Poesia

EL PODER DE LES PARAULES I EL SUBCONCIENT.

Sent, i

ho  he experimentat,

tant amb la meva vida,

com amb l’observació

el poder de les paraules.

El nostre subconscient, 

obeeix al peu de la lletra, 

el què li indiquem.

Seran decrets, d’obligat compliment.

Digues-li a una persona:

– Et veig molt desmillorada, i observa els canvis en ella.

També pels altres, ja sigui positiu o negatiu.

O quan un pare o mare li diu a l’infant que està jugant:

-Si segueixes fent l’esburbat cauràs al terra.

Catacrac,  el nin per terra.

Les paraules son energia condensada.

“El verb es va fer carn i habità entre nosaltres “

Analitzem aquestes paraules  bíbliques.

“El verb es va fer carn…”

La paraula formà part de la persona.

“… i habità entre nosaltres “

Va fer llar dins nosaltres.

És la meva interpretació.

Siguem prou conscients de la utilització que en fem com per nosaltres mateixos,  com cap als altres.

Son decrets energètics,  que poden tornar a nosaltres, quan menys esperem.

Els positius i els negatius.

Cal esser mesurats i respectuosos.

 

Josep Bonnín i Segura.Vilafranca de Bonany. 18 de setembre de 2023

NO TOTS ELS MARS SÓN IGUALS

Un dia vaig escoltar dir a un saberut – tots els mars són iguals -. L’argumentació que va seguir era infantil, però indiscutible, va dir – tots els mars estan plens de gotes d’aigua -. El saberut tenia l’esperit ràpid, la veu forta i incontinència verbal; es va imposar! Cap dels present va poder qüestionar-ho. El resultat va ser que les orelles es van tancar i els cors es van entristir. La següent vegada que el saberut va parlar, ningú el va escoltar. Potser hi havia una petit veritat en la seva argumentació. Doncs és cert que els mars són plens de gotes d’aigua. Tanmateix era una visió esqueixada i molt limitada. Tots els mars embolcallen diferents pobles, cultures i pentinen diferents tradicions. El cromatisme és inacabable, la varietat rica i les sensacions dolces com la mel.

La realitat del món es aquesta i no la del saberut que la imposa en veu alta i cor menut. El món el veuràs més gran si l’observes amb els ulls de les teves emocions.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les opinions simplistes són les esquerdes que trenquen les bones idees

Francesc Estival Vilardell

LES INSEGURETATS DEL CREADOR

El Creador, quan va acabar el món va comprovar que li havia sortit trist. En aquell punt va començar una etapa desconeguda de la creació, enumerada “Les inseguretats del Creador”. Va passar el temps i no trobava el motiu de la tristor. Va caure en depressió. Així va ser fins que un dia a l’albada va observar que a l’horitzó hi havia reflexes de llum. Aleshores se’n va adonar que s’havia oblidat de crear els colors i el món era en blanc i negre. Aquí va començar un altre etapa de la creació, coneguda com “El gran canvi”. Després de moltes proves, va aconseguir un nou element i li va posar el nom de llavor. Va intentar activar-les de diferents maneres, però les llavors semblaven mortes. Així que respectuosament les va enterrar. Cansat i derrotat se’n va anar a dormir. Al dia següent el van despertar uns resplendors. Quan va obrir els ulls es va trobar enmig d’un esclat de colors.

Parc de Thabor. Rennes, France

Les llavors s’havien convertit en flors. El món ja no era trist. El Creador va poder descansar.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols canviar la teva vida, hauràs de trobar els motius del canvi.

Francesc Estival Vilardell

VIATGE A ÍTACA

M’alluny de la costa estimada i segura.

Repunt de marees, el vent a favor, les veles tibades, l’horitzó infinit…

Navego,  cap al país,  on els somnis,  sempre s’assoleixen,   entrunyellats  de passions, esperances i coratge.

Els que somniem desperts,  solem ser capaços  de fer màgia  i en certa manera,  obrar miracles dins la nostra vida.

Quan perceps, que algú,  apreciat, ha hissat les veles,  i s’encamina  cap a aquell país;

t’inunda una alegria  difícil d’expressar.

Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.

Envies paraules amatents de força,

que l’acompanyin durant la travessia.

De cop i no saps perquè,  t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca“

“Més  lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”

Josep Bonnín i  Segura.  Vilafranca de Bonany. 9 de juny de 2023

 

Dedicat a Teresa Saborit (Gurb, Osona).

MAIRE

El meu estat de commoció,  ha esdevingut,  quan un peix, no era una rajada, era un simple maire, ha fet un badall i la boca dentada se li ha omplert d’aigua salina.

Ha estossegat,  tossit,  flastomat…

Dins del meu món imaginari,  ha volgut parlar amb mi.

– Josep, fer badalls, sols és per els humans?

M’ha fet gràcia,  que un maire, conegués el meu nom.

M’he pensat la resposta,  mentre ell acabava d’empassar saliva, doncs tenia carrespera de gola.

Li he contestat:

Ca, estimat peixet imaginat,  molts altres animals,  alguns més racionals, que els humans, poden fer-ho.

Per les meves observacions,  moixos i cans ho solen fer, tot i què no és fan mala via com tu.

Ells no estan baix l’aigua marina. Entens?

El maire, m’estava escoltant i assentia amb moviments del cap.

Les brànquies es movien accelerades.

He percebut que estava nerviós.

-No et preocupis,  amic maire, acabes de viure una experiència,  un tant inusual.

Mai havia vist un peix badallar.

Deus ser un precursor.

Per cert altres maires t’han vist.

– Si, i trobaven molt estrany el que feia, tot i que, llavors amb millor o pitjor fortuna,  ho han provat.

Les tossides han vingut amb un panxó de rialles.

Ens hem acomiadat,  començava a fer fosca en el meu món imaginari i calia que el maire trobés un lloc segur on dormir.

La imaginació,  és un espai sorprenent,  on passen coses insospitades.

Vos ho podeu creure estimats?

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de maig de 2023

TEATRE POÈTIC

Fingir que tot és un teatre poètic i jo em convertiré en Arlequí.

Portaré una ploma penjant, de nom Harmonia,

i vos convidaré a volar sense ales pel món de la imaginació.

Peter Pan, serà un amic meu i  l’ajudaré amb les cuites  amb el Capità Garfi, els nins perduts, Wendy, Campaneta i el cocodril Tic-tac.

Vindrà a visitar-me,  o tal volta, hi aniré jo,  al país del Petit Príncep, veure la seva rosa d’enfora (s’empegueeix aviat) i podré veure una immensitat de postes de sol, soc un enamorat d’elles.

Glasonia, el meu floc de neu, inventat i Starkia, que protagonitzà la desaparició de les estrelles, ens acompanyaran en aquesta posada en escena.

I també dos calcetins, desaparellats,  que vaig descobrir, i sé n’havien lliurat de la rentadora, els polissons.

– Val Josep.

No trobes que el viatge i els personatges els avorriran?

– Aix Harmonia,

i sinó fem algun exabrupte imaginatiu,  estaran aferrats a una realitat no sempre alegre.

Deixem que els tregui un somriure, i  que volin, mentre llegeixen.

– Pots ser tinguis raó, tot i que amb una mica de mesura, que et conec i quan et dispares…

– Està bé, Harmonia.

Vindrà na Campaneta volant i fent peripècies, mig taparà els focus del teatre, amb la seva ombra  i na Wendy serà feliç somniant.

– Josep, acaba que en tens del nervis!

-Bé, no t’enfadis.

Ni es varen casar, ni menjaren perdius, perquè era “codornices”  el que rimava amb “felices”

– Josep, em trauràs de polleguera.

Tens uns… i no empraré la paraula grollera que penso.

Has fet un bon acabament, i tens una barra que te la trepitges.

Em fas desbarrà,  ets incorregible.

He fet una mitja rialla i ella també.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 12 de gener de 2023

MEDUSA

Espant i desori!

Mons desfets

enmig de tempestes mitològiques.

Creatius humans, que

materialitzen

llegendes proscrites.

Un allau de percepcions,

que fan vibrar

qui contempla l’obra.

Imatge creada,

sota l’alquímia

de la mirada.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 8 de novembre de 2022

 

Model: Ahinara Díez Arroyo

Fotografia: Ricard Bonnín

Maquillatge i atrezzo:

@evevanmakeup

QUE HI HA MÉS HUMA QUE LA POR?

Patim i fem patir en néixer

Patim i fem patir en créixer

Patim i fem partir per amor

Patim i fem patir pel dolor

La malaltia – qualsevol – ens fa patir a nosaltres i als nostres

Vivim sempre amb por

Per la feina, per la família, pels amics,….

Patim per la natura

Per les accions maldestres que la malmetem

I les reaccions que pensem que això produeix

Per les guerres properes i llunyanes

Per la corrupció, la inflació, la deflació,…

La  por, és la companya del nostre camí

I potser, allò que malgrat tot

Encara en  fa ser essers  humans

VERTIGEN

Obra de Joan Gibert Saletas

Velocitat alada,

del cavall dels nostres somnis

i desitjos.

Efímer,

el seu flairós moviment.

Muscles, sang, respiració:

Potència per assolir

l’objectiu.

A instants,

no toca al terra

i per la rapidesa,

la nostra mirada inquieta,

no ho percep.

I els traç?

Escultura feta en llapis

sobre paper o tela?

Evocacions infinites,

que supuren d’una creativitat,

palesa.

Josep Bonnín Segur.  Vilafranca de Bonany. 2 de novembre de 2022

SAVIESA + CONEIXEMENTS

Aquest poema íntim,

és per les persones, gran persones,

que a més d’ensenyar-te uns coneixements, et regalen la seva saviesa.

Moltes,  no passaren per l’escola reglada,

 tot i que aprengueren i aprenen

de l’escola de la vida: saviesa, curiositat i observació crea cultura vertadera.

Per a mi, són un exemple de vida. Pretenc viure’l com ells,  quan la llum necessària, m’arriba.

Sempre

he considerat la vida

com una escola d’aprenentatge: de tant en tant, ets mestre,

i mils vegades alumne.

Avui, ma mare Maria Teresa,

des del cel celebrarà el seu sant,

 ella, n’era una d’aquestes persones.

A més d’una pacificadora nata, que va practicar durant la seva vida, la frase que tantes vegades he esmentat:

“Se selectiu amb les teves batalles,

és millor viure en pau, que tenir raó”

He encès una espelma blanca, en recordatori de ma mare, (tot i que la recordo a diari) ,

doncs ,  sent que estaria o tal volta ho està,

orgullosa de mi

com a poeta i escriptor.

Ella, sempre va creure amb mi,

i em va insuflar aquesta força,

perquè continues escrivint.

Guardava alguns poemes meus, dels que li vaig dedicar,

en un calaix d’un moble del seu dormitori.

Avui, he sentit profundament,

que havia de reivindicar

el que em va llegar,

i el seu llinatge, que abans no apareixia,

acompanyarà tots els meus escrits i poemes.

Josep Bonnín Segura

Vilafranca de Bonany. 15 d’octubre de 2022. Dia de Santa Teresa