En aquest poble, del que us n’explicaré algunes dades, és on vaig nàixer , així que esteu ben atens a tot el que es diu a continuació.
La història de la vila de “Cuevas de San Marcos” remunta als seus inicis cap a 1806. Abans coneguda “Coves Altes” (Las Sarteñas), separant-se d’Antequera, el seu establiment com a municipi independent, rebent el nou nom com és conegut hui dia.
Al peu de la Serra Camorro, s’emplaça aquest poble el qual té tot el progrés de vida que ha tingut lloc al llarg de la seua història.
Abans denominada Ciutat de Belda, s’alça en la falda de la seua serra, en la qual es troba, entre altres menys conegudes però amb gran interès. Està al conjunt muntanyós format per calcària i margo calcàries del període juràssic a una alçada de 907 metres. Situada al cim d’aquesta serra, es troba un jaciment paleolític deixant oberta la possibilitat d’uns temps passats l’existència d’un castell i les seues fortaleses, que van ser destruïts pels moros. Dins de la cova, és coneguda l’existència d’almenys tres llacs i de nombroses galeries en l’interior d’aquesta, en la qual s’aprecien quilòmetres d’estalactites, formades al llarg de dècades. En el primer llac es trobaren restes d’una antiga sepultura i en els altres dues restes de ceràmica, ambdós es troben al Museu Municipal o en el Museu Arqueològic Provincial.
Aquesta cova va servir per a allotjar a nombrosos pobles que vivien en l’actual vila de “Cuevas de San Marcos”.
En l’actualitat li dona nom a la seua cova “Belda”, que a més de tenir la seua importància geològica, és també zona de refugi per a diferents colònies de rates-penades, una de les més importants d’Espanya i possiblement d’Europa.
Aquest poble ofereix als seus visitants un dels paisatges més cridaners de la província de malaguenya, un conjunt de paratges en els quals s’alternen la muntanya baixa, pins, oliveres, ametlers i alzines, tot això juntament amb les aigües de l’embassament d’Iznájar.
Destaquen, entre altres: El jaciment Arqueològic de Medina Belda, la Cova Belda, El Museu arqueològic local, el Pont Lluís d’Armiñan, l’Església de Sant Marcos l’Evangelista i l’Ermita de la Nostra Senyora del Carme.
L’Església de Sant Marcos Evangelista va ser construïda en el segle XVIII encara que la seua reconstrucció va ser portada al cap en 1798 per un alarife antequerano anomenat Joan de Reina al qual es deu l’aspecte neoclàssic que avui presenta. L’església consta de tres naus, separades per arcs de mig punt, els quals sostenen voltes de mig canó amb arcs lligalls que recorren tota la nau principal aplegant fins al cor elevat.
Les naus laterals estan estructurades en forma de quadrats separats per lligalls. Com a obres importants, en el seu interior es troba un oli en llenç del segle XIX de la Verge del Carme (Patrona del poble), així com el retaule de l’Altar Major, en fusta daurada. En imatges destaca l’escultura de Jesús Natzaré, obra del imatginer granadí Josep Gabriel Martí Simó, el qual data de l’any 1936.
També es pot veure la bella imatge de la Nostra Senyora dels Dolors, imatge que data entre 1920 i 1930. Nostra Senyora dels Dolors es troba en la capella que hi ha dins de la mateixa església, en la qual a vegades se celebra el ritu de la missa.
En el seu exterior, es pot ressaltar la torre de rajola que presenta tres cossos i capitell piramidal de teulades de vitralls.
L’Ermita de Nostra Senyora del Carme data del segle XVIII, sent restaurada en el segle XIX, conservant de la seua construcció inicial solament la torres del campanar.
En el seu interior es troba aquesta Verge patrona i alcaldessa perpètua del poble.
És tanta la seua bellesa que són molts els devots fidels d’aquesta imatge.
Es descriu com una Verge de Glòria dreta, amb un xiquet en braços. És obra del imatginer granadí Josep Navas-Parejo (Álora, 22 d’octubre de 1883 – Granada, 10 de març de 1953) en els anys quaranta del segle XX i fou restaurada per Antoni Bernal Redondo (Córdoba, 13 de febrer de 1957)l’any 2015.
Una dada curiosa respecte a la verge és que anteriorment existia una altra talla de vestir sedent que fou destruïda en la guerra civil junt amb altres objectes de valor situats en l’ermita.
Altres punts decisius rellevants són el riu Genil i la proximitat del pantà d’Iznájar, el més gran d’Andalusia.
