General

Fer una visita als familiars, amics o veïns ha sigut una cerimònia que va donar molta companyia. Avui ha caigut en l’oblit. Bé que de tant en tant es recupera la tradició perdura i fas una visita. En aquest cas al país veí, Andorra. Allà pots trobar muntanyes per pujar amb la vista i on les cames no poden arribar. La simfonia visual és tan perfecte que alimenten a l’esperit afamat i empobrit per la grisor de la ciutat. Els dansarins colors ballen pels teus ulls. Les aromes acaricien l’olfacte. I una brisa fa un massatge al teu cos cansat.

Imatges d’Andorra 2022

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les ànimes són devoradores de sensacions i mai acaben la fam.  

Francesc Estival Vilardell

He observat que de persones sabies n’hi ha poques. Sempre que he trobat un savi estava sol, abandonat i una mica trist. Com si estigués castigat per un pecat que mai ha comès. Ho trobo injust i vull saber el perquè. Atès que a la terra no trobo la resposta l’he buscada en el cel. Muntat dalt de la meva follia, he cavalcat entre les estrelles. Allà he vist que els astres deixen anar unes pólvores de llum eterna. La major part d’aquesta essència es perd per l’immens univers. Una petita part arribar fins a la terra i cau com un degoteig espars i imperceptible. Casi sempre, aquesta essència, cau a dalt de les muntanyes, en el desert o enmig del mar. Molt poques vegades s’assenta sobre algú de nosaltres i el posseeix. El converteix en el seu hostatge. Així és com es forgen els savis amb un toc de llum eterna. En la meva cavalcada estel•lar he aconseguit una bosseta molt petita de pólvores de llum. Ara tinc un problema, com repartir-les. Sé que aquell que li toqui una pólvora, serà diferent. La diferència mai és ben rebuda i el maltractaran. Tota aquesta situació m’ha trasbalsat, perquè tinc un tresor a casa i no sé si l’he d’utilitzar o llençar-lo al mar.

Cita de Svileta de Tessàlia: savi és aquell que sap passar per tonto perquè ningú s’adoni de la seva diferència.

Francesc Estival Vilardell

Actualment en els espais externs que rodegen les entitats bancàries dormen els pobres. Perquè han escollit aquests llocs? Vaig anar fins a un pobre per preguntar-li. Ràpidament va contestar-me – per mostrar la imatge del seu fracàs -. Nerviós va continuar dient – els bancs van edificar deixant espais buits en les façanes. Així demostraven la seva opulència que no té res a veure amb l’eficiència. En aquell temps la banca ho volia ser tot i ara són els dormitoris de la misèria -. Em va sorprendre la reflexió i li vaig preguntar, com va passar? Enfadat va respondre – algú va decidir que la solució era imprimir més diners. Van imprimir més diners que coses es poden comprar. Els van repartir malament i van provocar una falsa economia. El desequilibri es va presentar. Els preus han pujat tant que una part del poble ha quedat marginat -. Mentre s’allitava va rondinar – la riquesa no és un paper dibuixat, sinó un procés de construccions complexes i delicades que no van saber fer -. Aquell home cansat de ser humiliat es va quedar dormit. Jo prudentment me’n vaig anar entristit.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan el sistema econòmic fa pocs rics i molts pobres, cal canviar conceptes, premisses i economistes.

Francesc Estival Vilardell

Carmina jo et parlo en confiança, ja fa temps que et conec i ens coneixies. El meu marit era un sant per penjar a la paret.jo l’estimava molt pobre Onofre!!!

Però vés és la vida, avui hi som i demà ja no.

Per sort no ha deixat cap deute, ni l’ enterrament filla, però que dic si tu ho saps més bé que jo, que en vens i a ell el vas convèncer perquè fes el segur d´enterrament.

I el meu marit era un bon client, oi Carmina?

Però mira ara que tot a passat. Tu dic a tu en confiança. Estic més lliure, si vull dormir dormo, si vull anar a la perruqueria i vaig, i si no tinc ganes de fer el dinar vaig a la fonda. Oi que m’explico Carmina.?

Tampoc sóc tan vella, seixanta-sis al Febrer.

I l’Onofre era una mica toca nassos i rondinaire i geniüt. També era Garrepa ii

Una mica gelos. l’ Onofre era un gamarús que no sabia ballar i no volia anar al cinema. Jo no volia pas que moris valga ‘m Deu!!!, però vés devia ser l‘hora.

Oi que ho entens Carmina? Es raonable tot.

No pensis he plorat i he portat dol, però ara em sento tant lliure diferent, més jove.

No ho prenguis malament Carmina, però si. És com un alleujament, nena no ho diguis a ningú, però vés. Saps Carmina, ara estic molt més bé !!!!!

I jo l’ estimava, però es com si m’hagués tret un pes de sobre molt gran.

Oi que m’ entens Carmina???? No em jutgis malament t’ho dic en confiança perquè ets una noia molt trempada. Ah!!! Gracies per tot, ja ens tornarem a veure. Truca així que tinguis les ultimes voluntats.

Per cert l’enterrament un deu!!!

Montserrat Vilaró Berenguer

Vaig veure passar un míssil que no sabia cap on anar. Un exercit atrevit l’havia engegat, però el coet estava espantat. Algú li va fer entendre que podia matar a la nena d’ulls blaus i rosses trenes; al vell de cabell blanc que ja no pot córrer ni quasi caminar; a una parella que es vol casar, formar família, tenir fills i estimar. El coet no sap que fer per no fer-los mal. Amb coratge d’acer i el cor tremolant el bon coet es va poder desviar. Buscava un lloc on es podés estimbar sense fer mal. Amb llàgrimes als ulls va caure en un desert on no habitava ningú. L’explosió va ser gran. El bon coet va morir, però no va fer cap mal.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si les espases tinguessin vida pròpia, segur que es suïcidarien.

Francesc Estival Vilardell

Llegia un comentari del “ sembrador d’odi”  que ha estat objecte del que en castellà en diuen CACHONDEO , i en la llengua de catalana CONYA:

https://www.publico.es/tremending/2021/11/27/cachondeo-en-redes-con-lo-ultimo-de-casado-sobre-el-catalan-en-catalunya-y-en-leon-es-falso-y-desproporcionado-ademas-de-un-poco-racista/

Està clar que un metge format en una Universitat Catalana és un regal per a qualsevol indret del món mundial, també, també, per León – que val a dir-ho està de Castella fins al capdamunt -, diria fins i tot que molt més fins i tot  que Catalunya.

Qui voldria un metge format a la mateixa Universitat on li “ regalaven “ els títols al “ ximplet de Palència”  ?.  Honestament ningú, oi?.

Catalunya tenia una llengua pròpia abans de 1714, i malgrat les malvestats practicades des del REINO DE ESPAÑA,  la continua mantenint, les persones que venien a buscar-se la vida, entenien això, i bona part d’elles advertien que el coneixement d’aquesta llengua els permetria una millor integració,  parlo de gent senzilla, amb pocs o cap estudi, per descomptat cal esperar que una persona amb estudis superiors  encara ho entengui millor, oi?

Que hi ha gent que NO VOL aprendre i parlar la llengua catalana, i tant !.   Paciència, l’argument de que van guanyar la guerra, fa anys que no s’aguanta, i en tot cas, aquella guerra es va fer bàsicament per enriquir a les elits, no pas per treure’ls a ells i als seus de la misèria.

Un consell al “metge feixista de Leon”, demana plaça prop del “ ximplet  de Palència”, segur que t’anirà millor que a Catalunya.