La Catalunya que el temps s’endugué

IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ANGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 – Barcelona, 9 d’agost de 1938)  aixecava per encàrrec de Hermenegild Miralles i Anglès (Barcelona, 19 d’agost de 1859 – 1 de maig de 1931 ), unes cases valencianes , l’any 1917, que foren enderrocades als anys 60, segur que endevineu qui era l’alcalde.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6133/rec/4

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90050/1/6475.pdf

I l’ Antoni Gaudí i Cornet Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) faria la Porta i  la Tanca, que son les úniques parts que es conserven.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/496/rec/7

https://www.latorredebarcelona.com/actualitat/finca-miralles-un-dels-monuments-modernistes-de-sarria/

El fet que Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929) no estes vinculat al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que la seva mort es produís  l’any 1929, feia que el seu Fons patis una mínima expurgació per part de la dictadura franquista.

La seva és una obra extraordinària.

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ENTENEM QUE RAMON MUIXI ROIG FEIA UN DIBUIX A LA PLOMA DEL MAS DE SANT MAMET DE SEVA, I QUE LA DENOMINACIÓ CAN CAMET ÉS ERRÒNIA. OSONA

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) , explica a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mamet-seva

La  masia i capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà.

Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 39,1 —y 29,6 (31 tdg 391296).

L’any 1934,  Ramon Muixi – sense cognom patern, lloc de naixement i traspàs i peripècia vital – la tècnica habitual de la dictadura per invisibilitzar  persones,  feia un dibuix que presentava   VIII Premi Concurs Masia Catalana A.E. Tagament. Facilitada en: 1934. Dibuix de Can Camet, a Balanyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1460/rec/2

Pensem que  es tractava de Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911,.., ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://cartellistes.blogspot.com/2015/09/les-imatges-del-trimestre-estiu-2015.html

http://museudelleida.cat/wp-content/uploads/2016/12/Dossier-dactivitats_reduit.pdf

Havíem publicat CAPELLA DE SANT MAMET DE BALENYÀ. SEVA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/capella-de-sant-mamet-de-balenya-seva.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html

Que  Sant Mamet i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. SAFAREJOS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA

El Josep Salvany Blanch visitava l’any 1912 Santa Coloma de Queralt, aleshores funcionaven encara els safarejos  públics, Safareig i creu a Santa Coloma de Queralt

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Vallfogona%20de%20Riucorb

Feia més feina,  el Josep Salvany Blanch, en un altre país, seria reconegut amb els més alts honors.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/santa%20coloma%20de%20queralt

També amb menys activitat, els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Santa%20coloma%20de%20Queralt

Havíem publicat :

LLOCS INOBLIDABLES: L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/llocs-inoblidables-lhostal-colomi-de.html

SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

FAÇANA DE SANTA MAGDALENA AL PATÍ D’ARMES DEL CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/facana-de-santa-magdalena-al-pati.html

CASTELL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/castell-de-santa-coloma-de-queralt-la.html

Marta de Queralt [ En record dels catalans de la Diàspora ]

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/marta-de-queralt-en-record-dels.html

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC, MAL DITA SANTA MARIA . SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/esglesia-de-santa-maria-de-bell-lloc.html

RENTADORS PÚBLICS DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/rentadors-publics-de-santa-coloma-de.html

EL CRIST DE LA MANSUETUD

https://guimera.blog/contesnadal/el-crist-de-la-mansuetud/

IES JOAN SEGURA I VALLS, SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/05/ies-joan-segura-i-valls-santa-coloma-de.html

PORTAL DE SANOU, DE CERVERA I/O DEL SENYOR . LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/08/portal-de-sanou-de-cervera-io-del.html

L’ESTRELLA , TEATRE MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/lestrella-teatre-municipal-de-santa.html

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT PERE NOLASC DEL MAS DEN BRIÀS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-la-capella-de-sant-pere.html

SANT MIQUEL DE LA PORTELLA. L’ESGLÉSIA ESPOLIADA.SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/sant-miquel-de-la-portella-lesglesia.html

LA PLAÇA MAJOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/08/la-placa-major-de-santa-coloma-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/09/esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de.html

SANT VICENÇ D’AGUILÓ EN TERME DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ, CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/sant-vicenc-daguilo-en-terme-de-santa.html

ESCORXADOR DE SANTA COLOMA DE QUERALT.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/escorxador-de-santa-coloma-de-queralt.html

ERMITA DE SANT MAGI DE LA BRUFAGANYA. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/ermita-de-sant-magi-de-la-brufaganya.html

EL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANTA COLOMA DE QUERALT

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/06/el-cementiri-municipal-de-santa-coloma.html

DE LA PLAÇA DE LES ERES A LA PLAÇA MAJOR. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ/ABANS LA SEGARRA JUSSANA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/de-la-placa-de-les-eres-la-placa-major.html

FAÇANA DE L’ESGLESIA DE SANTA MARIA DE MAGDALA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. CONCA DE BARBERÀ/ABANS BAIXA SEGARRA.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/06/facana-de-lesglesia-de-santa-maria-de.html

A SANTS I/A MINYONS,…, DINAR A L’HOSTAL COLOMÍ DE LES GERMANES CAMPS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/10/a-sants-ia-minyons-dinar-lhostal-colomi.html

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA POBLA DE CARIVENYS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/11/in-memoriam-escola-de-la-pobla-de.html

La darrera sortida que fèiem amb la Irene Tironi Laporta, era justament a les  restes del Castell de quer-alt i a la seva capella  advocada  a  Sant Cristòfol/ Menna

QUER-ALT, LÍMIT DE L’ANOIA.

https://guimera.blog/coneixer/quer-alt-limit-de-l%e2%80%99anoia-%e2%80%8f/

Enviaré aquesta publicació a :

revistalasegarra@premsacomarcal.cat , lasegarra@eltafaner.com, eltafaner@eltafaner.com

Ens agradaria  que se’n fessin ressò.

També a la pàgina   Santa Coloma de Queralt , que administrava per evitar-ne el tancament.

https://www.facebook.com/groups/23620729158

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANT BLAI

Lluny són els records del passat, 

quan a l’església de Santa Eulàlia,

anava amb la tieta Margalida, 

a beneir caramels i barres de regalèssia,  ,

en la celebració de la festivitat

d’aquell sant  armeni ,  metge, bisbe  i anacoreta.

Quan el rector, m’untava el coll,

fent el senyal de la Creu

amb oli beneït

per quedar protegit de malalties de la gargamella, no puc recordar la oració que recitava.

Lluny els records,

no sé si massa…

L’església plena, i els infants amb cistelletes de vímet o llata, altres

amb panerets petits, plens de diverses llepolies.

A vegades, temps ha

he tingut la gargamella escarranxada

per no poder dir tot el què sentia.

No s’hi valia la protecció de Sant Blai.

No poder fer un bramul contra totes les injustícies que percebia,  també,

 es troba lluny en el temps.

Vaig ser un dissident radical (radical ve d’arrel)

 i just ara, sento

que la veritable revolució

s’ha de fer dintre mi.

Amb setanta un anys,

he perdut les dents pel camí,

perquè no podia rosegar segons quines barroeries ni immundícies.

No vull dir, que no hi hagin situacions que em repoteguen el fetge, les visc d’altra manera.

Aplic a la meva vida el que digué Gandhi: “Canvia en tu, el què vulguis canviar en el món “

Em modifico a mi honestament.

A més tinc la capacitat de la paraula poètica que és transformadora.

Que és un gran elixir per modificar i modelar situacions de vida.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.3 de febrer de 2023

CAN GRAELLS. SANT CUGAT DEL VALLÈS. RETRATADA PER L’ANTONIO GALLARDO GARRIGA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

L’ANTONIO GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom, perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà –  “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució de 1978 però, l’anomena correctament castellà.    Retratava  l’any 1928, Camí, portal i façana de Can Graells. Sant Cugat. Vallès Occidental.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5372/rec/9

Llegia que els antecedents del mas es remunten a tres heretats documentades al segle XIV.

L’any 1629 Rafael Graell comprà les propietats i a partir de llavors el mas es coneix amb aquest nom.

 Del segle XVII es conserven restes de les cotes inferiors dels murs de l’edifici actual.

El cos principal de la masia data de finals del segle XVIII i a inicis del segle XIX es va ampliar el costat sud.

L’escut heràldic que decorava la façana principal, i que podem observar en fotografies antigues del mas, datava de mitjans del segle XIX (1850) quan a Joan Clarós de Ferran , propietari del mas, se li va concedir el títol de baró de Prado Hermoso.  Sembla que ell demanava ser nomenat marquès, i li van atorgar la Baronia, considerant els mèrits de Juan Pablo Clarós y Presas (Barcelona, 1749 – ? 1827) avi patern, i heroi de la Guerra de la Independència.

https://heraldicaynobiliaria.blogspot.com/2014/11/baron-de-prado-hermoso.html

 A la dècada dels seixanta del segle XX el mas va ser abandonat.

 Finalment, La masia va ser rehabilitada l’any 2014, es troba dins dels terrenys on s’ubica la seu de Hewlett Packard Española SL.

https://www.viaempresa.cat/territori/hp-disseny-centre_2189234_102.html

Ens calen dades , entre altres, de Mossèn, Baldiri Guillamet, cognom matern , i data de naixement i traspàs,.., les esperem a l’email castellardiari@gmail.com

També de Pau Rosselló, sacerdot

I Frederic Martí Albanell:

http://simurg.bibliotecas.csic.es/browse?q=must,any,contains,Frederic%20Mart%C3%AD%20Albanell&limit=50&sort=-metadata.25_year.es.keyword&sort=-metadata.26_numero.es.keyword

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EXISTEIXEN IMATGES DE LA TORRE CARRERAS QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH L’ANY 1919? PEDRALBES. BARCELONA

Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929) , va retratar també masies :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/masia

També, també, el Fons Salvany va ser objecte “ d’alteracions”  per part de la dictadura franquista, entrades com :

Façana d’una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1524/rec/8

Vista exterior d’ una masia

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4997/rec/26

O: Façana d’ una masia de Pallejà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6510/rec/6

Façana d’ una masia de Vilablareix

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9266/rec/7

Pati d’una masia de Parets del Vallès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/203/rec/14

Una masia a Santa Cristina d’ Aro

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4628/rec/18

Evidencien l’alteració, conscient, voluntària i dolosa , de les anotacions fetes  per Josep Salvany i Blanch- Per descomptat, ens agradarà comptar a la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com  per identificar-les

Us en deixo un exemple del rigor documental del   Josep Salvany i Blanch,  a l’entrada Torre a Mataró, en feia aquesta descripció ;      Torre de Can Palauet.  La torre i la masia de Can Palauet són al veïnat de Cerdanyola, on dominen la riera d’Argentona.

 La part principal de la masia es compon de tres cóssos irregulars, amb planta baixa i pis, inicialment separats de la torre.

El cós principal té un portal rodó adovellat i amb un finestral del segle XVI

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3753/rec/1

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1919 “        dones a la torre  Carreras ” , Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Retrats ; Arquitectura domèstica ; Camins ; Dones

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5770/rec/2

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/media/dones-als-jardins-de-la-torre-carreras-012f9a

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/media/dones-als-jardins-de-la-torre-carreras-012f9a

https://jenikirbyhistory.getarchive.net/topics/historical+images+of+pedralbes

Està clar que en aquella data 1919  ja existia una “ Torre Carreras”, que potser seria reformada l’any 1925 per “ mans desconegudes “. La construcció de la Ronda de Dalt, suposava la quasi total eliminació del Jardí de la Torre, gràcies a la fotografia del Josep Salvany Blanch, ens podem imaginar com era.

La dictadura franquista  feia una excel·lent feina destructiva, que amb un petit esforç podem revertir en gran mesura, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CORRONCUI DEL MEU COR !

Un dia, al sortir de la piscina de Pont de Suert en la que nado habitualment, em decideixo a entrar a la Residència de Gent Gran ja que des de feia dies pensava en la gran quantitat de històries que es guarden en el seu interior. Truco al timbre i m’atén molt amablement la Soli, Treballadora Social, que em posa en contacte amb un personatge eixerit i divertit a qui entrevisto una tarda.

-Hola Jaume, primer de tot m’has de dir el teu nom complert, data i lloc de naixement.

-Soc Jaume Perucho Martimpé, vaig néixer el 22 de juliol de 1933 a Casa Cónsol de Corroncui.

-Corroncui es poble molt bonic. Hi he estat una vegada i crida l’atenció la façana de l’església.

-Sí, és romànica i la van baixar del poble vell. Un dia ens van prendre el pany, de la resta res.

-¿El poble estava situat primitivament en un altre indret?

-Sí, més amunt, sota una roca. Els moros van fer un safareig que recollia l’aigua de la penya. Una aixeta daurada en forma de cap de moro també va desaparèixer. D’allí molta gent va marxar cap a França i d’algunes cases encara es poden veure les runes. La nostra era molt gran. Hi vam tindre per la guerra un frare amagat que el van matar a Lleida i després el van fer sant a Tarragona.

-Però el poble nou es veu petit.

-Tenia 15 cases i totes han desaparegut menys dos. Una és d’una mestra i l’altra la dels formatges.

-Suposo vas néixer a casa?

-Dels 5 germans que érem, quatre vam néixer a casa i un a Tremp.

-Què recordes de quan hi vivies?

-Eren cases arrenglerades però separades. Unes més riques que altres però el dia a dia era igual per totes: sembrar, segar, dallar, fer hort, arreplegar trumfes, menar el bestiar…

-Quines es van buidar primer?

-Les més riques! Direcció Puigcercós, Lleida, Reus… a on trobaven feina.

-Vas anar a estudi de xic?

-Sí, parlem dels anys 40. Primerament es feia classe en una casa abandonada; els amos havien marxat cap a França. No sé perquè va desaparèixer i anàvem a Pinyana. Darrerament es portava la canalla fins a la Creu de Perves i venien a classe a Pont.

-Com era la teva vida?

-Jo era cabaler, però m’estava a casa quan em convenia. La feina de pagès sempre m’ha agradat i he procurat fer-la bé. Amb 14 anys vaig estar un estiu llogat a Cal Casat de Sarroca, que em van pagar un total de 90 pessetes. Al tornar al poble treballava fent jornals en lo que sortia.

-No t’has casat…

-No. Quan la mare va morir, el 5 de maig de 1955 van quedar sols a casa el pare, un germà i jo, i vam decidir anar a viure a Tremp ja que hi teníem una germana. Allí em guanyava la vida venen carn als soldats. Després el ramader més ric de Catalunya, un senyor d’Agramunt que tenia 12.000 ovelles, em va proposar treballar amb ell, i em vaig ocupar del seu ramat durant 9 anys.  Compràvem el bestiar a Múrcia. Jo anava cada setmana a l’escorxador i era bo fent escandalls; això és: es tria al corder més bo, després al més dolent i un de mitjà. Es pesen i es calcula la mitja del pes; el resultat serà el que contarà per tots els caps de bestiar que hi portes. Si es fa bé és un mètode ràpid i just. Tot marxava perfecte fins que el joc i les faldilles el van arruïnar i tot es va acabar.

-I que vas fer quan la cosa va fracassar?

-Vaig tornar cap a casa i vaig comprar un tractor, 30 ecgües i 300 ovelles. Vaig arrendar tota la terra del terme, que era molt bona i donava fruit. Arrendava una muntanya i conllogava ovelles de tots els pobles del voltant. Fins d’Antist venien i tot. Un dia, quan tenia 48 anys,  arribo amb el jeep a la muntanya i just al posar el peu a terra em fa un mal de deu. Em van haver de portar a Barcelona i em van diagnosticar una trombosi. Com que la cama era casi negra, la van haver de tallar per la gangrena. Vaig passar-me 4 meses a l’Aliança. I des de llavors que vaig amb crosses i ara amb cadira de rodes.

-Què recordes d’aquest temps?

-Conec a molta gent perquè m’he mogut molt, per tota Espanya i per l’estranger. Abans de tallar-me la cama havia viatjat per Europa; després em van trucar el cotxe per a poder conduir-lo i amb ell i les crosses varies vegades havia anat a caçar cérvols a Córdoba! A Puigcerdà anava a la fira de cavalls… m’he mogut molt, molt!

-Alguna anècdota divertida…

Es posa a riure, i fa cara de pillo.

-Abans de tallar-me la cama vaig fer el manteniment en un càmping nudista a Agde, prop de Beziers, a França. Em va costar 15 dies traurem els pantalons! Ja m’ho deien, ja, perquè allí tothom anava sense res, però a mi em feia cosa malgrat que hi havia molt respecte. Un cop decidit, tot va rutllar sol. Hi vaig estar tres anys.

-A l’hivern us taparíeu, digo!!!

-Jajajajaja … clar, clar. Només ens despullàvem a l’estiu! L’amo era amic de De Gaulle, que va aparèixer dos vegades per allí. A mi em preguntava coses d’Espanya i m’assegurava que Franco era un garrepa.

Malgrat que l’han operat del cor recentment i l’han donat l’extremunció tres vegades, a aquest supervivent de la pagesia no li fa mal res, menja de tot i es troba perfecte de salut i content a la Residència de Pont on va entrar per voluntat pròpia fa 11 anys i mig.

 

Foto de l’església “nova ”  de Corruncui de Ceferí Rocafort Samsó, 1904 (CEC)

Guillermina Subirá Jordana.   Senterada, setembre 2022

 

UN TOMB PER FIGUEROLA DE MEIÀ, O DE FONTLLONGA. CAMARASA LA NOGUERA

Avui, 29 d’octubre de 2019, he visitat Figuerola de Fontllonga (oficialment, Figuerola de Meià) , Comarca de La Noguera, Municipi de Camarasa, Província de Lleida, amb la Carme España que de petita hi havia anat a l’escola (anys 50 del segle XX). Ella va néixer a la Baronia de Sant Oïsme i, mentre duraven les classes, hi estava de dispesa en una casa baixant a la Baronia només els caps de setmana

Figuerola de Meià , és un  poble de gran extensió que s’està transformant i reformant. Es poden veure edificis d’aquella època o anteriors, també de rabiosa actualitat però ; per tant, el que trobem ara és totalment diferent d’aleshores.

Dels principals punts de visita obligada, anem primer a l’escola. Es veu una part del vell edifici retocada i un afegit al costat, o sigui, ampliada. Ella recorda que el porxo del davant era un jardí. Al darrere hi ha un gran descampat. Pel que sembla, la mestra vivia en una casa apart.

Els carrers pels que ens endinsem son cimentats i estrets. En un de les afores, hi veiem un munt de bigues amb forats i escauvet, possiblement arrossegades per matxos des d’algun bosc proper.

Passem per una gran plaça on hi havia una considerable bassa per a recollir aigua de pluja, ja que no n’hi havia a les cases. El canti l’omplien en fonts naturals que hi havia a prop. Avui n’hi ha una d’artificial de dos canonades.

Al final visitem l’església, que té una casa adossada a l’esquerra i a la dreta una gran plaça amb una moderna rosa dels vents incrustada al terra. Ens la obren i podem entrar i fotografiar l’interior. Dedicada a Santa Eulàlia, no és massa gran, amb parets encalçades i molt poca ornamentació. A la sagristia es conserva una calaixera i alguns estris originals de dir missa.

Potser pel tràfec trepidant d’avui dia es diria que està abandonat de la ma del govern, però la bona voluntat dels veïns es veu per tot arreu.

Ens informen que celebren una gran festa el primer dissabte d’agost.

Guillermina Subirá Jordana. Senterada, Octubre 2019

VINT ANYS DEL VIATGE AL CEL POÈTIC

20 anys fa

que el mestre i poeta del poble

Miquel Martí i Pol

inicià el viatge al cel dels poetes.

Referent meu

en poesia catalana,

ens va deixar un regal preciós:

el seu legat  poètic.

He intentat que la meva poesia,

es sembli a la seva: clara,

i amb arrels profundes d’estimació

 a la nostra llengua comuna i al nostre poble.

Qui m’heu llegit, tindreu l’opinió.

Farà prop de cinc anys i

 amb texts seus, i alguns dels actors,”

sorgí d’un taller, “Renaixement Poètic”

Fou un  preciós homenatge.

Un poema seu, “HEUS AÇÍ: S’ESTIMAVEN”

de l’opuscle “HE HERETAT L’ESPERANÇA”

ha estat llegit a les nostres noces,

a les del nostre fill.

Per desgràcia, no el vaig conèixer personalment,

tot i que aprofundint en la seva obra,

he arribat a una amistat i comprensió

que traspassa l’espai físic.

He deixat d’escriure sobre la Festa de la Llum

a la Seu de Palma,

per centrar-me en la llum que ell

ens va transmetre

a través de les seves paraules.

Un record estimat cap a una gran persona.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 11-11-2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC . LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1

Trobava ; Escola gratuïta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaça Portal de la Pau – Josep Anselm Clavé (abans Dormitori de Sant Francesc) – Passatge Dormitori de Sant Francesc – Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Barri Gòtic.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Franciscans, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

Sant Francesc de Barcelona

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02sfra.htm

Sant Francesc de Barcelona . Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html

.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d’agost de 1869 – Toledo, 22 d’agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”

 Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon –  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “”…de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l’Armentera, Alt Empordà, 1903 – Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.