treballar per res, com ases d’una nòria.

I fer el mateix una vegada i altra,

El lliure albir ens porta a reincidir,

I començar de nou a fer rodar la roda.

Fins quan senyor , la teva ira justa

S’apaigavarà de la nostra carn feble,

I acabaràs amb aquest joc macabre ?.

Antonio Mora Vergés

I Festival Internacional Godepoesia

NO HO VOLDRIA PAS

4 febrer 2012

Vaig néixer esclau i pobre

Com Ilotes d’Esparta

Els meus avantpassats des del 1714

Son serfs d’Espanya

I els que ens vigilen, esclaus també com tots nosaltres,

Ho fan per poc menys d’un millor crostó de pa, o una medalla,

I es justifiquen dient que ‘ algú ho ha de fer’

I et menystenen si preguntes, perquè ?

Dissortadament ens tenen dividits; vetlla per tu i oblidat dels altres !

Ens falta un Gandhi, un esser d’unitat.

Ens sobren els ‘messies’ , apòstols, i pares de la pàtria,

No tenim bona gent, per això ens guanyen.

Els anys s’han anat succeint, en farà tres-cents , d’aquí a dos dies,

No em resigno a expirar com esclau,

Voldria poder-ho fer com home lliure.

Els espanyols tenen la majoria, nosaltres la raó,

La violència es seva, la resistència nostra.

i us proposo exercir-la a la manera indhú.

Drets, fent cua tot pregant, davant de cada gos,

Retirant els companys agredits,colpejats i anar substituint-los,

Fins que se’ls fongui el cor !!!!.

Això no falla !!!!

Així assolirem la llibertat dels fills , dels nets,…

El que hem viscut per ells,

Jo no ho voldria.

Que rancúnia i soledat
siguin fèrtil terra,
que les llàgrimes de milers de nits
siguin dolça aigua de Maig,
que els crits silenciosos del mal ja fet
siguin suau vent de primavera,
que el dolor de l’ànima ja cansada,
sigui raig de Sol per a tendres tiges,
que aquelles flors de marcit aspecte,
siguin excels abonament
per l’Odi que envers tu germina.

Xavi Np

Ser vell vol dir ser savi,

ser vell vol dir ser avi,

ser vell vol dir viure

el dia a dia donant les

gràcies per aquest viure.

La vida ens proporciona

alegria i de vegades no

tanta. Però tot forma part

d’aquesta mateixa vida.

Alegria i tristesa entren en

la nostra manera de viure.

Quan arribem a vells ja

podem dir que sabem

de quina cosa va la vida.

Els joves ens volen ensenyar

de la vida i no tenen en

compte que la nostra vida

molt més llarga ens permet

donar-los lliçons en la seva.

Però això no ho volen!

Els joves tot just comencen

el camí i quan arribin com

nosaltres diran:

Tenien raó els nostres avis,

ells eren més savis.

La vellesa és un clam

de tota una vida

de il·lusió i satisfacció.

La vellesa és un clam

de tota una vida

de dolçor o de dolor.

L’arruga és vellesa,

qui arriba segur que

té l’arruga i que ens

vol dir l’arruga? Doncs

molta feina i molta

lluita i és quan

podem explicar

amb seguretat

el que ens ha passat.

La vellesa demostra

com ha estat la

nostra jovenesa.

La vellesa ens explica

com ha estat

la nostra vida.

Si ens mirem al

mirall veure’m

com hem viscut

aquesta vida.

És el contrari a l’amor.

És quan t’adones

que res importa.

S’ha arribat i s’hi

arriba al desamor.

La manca d’il·lusió,

és el que porta

al desamor.

Com fer-ho per

recuperar l’amor i

no tenir el desamor?

Imaginar altra

vegada aquell

amor com era

temps enrere i la

il·lusió es recupera.

L’amor és el reflex

de l’aigua neta, el

cor batega mentre

l’altre sospira.

El delit s’emporta

el que s’enamora,

l’enamorat s’emporta

el desig de l’altre.

Quan es troben dos

amors, tot són

sofriments, son dolors,

Ai, l’amor, és dolç,

però causa dolor,

perquè hi ha un dia