UN TOMB PER FIGUEROLA DE MEIÀ, O DE FONTLLONGA. CAMARASA LA NOGUERA

Avui, 29 d’octubre de 2019, he visitat Figuerola de Fontllonga (oficialment, Figuerola de Meià) , Comarca de La Noguera, Municipi de Camarasa, Província de Lleida, amb la Carme España que de petita hi havia anat a l’escola (anys 50 del segle XX). Ella va néixer a la Baronia de Sant Oïsme i, mentre duraven les classes, hi estava de dispesa en una casa baixant a la Baronia només els caps de setmana

Figuerola de Meià , és un  poble de gran extensió que s’està transformant i reformant. Es poden veure edificis d’aquella època o anteriors, també de rabiosa actualitat però ; per tant, el que trobem ara és totalment diferent d’aleshores.

Dels principals punts de visita obligada, anem primer a l’escola. Es veu una part del vell edifici retocada i un afegit al costat, o sigui, ampliada. Ella recorda que el porxo del davant era un jardí. Al darrere hi ha un gran descampat. Pel que sembla, la mestra vivia en una casa apart.

Els carrers pels que ens endinsem son cimentats i estrets. En un de les afores, hi veiem un munt de bigues amb forats i escauvet, possiblement arrossegades per matxos des d’algun bosc proper.

Passem per una gran plaça on hi havia una considerable bassa per a recollir aigua de pluja, ja que no n’hi havia a les cases. El canti l’omplien en fonts naturals que hi havia a prop. Avui n’hi ha una d’artificial de dos canonades.

Al final visitem l’església, que té una casa adossada a l’esquerra i a la dreta una gran plaça amb una moderna rosa dels vents incrustada al terra. Ens la obren i podem entrar i fotografiar l’interior. Dedicada a Santa Eulàlia, no és massa gran, amb parets encalçades i molt poca ornamentació. A la sagristia es conserva una calaixera i alguns estris originals de dir missa.

Potser pel tràfec trepidant d’avui dia es diria que està abandonat de la ma del govern, però la bona voluntat dels veïns es veu per tot arreu.

Ens informen que celebren una gran festa el primer dissabte d’agost.

Guillermina Subirá Jordana. Senterada, Octubre 2019

VINT ANYS DEL VIATGE AL CEL POÈTIC

20 anys fa

que el mestre i poeta del poble

Miquel Martí i Pol

inicià el viatge al cel dels poetes.

Referent meu

en poesia catalana,

ens va deixar un regal preciós:

el seu legat  poètic.

He intentat que la meva poesia,

es sembli a la seva: clara,

i amb arrels profundes d’estimació

 a la nostra llengua comuna i al nostre poble.

Qui m’heu llegit, tindreu l’opinió.

Farà prop de cinc anys i

 amb texts seus, i alguns dels actors,”

sorgí d’un taller, “Renaixement Poètic”

Fou un  preciós homenatge.

Un poema seu, “HEUS AÇÍ: S’ESTIMAVEN”

de l’opuscle “HE HERETAT L’ESPERANÇA”

ha estat llegit a les nostres noces,

a les del nostre fill.

Per desgràcia, no el vaig conèixer personalment,

tot i que aprofundint en la seva obra,

he arribat a una amistat i comprensió

que traspassa l’espai físic.

He deixat d’escriure sobre la Festa de la Llum

a la Seu de Palma,

per centrar-me en la llum que ell

ens va transmetre

a través de les seves paraules.

Un record estimat cap a una gran persona.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 11-11-2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Escola gratuïta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaça Portal de la Pau – Josep Anselm Clavé (abans Dormitori de Sant Francesc) – Passatge Dormitori de Sant Francesc – Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Barri Gòtic.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Franciscans, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

Sant Francesc de Barcelona

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02sfra.htm

Sant Francesc de Barcelona . Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d’agost de 1869 – Toledo, 22 d’agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

 Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon –  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “”…de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, Alt Empordà, 1903 – Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

JOVENTUT SEGADA

Som l’any del senyor 1623 i amb angoixa i por espero la mort reclosa fa tres dies en l’humit i brut calabós de la presó de la Vegueria. Tinc sols divuit anys complerts i no sóc bruixa, ells diuen que sí.

El meu nom es Roser, com ma mare morta fa un any, millor per ella que no ha tingut la vergonya de veure a la seva filla acusada de bruixeria

Jo sóc la quarta dona que volen penjar a la forca . L´any 1616 va començar tot i el “Tarrago” que diuen entén de dones bruixes ,va trobar tres noies amb la marca del diable. Vergonya de poble , ara que l´Inquisició ja no actua ho fan ells amb total impunitat, parlen de samaniats i trobades amb el diable.

He jurat que sóc innocent, jo sols vaig ajudar la Rosa a venir al món al seu fill. Era estrafet i va néixer mort, pobre nen, però era fill del batlle i el poble va començar a murmurar de si jo l’havia embruixat i mort al nen. Sóc llevadora i remeiera com la meva mare i filla del pecat, la mare mai es va casar. No he sabut mai qui era el meu pare, però el diable això segur no ho és, la mare era la millor persona que he conegut, treballadora llesta i humil.

Diuen que  tinc llibres. I que?. Ma mare m’ensenya a llegir , com el rector  la va ensenyar a ella de joveneta, segons em va explicar.

La forca es a punt al serrat més alt de la vila, he sentit les comares murmurar, que serà avui el penjament. Reien, elles si que son bruixes alegrant-se de la meva poca sort.

Avui ha vingut el rector perquè confessi els meus pecats. L’home ja és vell i tenia llàgrimes als ulls i em digué. Ja sé que tu ets bona noia, però no pots escapar, cap de les tres abans que tu ho ha fet. Sigues forta i encomana l’ànima al Bon Jesús . Tu no tens la culpa, la bogeria s’ha apoderat d’ells, els únics dimonis són ells, i a tu et fan pagar la seva maldat.

En part també sóc responsable perquè ara que et queden poques hores de vida et puc confessar que jo en tinc la culpa, de jove vaig estimar la teva mare. Tu ets fruit d´aquell amor, sóc jo el teu pare. Em podràs perdonar filla meva?

Els crits han fet fugir el rector, ràbia immensa dins meu, jo no he fet res, jo no sabia res.

Maleïts sigueu per sempre, jo no volia tenir un pare rector covard, jo sols volia viure la meva joventut, com qualsevol altra noia del poble. Que he fet jo ? Perquè em tracteu així ?

Montserrat Vilaró Berenguer

PODRIA HAVER ESTAT UN SOMNI ?

Fa un temps passejant per Barcelona em vaig trobar una botigueta de roba de dona. El seu aparador era dolç com un caramel de llimona o un pastis de maduixa. La disposició dels elements era harmoniosa i suau, com també els colors dels vestits que feien pensar en fruites de primavera.

No se perquè em va venir al cap un bagul de la meva avia, allí dins també i guardava mocadors i bruses de seda i teixits suaus, que la meva ma petita no es cansava d acaronar. Recordo també el ventall amb papallonetes que semblaven voler emprendre el vol. Es un regal del teu avi Miquel deia, i el obria i suaument el feia voleiar davant meu.

Vaig entrar i una campaneta va sonar alegrament mentre una noia de somriure fàcil, rostre pigallat i cabell vermell de panotxa natural ,  que feia venir ganes de tocar la seva gruixuda trena ,que portava a un costat del cap em somrigué.

Bon dia senyora em va dir, la puc ajudar ?

He entrat perquè la teva botiga em deia, entri senyora, no ho se …..tot es tant bonic

Si procuro reflexa els meus gustos, va dir la noia. M agraden les coses boniques i suaus, suposo que es una mica antiquat però a mi m agrada.

Busca alguna cosa en concret, va tornar a dir amablement.

Potser una brusa, segur  que no tindreu la meva talla. Estic massa grassa ¡¡¡

Devia copsar l amargor de la meva veu perquè amb un somriure digué.

No passi ànsia senyora tinc la seva talla i tant.

Miri digué mentre rebuscava en uns penjadors, aquí està

Va treure la peça mes bonica que encara tinc al meu armari. Una brusa màniga llarga, vaporosa amb randes i brodadets de color rosa pàl•lid. Es per vostè provi, amb texans estarà informal i, si la vol per anar mes arreglada serà perfecta.

La vaig provar i era com feta a mida per mi, el color ressaltava el to de la meva pell i quasi semblava mes prima.

I si vaig comprar la brusa i la noia em va regalar unes arracades que va dir eren del mateix blau dels meus ulls. Li vaig dir adéu desprès de comprar amb el convenciment que hi tornaria molt aviat.

Vaig tornar al cap de poc temps i no vaig trobar la botiga enlloc.  Inclús vaig preguntar a una floristeria que hi havia al seu costat i ningú em va donar raó de la noia i la botiga. Si no es perquè avui porto les arracades i tinc la brusa a les mans pensaria que tot ha set un somni.

El meu home sempre em deia   que soc tant despistada que devia ser en un altre carrer, jo se que no, i  que la botiga no la trobaré mai mes, com tampoc la noia de cabell  color panotxa, a mi a vegades em passen coses així que no tenen gaire explicació.

Montserrat Vilaró Berenguer

LA BARCELONA DE LA MEDIOCRITAT. EDIFICI DEL CARRER CALABRIA, 193

La Cristina Atseini, publica una fotografia, i demana per l’autor de l’edifici del carrer Calabria, 193 de Barcelona.

 

Valentí Pons Toujouse, li constava ; Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872 – 28 de maig de 1923) aixecava l’edifici l’any 1912

 

Al fil de publicació hi ha un seguit de comentaris relatius a la destrucció del Patrimoni Històric i Artístic.

IN MEMORIAM. LA TORRE BARANGÉ. CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Com recordava l’Ermessenda de Valrà, “On hi ha hagut foc, sempre hi queda caliu”, això  succeeix encara amb Cardedeu al Vallès Oriental, molt lluny però, de la Vila que representava una fita per als molt benestants de les darreries del segle XX i les primeres dècades del segle XX “ una llotja al Liceu, i una torre a Cardedeu “.

Crisant Palau publica una fotografia de la desapareguda Torre Barangé  de Cardedeu, de la que en fou promotor  l’Esteve Barangé Bachs,  i autor els anys 1915-16  l’arquitecte Josep Maria Miró Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 – Barcelona, 5 d’abril de 1966), com m’explicava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME

 

No trobava cap dada d’aquell edifici a la xarxa, està clar que a Internet en  algunes matèries, i d’alguns indrets, hi ha poca o cap informació, oi?

L’inefable Casado, en la seva llengua “palenciana” , potser en ho podria explicar, oi?

CAPELLA DEL MAS VILAPORTA, ADVOCADA A SANT FRANCESC XAVIER. L’ESQUIROL. OSONA

Llegia  al Mapa de Patrimoni, que la capella del mas Vilaporta, al terme de l’Esquirol, a la comarca d’Osona, advocada  a Sant Francesc Xavier (7 d’abril de 1506 – 3 de desembre de 1552) , és un edifici  d’una nau, de planta rectangular.

La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu.

El portal és rectangular, de pedra treballada.

Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats

Les capelles i oratoris de les masies catalanes, son un tresor, no sempre accessible, ni visitable, tota vegada que son de propietat privada.

LA TORRE DEL RELLOTGE ÉS OBRA DE L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?. PUIGCERDÀ.

Fotografia. Pedro Torrabadella  tribuna2008

El farmacèutic Salvador Andreu i Grau (Barcelona, 1841 – Barcelona, 3 d’octubre de 1928)  va ser l’impulsor d’una urbanització senyorial en aquesta zona, amb torres tan representatives com la Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita o Torre Volart, i la Torre del Rellotge, d’estil eclèctic.

 

 

L’ Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920), Mestre d’obres titulat el 1866 i Arquitecte el 1876 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Segueix el corrent neomedieval i neorenaixentista, predecessor del modernisme, va tenir entre el seus distingits clients  al Dr. Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 – Barcelona, 3 d’octubre de 1928), un dels propietaris importants de Puigcerdà.

 

Sota la seva direcció s’aixecava la Torre Junoy  i altres torres d’estiueig a la Cerdanya, seus eren també  alguns dels  edificis  més representatius de  Barcelona com la Casa Elizalde o la casa Batlló, quina façana reformaria per recomanació  seva un jove arquitecte, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926), que és fama havia treballat al seu despatx mentre estudiava.

Demanarem – aquesta feina l’hauria de fer l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Puigcerdà, o la del Consell Comarcal – als besnéts del Dr. Salvador Andreu Grau, i de l’arquitecte Emili Sala Cortès, que ens  confirmin les dades dels edificis que s’aixecaven per iniciativa dels seus besavis.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Cuideu-vos molt, sembla que l’estratègia del REINO DE ESPAÑA per lluitar contra la Covid. 19 és  “laissez faire, laissez passer”. Les dades de víctimes de  la Comunidad Autònoma de Madrid  que NO les  actualitza de forma regular, es sitien en 21.861 persones

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210215_cam_covid19.pdf

A Catalunya, on determinats mitjans fan un seguiment de la qüestió, des de l’inici de la pandèmia  en són 20.176.

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

Caldrà seguir l’evolució d’aquests index.

 

A LA RECERCA DE LA MISTERIOSA MASIA DE LES PLANES. SANT CUGAT?. BARCELONA?.

Passava força estona intentant – fins ara sense resultat- alguna dada d’aquesta masia que apareix per duplicat al fons de l’Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3724/rec/272

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3724/rec/38

L’autor, o almenys qui en cedia la imatge fou Magí Pius Sandiumenge,  i la masia estaria a les Planes,  Barcelona, Barcelonès, o  a  Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental.

Demanava l’ajuda del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) atès que hi havia una capella.

Em confirmava el Valentí Pons toujuse, autor del blog MODERNISME que des del google maps, tampoc la localitzava.

Demano urbi et orbe ajuda a qualsevol persona física, o jurídica que ens pugui donar informació d’aquesta masia,  el nostre email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com   , vitpons@gmail.com