Quan en el mes de desembre de 2.022, hi han 11 dones mortes relacionades amb la violència de gènere i en els primers 20 dies de gener 2.023, es poden comptabilitzar ja 7, s’evidencia la necessitat d’una lluita urgent, potent contra el masclisme que es troba en la base de totes les motivacions d’aquestes morts.
El masclisme en una primera i senzilla definició es un conjunt de actuacions dels homes que ataquen els drets d’igualtat de les dones i apareix com una justificació del seu menyspreu i “justificar “ tota mena d’agressions sexuals, des de les més senzilles ( acudits, bromes) a les que utilitzen la violència psicològica o física per imposar actes sexuals ( tocaments, violacions, altres).
Parlem sense excloure tots els colors dels col·lectiu LGTBIQ+, ja que el més nombrós es el de homes/dones sense oblidar a la resta dels actes també de violència per fòbies als homosexuals, lèsbiques . Quan s’aborda un problema, sempre es imprescindible actuar sobre el més important numèricament sense oblidar la resta.
Convertida així en primer objectiu la necessitat de lluita contra el masclisme i coneixen la profunda afectació en l’educació, els estereotips tolerants sobre els problemes de la relació home /dona i la seva banalització de determinats “rols” (conquistadors, rellevància, superioritat ,altres ) fins i tot amb una certa acceptació social que pot ser transversal tant d’homes com de dones, cal qüestionar les conductes que permeten o deriven en agressions masclistes.
Quan apareix un conflicte en que es planteja hi ha violència de gènere, la instrucció primer policial i després l’ instrucció penal, apareix un primer problema pels que han de decidir sobre la tipificació del delicte . Aquest principal escull , es la versió de la víctima i la del acusat.
Poques vegades hi ha una acceptació dels fets i penediment. Però quan les versions son absolutament contradictòries, trobar la veritat o la mentida es moltes vegades difícils, ja que en moltes ocasions es difuminen els actes que passen entre dos persones en situacions de intimitat, sense testimonis o fins i tot amb declaracions a favor o en contra dels que han presenciat els fets per raons d’amistat o altres interessos.
Malgrat que tant els instructors policials normalment treballen en equip i que en la instrucció judicial intervenen amb diferents objectius advocats de part, Fiscal, forenses , parts de lesions i altres evidencies i malgrat la normal capacitat professional de tots i la seva experiència , per contra de la normal inexperiència dels acusats– excepció dels reincidents–, les decisions que al final pren el Jutge@ssa, no estan exemptes d’errors.
La posterior continuació del procediment judicial , amb admissió de proves de diferent tipus ( anàlisis de restes biològic, proves d’ADN , altres) , i en el judici posterior si s’acorda, permet arribar normalment a determinar uns fets com provats i que son basics per la sentencia condemnatòria o d’absolució.
Les restriccions a la presó provisional que poden acordar en l’inici de la instrucció i que en molts casos provoquen sorpresa i fins i tot indignació social , son el resultat d’una concepció de garantisme jurídic pels acusats , que encara esta reglat les ocasions en que s’acorda la presó provisional hi a un marge de discrecionalitat del jutge@ssa sobre el que recau valorar també l’alarma social que es produeix.
Quan llegeixes moltes de les informacions periodístiques i versions sobre el que ha passat, amb el Dani Alves, unes coincidents i altres no, sorgeix de immediat la essencial qüestió: que es veritat o mentida?. No resulta possible donar resposta segura, al menys inicialment.
No per banalitzar, si no com una aportació a valorar en aquest debat , cal plantejar als protagonistes del conflicte :home/dona, que les conductes de risc sempre poden comportar conseqüències no desitjades. Recordem una xaranga que s’escolta en festes tradicionals “ si te ha pillao la vaca, jodete, jodete “.
Això es aplicable a tots homes/dones , no diem el que les “provocacions” femenines en el vestir/desvestir, ni els “jocs en un ligoteo superficial” serveixin de cap justificació però si s’ha de valorar els riscos de no donar clares respostes als intents de seducció si no es vol accedir a les pretensions , que ja son totalment conegudes i previsibles de l’oponent .
El mateix pel Dani Alves, si vol aprofitar la seva rellevància per tenir exits sexuals , que pensi abans que pot tenir conseqüències i recordi la xaranga : “si te ha pillao la vaca, jodete, jodete”. Les conductes masclistes tenen també els seus riscos i per això en la tauromàquia s’extremen les precaucions i encara així hi han accidents.
No es dubtar de la versió de la dona, ni qüestionar-la. El temps ho dirà, inicialment s’accepta com suficient per una instrucció judicial.
Els homes que poden pensar que la rellevància els hi pot portar al dret de triomfar amb les dones, com Dani Alves , ja veuen: a Quatre Camins, en presó provisional.
El que no seria acceptable es que Dani pagués les culpes dels actes masclistes que no siguin d’ell.
Aquest escrit , es també masclisme per estar escrit per un home i exigir que s’hagin d’estudiar molt les dos versions ? Una part es recollir la defensa del Dani que fa la seva dona de denunciar que davant d’ella algunes dones no han dubtat en oferir de forma consentida els seus atractius al marit. Veritat o mentida ?.
@josecoderch
