EL DESCANS DELS SOMNIS

Com si anés a una festa de disfresses, la tardor es vesteix de mil colors. Tanmateix sols ens vol consolar. Ella sap que en la seva passejada autumnal, la natura quedarà esmorteïda i les il•lusions gelades. Espantats pel fred els ocells fugiran cap al sud emportant-se les seves piulades cançons. Una rigorosa severitat ambiental ens envoltarà. Perdrem llum i el nostre esperit la seva força. Inexorablement de  mica en mica els mil colors del nostre consol s’esvairan. Les fulles cauran, es marciran i el vent s’emportarà la seva pols. Finalment els somnis hivernaran. Dormiran i no tornaran a despertar fins al proper esclat primaveral. Serà aleshores quan els colors, ocells i il•lusions tornaran a renéixer i ompliran vides.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la petita mor més subtil i colorista és l’arribada de la tardor.

Francesc Estival Vilardell

COSES PER LES QUALS RECORDAREM ISABEL II

Per què podrem recordar Isabel II? Des de 1952, ha estat reina del Regne Unit i de 14 estats independents alineats amb la democràcia (Canada, Austràlia, Nova Zelanda, entre altres) i els titulars amb la seva mort inclouen la descripció de la seva fortuna, les histories familiars de desacords amb Lady Diana, amb la relació difícil amb el seu net Harry i la seva esposa Meghan Markle, tot produeix abundants histories que ens desborden. Tots els mitjans de comunicació: teles, diaris, xarxes socials no deixen de difondre els molts diferents aspectes del seu entorn polític i familiar.

Per la seva condició de reina en un sistema parlamentari, les decisions polítiques no las ha pres ella, si no el Parlament i els diferents Primers ministres i Governs, però es planteja la qüestió de perquè serà recordada a banda dels temes que no deixen de ser privats de la seva família.

Si situem com essencial pel Regne Unit la Segona Guerra Mundial, amb els intents de Hitler d’ocupar el seu país, Isabel II per la seva joventut –tenia 13 anys al declarar-se la guerra el 1939 i 19 anys quan va acabar el 1945—no podien ser decisius i va ser el seu predecessor Jordi VI qui va haver d’enfrontar-se als moviments que volien pactar amb el nazisme i col·laborar amb ell.

Però no podem deixar de recordar que va ser el Parlament i, en el seu nom, Winston Churchill, qui amb 66 anys i com Primer Ministre va decidir declarar la guerra a Alemanya i va dirigir les operacions militars. Per això es ell el més recordat, malgrat que va perdre les primeres eleccions (1945) després de la guerra.

Durant el llarg regnat d’Isabel II des de 1952 fins al 2022, hem vist sobre tot el fi de la etapa de les colònies de l’imperi britànic i la seva posició totalment protocol·lària com a reina de 14 països, però en ser països amb sistema democràtic el seu paper no ha estat rellevant.

No podem oblidar la seva fortuna personal ni tampoc cal oblidar els efectes del colonialisme anglès i la  relació que ambdues coses tenen, fets que no han estat valorats i jutjats. Altres monarquies i repúbliques en Europa (Bèlgica al Congo, França a Argelia) han viscut similar relació amb fets colonials recents i s’ha aplicat una justícia cromàtica en que els negres i natius, eren exclosos de drets humans fonamentals. I doncs, perquè aquesta exaltació d’Isabel II?, Els pobles son així. Son tolerants si no se’ls anima a fer el contrari.

Aquests dies hem vist anglesos antimonàrquics fent protestes i manifestacions, però el sentiment de la majoria no es troba en aquest debat, per considerar que és un tema superat pels valors democràtics un cop la monarquia queda integrada com una institució, per bé que el govern és qui decideix sobre els temes que afecten als ciutadans. Així de fàcil.

Imaginem quan arribi la mort del rei emèrit Joan Carles i la “festeta” que ens prepararan els partits com ERC, l’ANC , OMNIUM , contra una monarquia que té grans similituds amb la resta de monarquies europees, que no s’atreveixen a criticar. A Europa, al món, hi ha repúbliques i monarquies son acceptades les que mantenen com a valor decisori el sotmetiment a la democràcia parlamentaria, com la nostra.

Això demostra que a Catalunya hi ha una part que sempre viuen en els passats conflictes i amb uns partits que no volen acceptar realitats i viuen ancorats en el passat. Passa amb la monarquia, passa amb el relat partidista del 1714 , passa amb la proposta dels Països Catalans, passa amb la independència, que mai ha tingut ni té prou acords. No son els temes que preocupen a la majoria dels ciutadans, escoltem-los a tots.

Poden ser 150.000 o els 700.000 que s’atribueixen en la Diada de 2022, però hem de recordar que el cens electoral a Catalunya –com es resolen les qüestions – es d’uns 5,6 milions. Cal ser respectuós a les peticions, sempre que alguns no les vulguin imposar unilateralment, com de forma militant pretenen, per sobre la decisió de la resta.

Consideren les seves idees com les millors però son únicament una opció. És el que creuen totes les ideologies, polítiques, religioses, però la realitat és molt diversa i no podem imposar el nostre relat, pel treball de la militància missionera. Quasi com a excepció tenim l’islam que no té aquesta faceta de missioners, no propicien institucionalment les conversions.

Ja tenim qüestions prou complicades: afectació climàtica del medi ambient, inflació, problemes energètics, falta de distribució de la riquesa, discriminació de la dona i una llarga llista de problemes, com per veure que l’espai polític es distreu amb el recordatori d’històries i batalles caducades que es deurien aparcar i mantenir en el record, però no pretendre imposar-les actualment.

Deixem en pau la història i enterrem els conflictes irresolts, que no permeten els acords per resoldre els problemes reals. Ja tenim els historiadors per mantenir la memòria, però posem-nos al dia sobre les realitats que tenim que resoldre.

@josecoderch, un afegit a Guimerà.

UN POLITIC TANCAT EN EL FRIGORIFIC

Quin espant!… un dia vaig obrir el frigorífic i vaig trobar un polític dintre. Era un damnificat de les darreres eleccions. El seu partit va perdre i no li van trobar un lloc on col•locar-lo. Mentrestant els seus amics han fet una llei a mida i me l’han engiponat en el meu frigorífic, és legal i no puc fer res. Conservat pel fred espera pacientment que es convoquin noves eleccions, el seu partit les guanyi i torni a ser parlamentari. Sembla decebut i trist. La seva imatge fa basarda. Els seus ulls estan irritats. Uns caramells pengen del seu nas. El seu cabell està emblanquinat de gebre. Sembla espantat i tremola. A més es menja les meves croquetes. Finalment vagi pactar amb el polític i li vaig dir que acceptaria que visques en el frigorífic, però amb la condició que no es menges les croquetes. Va acceptar, però el polític segueix menjant-se les croquetes, que estrany no ha complert amb la paraula donada. Estic desesperat i no sé que fer amb el polític que habita dins el meu frigorífic.

 

Cita d’en Svileta de Tessàlia: en la política sempre s’acaba fracassant. Malgrat això sempre hi ha voluntaris per fracassar.

Francesc Estival Vilardell

LA CAIXA DE NÚVIA

Els collons del pare abat !, va dir el seu home en baixar l’escala i ensopegar amb un gat. Va ser amb tant mala fortuna que va donar un cop molt fort a una caixa de núvia que tenien al darrer replà de l’escala i es va fer un bon cop al genoll.

En Siscu era pagès i no gaire ben parlat, bona persona però, treballador   i anima candida.

La Roser era una mica bleda i rata de sacrista i es  va persignar tota amoïnada pel  que ella en deia, pecats ,que sortien per la boca del seu home.

Al cap de una estona va escombrar l’escala , i en ser al indret on havia ensopegat el seu home, va sentir com un “clinc” que feia l’escombra com si arrossegues alguna cosa metàl•lica. Es va ajupir i va recollir del terra al que va veure amb gran sorpresa era una cosa rodona que la bona dona va pensar era una medalla de la Verge. Però no ,va veure que era una moneda d’or .

La va mirar i remirar, si era una moneda d’or. Devia estar dins la caixa de núvia amagada en algun racó i amb la patacada del seu home havia sortit. Va mirar i remirar forats, racons va treure roba de la seva besàvia, que encara era a dins i res, ni cinc cèntims.

No va dir res a en Ciscu, era una mica ratota i va pensar que la moneda no se sap mai que pot passar !!. Potser la tindre de menester algun dia, es va dir.

Va cavil•lar i cavil•lar i va pensar que si ni havia una potser ni havien dues. El que tenia de fer era fer exactament el que havia fet el seu home, donar-se una gran trompada.

Va posar el gat exactament al lloc on va ensopegar el Siscu. Va dir que el bon Deu la perdonaria si pecava una vegada. Va mirar de entrebancar-se amb el gat ,inclús va dir . Els collons del pare Abad !!

Va donar tal entrebancada que va caure escales avall i va ensopegar també amb la caixa de núvia. Malgrat el cop i el esquinç que es va fer a una cama , va mirar esperançada al terra. I amb gran sorpresa va veure que no hi havia res.

Va pujar plorosa i coixa  les escales car la cama li feia mal.

Així la va trobar en Ciscu, al tornar a casa feta un mar de llàgrimes. Però per més que li va preguntar que li passava no en va treure ben res. Sols va dir, he caigut a l’escala.

Va pensar que Deu l’havia castigat pel seus dos  pecats, gasiveria i blasfemar.

Montserrat Vilaró Berenguer

GUIMERÀ.INFO. Twenty Years Old

Passaven pocs minuts de les 10,00 de mati del diumenge 4.9.2022 quan pujàvem la Nuria, el Tomàs, la Maria  Jesús i l’Antonio,  fins a Sant Eloi o Eligi (Chaptelat, prop de Llemotges, ca. 588 – Noyon 1 de desembre de 660) a Tàrrega, em semblava escaient per un doble motiu; Sant Eloi és patró dels argenters i d’un conjunt d’oficis relacionats directament o indirecta amb el foc i el metall: des dels ferrers als moneders que fonien moneda antiga per fer-ne de nova, calderers, dalladors, llancers, espasers, ferrovellers que compraven ferro vell per revendre’l,…, i d’altra òbviament venir a Tàrrega i no pujar fins a Sant Eloi, és quasi un pecat mortal, oi?.

Teníem temps de recollir algunes imatges abans de la trobada per a visitar el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat amb els amics de Guimerà.info que celebren els primers 20 anys d’existència d’aquesta singularíssima  associació sense ànim de lucre, es dedica a  donar a conèixer GUIMERÀ i la Vall del Corb i el seu patrimoni historicoartístic mitjançant Internet, i a fer, participar o impulsar accions culturals i artístiques a Guimerà i a la Vall del Corb.

 

Llegia que Josep Trepat Galceran va néixer a l’Aladrell (Agramunt), el 4 de febrer de 1881 i va morir a Tàrrega el 21 d’abril de 1974.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12425

https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/185765/239153

No ens donaven dades de l’autor de les naus de la fàbrica, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, coneixercatalunya@gmail.com , tribuna@guimera.info 

https://150elements.mnactec.cat/index.php/company/fabrica-trepat/

De l’edifici de les Oficines, venta de recanvis i vivendes ens explicaven que va ser obra d’un arquitecte cognominat Cañizares, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, coneixercatalunya@gmail.com , tribuna@guimera.info

 

Concloíem l’acte al HOTEL BALNEARI DE VALLFOGONA DE RIUCORB, on dinàvem esplèndidament, i fèiem un reconeixement al suport rebut durant aquets 20 anys per part de les dones dels associats, sense el qual, és del tot impensable que haguéssim pogut assolir els projectes desenvolupats durant aquests 20 anys.

Poseu a l’Agenda que :

El dissabte 17 de setembre a les 19h al Museu de Guimerà presentarem el llibre “De carlinades per la Segarra històrica” de Jaume Moya i Matas (Barcelona, 17 de març de 1972).

El diumenge 18 de setembre a les 19h farem al Museu de Guimerà l’ acte de commemoració dels “20 anys de Guimera.info”.

 

EL DOLOR ALIÈ, QUE NO M’HO ÉS TANT

Sempre he sentit el dolor i patiment d’altres persones que conec i aprecio com a meu propi.

Inclús de persones desconegudes que han viscut tragèdies doloroses.

Em dol al cor que existeixin sers humans, capaços de crear dolor i patiment, com en l’atemptat de Barcelona, a les Rambles, que fa cinc anys i assassinaren 17 persones innocents.

El dolor que arriba de manera fortuïta: Un accident de cotxe, una caiguda, una malaltia, un incendi, …  , els puc intentar comprendre.

El generat per qualsevol interès, ni el comprenc, ni el puc acceptar.

És de justícia, en aquests casos, poder arribar a saber la veritat.

Ara bé, hi ha clavegueres tan fosques, i interessos tan mesquins, que no tenen cap estima a la vida humana, i tenen els seus mercenaris preparats, per actuar, quan volen.

Ells mateixos es tapen i és difícil poder esbrinar clarícies.

Els familiars de les víctimes, tenen el dret a saber perquè va ocórrer aquella aberració, que els s’hi va arrabassar una persona estimada.

Deix aquest missatge amb un desig d’esperança,

 qui pugui aportar una onsa, per alleugerir el dolor d’algú, i no ho faci, no és bona persona.

Mai sabrem, quan ens tocarà estendre la mà.

 

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 17 d’agost de 2022

 

 

IN MEMORIAM. ESCOLA DE CUATROCORZ. PERALTA DE CALASSANÇ. LA LLITERA. EDIFICIS ESCOLARS DELS MUNICIPIS DE PARLA CATALANA DE L’ARAGÓ.

https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Municipios_catalan%C3%B3fonos_de_Arag%C3%B3n_seg%C3%BAn_el_Anteproyecto_de_la_Ley_de_Lenguas

Cuatrocorz és un petit nucli poblacional integrat  al municipi de Peralta de Calassanç a la Llitera, comarca de la província d’Osca. Situat als voltants de la Serra de Carrodilla ,  si accedeix a través d´una pista asfaltada que parteix d´Alcampell.

El llogaret compta amb construccions típiques de la zona, l’església parroquial dedicada a Sant Pere amb una sola nau i petita espadanya, i l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola, i que retratava l’Antoni Calvo Uribe, i de la que en demanaré dades de l’autor i l’època de construcció a aytoperaltacalasanz@aragon.es

 


 És coneguda la tradició terrissera Cuatrocorz que encara conrea

Conserva  un antic i singular monument , el Torreón de Romá, anomenat així per ser aquest un dels seus últims propietaris; aquesta petita torrassa conserva la seva estructura original gairebé intacta i, al seu interior, hi ha una interessant escala de cargol que donava accés als pisos superiors.

El traçat urbà comptava amb 18 cases cadascuna amb el seu sobrenom o cognom, com és costum és aquesta terra, destacant casa Forradellas. Comptava també  amb una església, una escola,  un forn comunal i un peiró típic de les cruïlles de camins; prop del poble encara queden les restes de dos forns on coïen les famoses gerres de Cuatrocroz i, més allunyades, les restes de l’antiquíssima ermita de Santa Justa i Rufina.

Quan al topònim llegia que el singular Corz, es correspon amb el vocable  cort/corte  ‘estable’, i vindria a remarcar la petitesa del nucli.

LITERATURA VISUAL

Fer una visita als familiars, amics o veïns ha sigut una cerimònia que va donar molta companyia. Avui ha caigut en l’oblit. Bé que de tant en tant es recupera la tradició perdura i fas una visita. En aquest cas al país veí, Andorra. Allà pots trobar muntanyes per pujar amb la vista i on les cames no poden arribar. La simfonia visual és tan perfecte que alimenten a l’esperit afamat i empobrit per la grisor de la ciutat. Els dansarins colors ballen pels teus ulls. Les aromes acaricien l’olfacte. I una brisa fa un massatge al teu cos cansat.

 

Imatges d’Andorra 2022

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les ànimes són devoradores de sensacions i mai acaben la fam.  

Francesc Estival Vilardell

CAVALCADA ESTEL·LAR

He observat que de persones sabies n’hi ha poques. Sempre que he trobat un savi estava sol, abandonat i una mica trist. Com si estigués castigat per un pecat que mai ha comès. Ho trobo injust i vull saber el perquè. Atès que a la terra no trobo la resposta l’he buscada en el cel. Muntat dalt de la meva follia, he cavalcat entre les estrelles. Allà he vist que els astres deixen anar unes pólvores de llum eterna. La major part d’aquesta essència es perd per l’immens univers. Una petita part arribar fins a la terra i cau com un degoteig espars i imperceptible. Casi sempre, aquesta essència, cau a dalt de les muntanyes, en el desert o enmig del mar. Molt poques vegades s’assenta sobre algú de nosaltres i el posseeix. El converteix en el seu hostatge. Així és com es forgen els savis amb un toc de llum eterna. En la meva cavalcada estel•lar he aconseguit una bosseta molt petita de pólvores de llum. Ara tinc un problema, com repartir-les. Sé que aquell que li toqui una pólvora, serà diferent. La diferència mai és ben rebuda i el maltractaran. Tota aquesta situació m’ha trasbalsat, perquè tinc un tresor a casa i no sé si l’he d’utilitzar o llençar-lo al mar.

Cita de Svileta de Tessàlia: savi és aquell que sap passar per tonto perquè ningú s’adoni de la seva diferència.

Francesc Estival Vilardell

CIUTAT TRENCADA

Actualment en els espais externs que rodegen les entitats bancàries dormen els pobres. Perquè han escollit aquests llocs? Vaig anar fins a un pobre per preguntar-li. Ràpidament va contestar-me – per mostrar la imatge del seu fracàs -. Nerviós va continuar dient – els bancs van edificar deixant espais buits en les façanes. Així demostraven la seva opulència que no té res a veure amb l’eficiència. En aquell temps la banca ho volia ser tot i ara són els dormitoris de la misèria -. Em va sorprendre la reflexió i li vaig preguntar, com va passar? Enfadat va respondre – algú va decidir que la solució era imprimir més diners. Van imprimir més diners que coses es poden comprar. Els van repartir malament i van provocar una falsa economia. El desequilibri es va presentar. Els preus han pujat tant que una part del poble ha quedat marginat -. Mentre s’allitava va rondinar – la riquesa no és un paper dibuixat, sinó un procés de construccions complexes i delicades que no van saber fer -. Aquell home cansat de ser humiliat es va quedar dormit. Jo prudentment me’n vaig anar entristit.

 

Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan el sistema econòmic fa pocs rics i molts pobres, cal canviar conceptes, premisses i economistes.

Francesc Estival Vilardell