Sempre m’he estimat els infants i ells a mi.

Vivint a Sóller,

em vaig inventar un personatge:

“En menja-panxes”

Els perseguia, els feia pessigolles i els robava més d’un somriure.

Quan em veien pel carrer, venien corrent a mi cridant: Menja-panxes !

perquè comencéssim els jocs.

Avui coincideixen tres dates.

De la mort del dictador no n’escriuré.

Estim més escriure a la vida que a la mort!

El setè aniversari del nostre estimat net N’Hugo amb qui he jugat moltíssim i a través de la imaginació

hem creat tants jocs.

I el dia mundial de la infància.

Voldria de cor , que tots els infants del món, tinguessin la gran sort

del nostre nét.

Per desgràcia no és així.

Uns escapen amb els seus pares de l’infern i poden morir al nostre estimat Mediterrani.

Altres moren de fam, o en guerres absurdes, què els interessos dels qui comanden han creat.

Altres són vexats de mil i una manera.

La infantesa és a vegades una etapa preciosa i màgica.

Jo vaig tenir la sort, de viure-la estimat per tota la família.

Mimat diria inclús.

Veure que es fa mal a infants em treu de polleguera.

Hi ha infants feliços i molts de tristos i malmenats.

No ho puc aconsentir!

Aquests infants maltractats, com seràn quan siguin grans?

Quants traumes hauran acumulat, si arriben a l’adolescència i a l’etapa adulta?

Certament, no es creen massa condicions de pau, empatia i concòrdia.

Sempre deix la porta oberta a l’esperança.

Vaig llegir una frase que deia més o manco: “Tracteu bé als infants, estàn fets de somnis”

 

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 20 de novembre de 2020