MAIRE

El meu estat de commoció,  ha esdevingut,  quan un peix, no era una rajada, era un simple maire, ha fet un badall i la boca dentada se li ha omplert d’aigua salina.

Ha estossegat,  tossit,  flastomat…

Dins del meu món imaginari,  ha volgut parlar amb mi.

– Josep, fer badalls, sols és per els humans?

M’ha fet gràcia,  que un maire, conegués el meu nom.

M’he pensat la resposta,  mentre ell acabava d’empassar saliva, doncs tenia carrespera de gola.

Li he contestat:

Ca, estimat peixet imaginat,  molts altres animals,  alguns més racionals, que els humans, poden fer-ho.

Per les meves observacions,  moixos i cans ho solen fer, tot i què no és fan mala via com tu.

Ells no estan baix l’aigua marina. Entens?

El maire, m’estava escoltant i assentia amb moviments del cap.

Les brànquies es movien accelerades.

He percebut que estava nerviós.

-No et preocupis,  amic maire, acabes de viure una experiència,  un tant inusual.

Mai havia vist un peix badallar.

Deus ser un precursor.

Per cert altres maires t’han vist.

– Si, i trobaven molt estrany el que feia, tot i que, llavors amb millor o pitjor fortuna,  ho han provat.

Les tossides han vingut amb un panxó de rialles.

Ens hem acomiadat,  començava a fer fosca en el meu món imaginari i calia que el maire trobés un lloc segur on dormir.

La imaginació,  és un espai sorprenent,  on passen coses insospitades.

Vos ho podeu creure estimats?

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de maig de 2023

TEATRE POÈTIC

Fingir que tot és un teatre poètic i jo em convertiré en Arlequí.

Portaré una ploma penjant, de nom Harmonia,

i vos convidaré a volar sense ales pel món de la imaginació.

Peter Pan, serà un amic meu i  l’ajudaré amb les cuites  amb el Capità Garfi, els nins perduts, Wendy, Campaneta i el cocodril Tic-tac.

Vindrà a visitar-me,  o tal volta, hi aniré jo,  al país del Petit Príncep, veure la seva rosa d’enfora (s’empegueeix aviat) i podré veure una immensitat de postes de sol, soc un enamorat d’elles.

Glasonia, el meu floc de neu, inventat i Starkia, que protagonitzà la desaparició de les estrelles, ens acompanyaran en aquesta posada en escena.

I també dos calcetins, desaparellats,  que vaig descobrir, i sé n’havien lliurat de la rentadora, els polissons.

– Val Josep.

No trobes que el viatge i els personatges els avorriran?

– Aix Harmonia,

i sinó fem algun exabrupte imaginatiu,  estaran aferrats a una realitat no sempre alegre.

Deixem que els tregui un somriure, i  que volin, mentre llegeixen.

– Pots ser tinguis raó, tot i que amb una mica de mesura, que et conec i quan et dispares…

– Està bé, Harmonia.

Vindrà na Campaneta volant i fent peripècies, mig taparà els focus del teatre, amb la seva ombra  i na Wendy serà feliç somniant.

– Josep, acaba que en tens del nervis!

-Bé, no t’enfadis.

Ni es varen casar, ni menjaren perdius, perquè era “codornices”  el que rimava amb “felices”

– Josep, em trauràs de polleguera.

Tens uns… i no empraré la paraula grollera que penso.

Has fet un bon acabament, i tens una barra que te la trepitges.

Em fas desbarrà,  ets incorregible.

He fet una mitja rialla i ella també.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 12 de gener de 2023

MEDUSA

Espant i desori!

Mons desfets

enmig de tempestes mitològiques.

Creatius humans, que

materialitzen

llegendes proscrites.

Un allau de percepcions,

que fan vibrar

qui contempla l’obra.

Imatge creada,

sota l’alquímia

de la mirada.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 8 de novembre de 2022

 

Model: Ahinara Díez Arroyo

Fotografia: Ricard Bonnín

Maquillatge i atrezzo:

@evevanmakeup

QUE HI HA MÉS HUMA QUE LA POR?

Patim i fem patir en néixer

Patim i fem patir en créixer

Patim i fem partir per amor

Patim i fem patir pel dolor

La malaltia – qualsevol – ens fa patir a nosaltres i als nostres

Vivim sempre amb por

Per la feina, per la família, pels amics,….

Patim per la natura

Per les accions maldestres que la malmetem

I les reaccions que pensem que això produeix

Per les guerres properes i llunyanes

Per la corrupció, la inflació, la deflació,…

La  por, és la companya del nostre camí

I potser, allò que malgrat tot

Encara en  fa ser essers  humans

VERTIGEN

Obra de Joan Gibert Saletas

Velocitat alada,

del cavall dels nostres somnis

i desitjos.

Efímer,

el seu flairós moviment.

Muscles, sang, respiració:

Potència per assolir

l’objectiu.

A instants,

no toca al terra

i per la rapidesa,

la nostra mirada inquieta,

no ho percep.

I els traç?

Escultura feta en llapis

sobre paper o tela?

Evocacions infinites,

que supuren d’una creativitat,

palesa.

Josep Bonnín Segur.  Vilafranca de Bonany. 2 de novembre de 2022

SAVIESA + CONEIXEMENTS

Aquest poema íntim,

és per les persones, gran persones,

que a més d’ensenyar-te uns coneixements, et regalen la seva saviesa.

Moltes,  no passaren per l’escola reglada,

 tot i que aprengueren i aprenen

de l’escola de la vida: saviesa, curiositat i observació crea cultura vertadera.

Per a mi, són un exemple de vida. Pretenc viure’l com ells,  quan la llum necessària, m’arriba.

Sempre

he considerat la vida

com una escola d’aprenentatge: de tant en tant, ets mestre,

i mils vegades alumne.

Avui, ma mare Maria Teresa,

des del cel celebrarà el seu sant,

 ella, n’era una d’aquestes persones.

A més d’una pacificadora nata, que va practicar durant la seva vida, la frase que tantes vegades he esmentat:

“Se selectiu amb les teves batalles,

és millor viure en pau, que tenir raó”

He encès una espelma blanca, en recordatori de ma mare, (tot i que la recordo a diari) ,

doncs ,  sent que estaria o tal volta ho està,

orgullosa de mi

com a poeta i escriptor.

Ella, sempre va creure amb mi,

i em va insuflar aquesta força,

perquè continues escrivint.

Guardava alguns poemes meus, dels que li vaig dedicar,

en un calaix d’un moble del seu dormitori.

Avui, he sentit profundament,

que havia de reivindicar

el que em va llegar,

i el seu llinatge, que abans no apareixia,

acompanyarà tots els meus escrits i poemes.

Josep Bonnín Segura

Vilafranca de Bonany. 15 d’octubre de 2022. Dia de Santa Teresa

 

 

PERCEPCIÓ D’ESPELMA

Llàgrimes de cera,

plora l’espelma i,

cauen degotissos lentament.

Una història d’amor i odi,

entre el ble i la flama,

reviuen una lluita ancestral,

on ningún en surt victoriós.

Superba la flama,

no sap que sense el ble ni  la cera,

no existiria,

i s’alça senyorívola,

sense adonar-se’n que tindrà

el temps comptat i s’apagarà.

No sap que la seva agonia

serà prou evident,

 deixarà d’il·luninar, i

no tindrà marxa enrere.

Mentre balla,

mostra el vestit de colors iridiscentes,

ara groc, vermell, carmesí i blau,

segons la mou l’oratge.

Del ble sorgeixen formes,

algunes vegades,

semblen un cor que pateix.

Pateix amb dignitat i

la frivolitat de la flama,

que tant estima i

no vol que mori, no sap com expressar-ho.

Sap o intueix,

que tot dos junts,

desapareixeran,

deixant un silenci amarg,

 ple de foscor.

La melangia l’impregna.

Restarà per sempre,

enamorat de la flama,

donant per a ella la vida.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany . 30 de juliol de 2022

ESCRITS DE JULIOL

Avui, he decidit anar a cercar el diccionari per jugar una estona a descobrir noves paraules.

Vos puc assegurar que llegeixo molt i quasi no  en trobo de noves que desconegui.

He obert pàgines a l’atzar.

Emplujat enlloc de plujós, m’ha agradat i ha estat anotada.

Galdós també té la seva musicalitat.

Infaust com a no favorable també té els seus dallonses.

He recordat metzina, marinada, emplorallat i empolainar.

En el fons és divertit, entretingut i educatiu.

Na Llibertat? Descansa, avui ja és divendres i ha passat una setmana un tant agobiada…la calor que no soporta.

Ni llapis ni retolador, directament -gosat que és un- des del teclat del mòbil.

Hem rebut a la cortina de la cuina, la visita d’una Mantis religiosa o pregadeus, l’he treta al jardí, que allà trobarà menjua.

Ara a punt de fer-me un bon pa amb oli per sopar, m’excuso de tots vosaltres, que la fam m’alça.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany. 8 de juliol de 2022

 

 

ÀNGELS

Alguns se n’han anat fa estona, d’ells guardo moltes vivències i bons records i

des del cel, em segueixen guarint,

i ho sé ben cert.

Dels que fa poc, partiren,

i em deixaren amb l’absència de l’enyor, sé que també ho fan, i a vegades em venen a visitar en els somnis.

A cops, les dates dels records,

estàn marcades, unes, per una alegria,

d’altres per una profunda tristor,

que malgrat, aquestes, no siguin del nostre agrat,

les devem acceptar i viure-les.

Ells i elles, haguessin volgut,

que nosaltres seguíssim endavant

i no estessim emporuguits

davant la vida.

Només mor en vida, qui perd l’esperança i els seus somnis.

Ens conegueren i estimaren,

lluitadors i agosarats, algun un tant excèntric.

Tots ens ajudaren d’alguna manera

a ser qui som ara.

Deixaren la seva petjada al nostres cors, com nosaltres deixarem la nostra.

Desitjo, que la meva, sigui

d’estimació, comprensió i respecte.

 

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany.21 de juny de 2022

* Dedicat al meu germà Xim, que avui fa dos anys partí cap al cel i que sento i sé,  que un dia ens retrobarem.

40 ANYS FENT CAMI JUNTS

Quaranta anys de vivències junts, na Rafela i jo, donen per molt,

inclús per escriure un grapat de llibres.

Un dia, dins una cabina de telèfon, ens vàrem plantejar: I si ens casem?

Una mica d’ensurt per la família, que alguns ens consideràvem unes bales perdudes, poguessin fer tros de bó.

A una esglesieta petita d’Escorca, Sant Pere,  amb un nombre petit de familiars i una amiga;  en Pep Toni, capellà i fill de cosí meu (que ja és al cel) ens va casar.

Molts són els qui varen estar-hi i ja han partit cap al cel. Els enyorem.

Ha plogut molt.

Hem viscut a nou cases distintes.

A Palma i a sis pobles. Un bon periple.

Molts viatges arreu, ens encanta conèixer nous llocs i noves cultures.

Un tant políticament incorrectes i a vegades incòmodes a segons qui.

Comptats amics i amigues.

Un sol fill en Ricard i estreno com a padrins de n’Hugo fa vuit anys i mig.

Tenim un reducte de pau a Vilafranca, meravellós poble que ens ha acollit i una casa que ens encanta.

Hem fet un procés junts de creixement, mental, emocional i espiritual durant les quatre dècades.

Moments de temporals i altres de mar calma

Deix un testimoni, que estimo compartir amb amics i amigues.

He sentit, que com ho he fet en cada aniversari, avui, especialment calia.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany. 8 de juny de 2022