EFICIÈNCIA

Eficient,  és qui aprofita la seva energia de manera intel·ligent.

Els resultats són d’excel·lència.

Cal, organització,  coneixements i saviesa per arribar a l’eficiència.

Tot un missatge,  perquè algú s’autovalori,  aplaudir-li els seus èxits i els somnis assolits.

És un missatge enviat a la persona i a l’univers, carregat d’harmonia.

El reconeixement  d’uns esforços que han donat el seu fruit,  és d’una bellesa empàtica.

No és gaire complicat,  depèn de la sensibilitat que habita dins del nostre jardí sagrat.

Sols hi ha uns creació que ens pot paralitzar: la por.

És emprada pel sistema econòmic i polític, molt sovint.

Vol esclaus mentals i emocionals.

Eines: Control dels mitjans de desinformació.

Gran estructures transnacionals, inclosos sistemes bancaris.

Especulació,  incloses les matèries primeres.

Lloguers i sistema immobiliari.

Creació de crisis (on paguem els que menys poder adquisitiu tenim) quan els interessa.

Forces de la foscor,  que ens roben la nostra energia,  cada dia, amb el consentiment dels Estats: braços executors del seu amo.

Amb això, són eficients.

Consciència i percepció perquè el seu joc,  no ens descentri.

Tenim molt més poder dels què ells creuen i actuem com pàrvuls a l’hora d’emprar-lo.

La tècnica,  que ens enfrontem entre nosaltres mateixos,  els hi dóna bons resultats.

Cal esser eficients en nosaltres mateixos,  per no caure en els seus atzucacs.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany  Darrer dia d’agost 2023

NO PASSARAN, ALMENYS DE MOMENT, OI?

Jesús Sanz Montes (Madrid, 18 de enero de 1955) repetia,   val a dir que amb menys consens  que l’ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d’agost de 1869 – Toledo, 22 d’agost de 1940) allò de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES , posicionant-se a favor del feixisme

https://elpais.com/espana/elecciones-generales/2023-07-15/el-arzobispo-de-oviedo-irrumpe-en-la-campana-para-atacar-al-gobierno-y-defender-a-vox.html

Alberto Núñez Feijóo​ (Orense, 10 de septiembre de 1961) insistia en que havia de governar la llista més votada, tot i que ell no ho respectes entre altres llocs a Barcelona, a Extremadura,….,

Tot fa pensar doncs, que – almenys de moment – NO PASSARAN, oi?.

No ho tindrà fàcil però, Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrero de 1972), intuïm que haurà de començar a fer canvis reals, i no merament “ estètics”, i alguns dels que la “ democraciola” té pendents son justament aprofundir en la democràcia, cal que la ciutadania – i no els Partits – decideixi les majories en TOTS els àmbits de poder, l Senat, a les Diputacions, als Consells Comarcals, -, i perquè no, al Poder Judicial, al Tribunal Constitucional,…, i per descomptat, gallecs, bascos ,  catalans,  i altres minories esperen que  – ara  si – es doni resposta a les seves legitimes pretensions.

Com deia l’Ermessenda de Valrà, ara  ens toca “estar a vore-les vindre” , paciència, y  sobretot, seny, molt de seny, oi?.

 

 

ESTIU, MOSCARDS I ORATGINA

Quan a punt d’enfosquir,  entren unes petites ratxes d’oratge fresc,

ens alegra’m, com infant amb sabates noves.

Dia feixuc de calor, tot i que, hi ha estius més atemperats.

Un moscard ínfim,  s’ha posat sobre la taula de la cuina.

Em mirava desvergonyit.

-Josep, la batalla contra nosaltres,  la teniu perduda.

Bravejava.

Ens basta un no res d’aigua per procrear,  inclús la rosada.

Fem larves a dojo.

-Ets un barrut!

– No serà per tant.

Vos xucla’m una mica de sang per la nostra supervivència,  lo de la fava, la coïssor,  i transmissió de malalties,  ho deixarem apart.

-A més d’hipòcrita,  et sembles a alguns polítics.

El mateix discurs, es justifiquen amb els que els interessa,  I amaguen el què  els aniria en contra.

Deus ser un moscard tigre.

-Si, tinc per competència les beates, més petites i traicioneres.

– M’entren ganes d’esclafar-te,  tot i que si m’assegures que no picaràs a ningú de casa, i fuig , seré benèvol.

Ha fugit.

El cabronet,  mentre volava deia:

-Som petits, persistents i vos hem guanyat.

Li he tirat una espardenya,  i no l’he encertat.

Reconec, que estem en guerra i l’hem perduda,  com cada estiu.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 15 de juliol de 2023

L’AIGUA NOMÉS CAU DEL CEL.

Com deia l’Ermessenda de Valrà  – i quina raó tenia – que  “l’aigua només cau del cel”.

NO em cridava l’atenció la campanya mediàtica que afirma contràriament que “ l’aigua NO cau del cel “.

Està molt clar que aquí i arreu – els que poden – fan/fem un mal us de l’aigua d’ençà almenys els anys 50 del segle XX.

Ara, tot i que en continua caient del cel, ens manca aigua, les raons més enllà del consum desorbitat – que també – cal buscar-les en un sistema corrupte que distreia els recursos necessaris per mantenir les infraestructures, per destinar-los principalment a “ alliberar” milers de persones de feines “ productives” , tot i creant directament càrrecs polítics, o professionalitzant-los , i un estol quasi infinit de llocs de “ confiança”.

Està clar que no s’han fet les inversions que calia.

Ara tot son promeses, noves dessaladores,  noves estacions de “ recuperació” d’aigües,…

El problema, gravíssim problema, es que NO HI HAN DINERS per a endegar tot el que caldria, i que el sistema NO POT detreure més diners de la Sanitat i dels Serveis Socials, el tema de l’escola duplicada, una per castellano parlants i una per als que volen mantenir la seva llengua, l’aranès, els basc, el gallec, el català,..,  ja queda clar que econòmicament és inviable.

L’aigua només cau del Cel,  i com s’està veient a la mal dita República Francesa, si s’estira massa la corda, s’acaba petant.

S’ha de repensar, tant ràpid com ens sigui possible, aquest modo de viure, que és del tot insostenible.

 

MAIRE

El meu estat de commoció,  ha esdevingut,  quan un peix, no era una rajada, era un simple maire, ha fet un badall i la boca dentada se li ha omplert d’aigua salina.

Ha estossegat,  tossit,  flastomat…

Dins del meu món imaginari,  ha volgut parlar amb mi.

– Josep, fer badalls, sols és per els humans?

M’ha fet gràcia,  que un maire, conegués el meu nom.

M’he pensat la resposta,  mentre ell acabava d’empassar saliva, doncs tenia carrespera de gola.

Li he contestat:

Ca, estimat peixet imaginat,  molts altres animals,  alguns més racionals, que els humans, poden fer-ho.

Per les meves observacions,  moixos i cans ho solen fer, tot i què no és fan mala via com tu.

Ells no estan baix l’aigua marina. Entens?

El maire, m’estava escoltant i assentia amb moviments del cap.

Les brànquies es movien accelerades.

He percebut que estava nerviós.

-No et preocupis,  amic maire, acabes de viure una experiència,  un tant inusual.

Mai havia vist un peix badallar.

Deus ser un precursor.

Per cert altres maires t’han vist.

– Si, i trobaven molt estrany el que feia, tot i que, llavors amb millor o pitjor fortuna,  ho han provat.

Les tossides han vingut amb un panxó de rialles.

Ens hem acomiadat,  començava a fer fosca en el meu món imaginari i calia que el maire trobés un lloc segur on dormir.

La imaginació,  és un espai sorprenent,  on passen coses insospitades.

Vos ho podeu creure estimats?

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de maig de 2023

PENEDIMENT

Paraules poc destres,  repeteixin patrons injustos, que cruelment,  fas mal  a  persones que estimes.

Demanar perdó,  no és suficient.

Tal volta sigui per dolor intern,  per por…

No hi cal cap tipus de justificació,  ni excusa.

Els has repetit,  massa vegades.

Et pertoca el treball,  sincer al màxim,  de modificar,  el que és un llastre,  i creies resolt.

Si, ets capaç de no fer-te més mal a tu, no en faràs als altres.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.   4-4-2023

LA PRIMERA FLOR

Passejant pel jardí dels anhels, he vist la primera flor. Hem intercanviat somriures. Els meus ulls han brillat com el sol, la flor ha sospirat. El meu cor s’ha inflat com un núvol i la flor picardiosa m’ha picat l’ull. Entendrit i estubat la flor coqueta m’ha preocupat. El fred encara dóna les darreres fuetejades i tinc por que no resisteixi. Per aquesta nit he embolicat a la flor amb un tros de tela de seda. De bon matí li treure el vestit de nit. Sols és qüestió de dies. La calor vol desplaçar al fred, però encara no té prou força. Finalment ho aconseguirà i les flors podran néixer sense perill.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: ser el primer en fer alguna cosa és perillós.  

Francesc Estival Vilardell

LLÀGRIMES PERDURES

Hi ha un lloc on no pot arribar tothom. Allà estan guardades les llàgrimes perdures que ningú ha volgut i tothom ha oblidat. És un petit oasis on reposen les tristors. En el centre hi ha un estany d’aigües maragdes. Rodejant l’estany gespa verda i tova. Una suau música es passeja per l’aire tocant cançons d’alegria. Tot està fet per acaronar les llàgrimes perdures i donar-les consol. Tanmateix per entrar en aquest paradís han de ser llàgrimes especials. Les del nadó que no va néixer. Les de l’avi que va morir sol i abandonat. Les de la dona que ningú va estimar. Les del jove que mai va tenir amics. O les del pare i la mare que no van poder alimentar els seus fills. No poden entrar les llàgrimes de l’egoista.

Aquest lloc va ser creat per disminuir el patiment de les llàgrimes que el dolor va derramar i ningú va consolar.

Cita de Svileta de Tessàlia: amb la teva imaginació pots crear un oasis per les teves tristors i disminuirà el dolor. 

Francesc Estival Vilardell

 

 

 

DESPRENIMENTS

Curiosament,
hi ha coses que te n’adones,
ocorren contra la teva voluntat.
Ahir la nostra Xicarandana
fou tallada.
Encara manquen tres brancals, prou feixucs. Grua per fer-ho.
El nombre tres , és sagrat en moltes religions i tradicions.
La triada, té component numerològic de pes.
Dues arrels de l’arbre, estaven a la terrassa.
Sis anys de guardar-les,
per fer alguna cosa creativa: Una làmpada, decoració…
De cop i volta tallades també a trossos.
Acceptació plena i que hi farem.
Ens porten calor i agombol a la llar de foc.
Hi ha coses, situacions de vida,
que per molt que et puguis aferrar a elles, no es troba en la teva voluntat, mantindre-les
Si no vols patir, les has d’amollar.
Si sols és des de la ment, no serveix.
El teu cor, ha de dir la darrera paraula.
Els anys, et fan palesa i evident
aquest aprenentatge.
Et portarà saviesa.
Quan et toqui fer la passa endavant,
cap aquell port, del que ningú retorna -sols amb somnis i percepcions subtils, ho fan- res et podràs endur.
Sols el que porti la teva consciència.
Quan ja no t’aferres a res ;prou complicat, no fer-ho- retrobes la pau i perceps realment, quina és la teva essència.

Josep Bonnín i Segura. cVilafranca de Bonany.c26 de gener de 2023

DANI ALVES, CAP DE TURC EN LA LLUITA NECESSÀRIA CONTRA EL MASCLISME?. VERITAT O MENTIDA?.

Quan  en el mes de desembre de 2.022, hi han 11 dones mortes relacionades amb la violència de gènere i en els primers 20 dies de gener 2.023,  es poden comptabilitzar ja 7, s’evidencia la necessitat d’una lluita urgent, potent  contra el masclisme que es troba en la base de totes les  motivacions d’aquestes morts.

El masclisme en una primera i senzilla definició es un conjunt de actuacions dels homes que ataquen els drets d’igualtat de les dones i apareix com una justificació del seu menyspreu i “justificar “ tota mena d’agressions sexuals, des de les més senzilles ( acudits, bromes) a les que  utilitzen la violència psicològica o física  per imposar actes sexuals ( tocaments, violacions, altres).

Parlem sense excloure tots els colors dels col·lectiu LGTBIQ+, ja que el més nombrós es el  de homes/dones sense oblidar a  la resta dels actes també de violència per fòbies als homosexuals, lèsbiques . Quan s’aborda un problema, sempre es imprescindible actuar sobre el més important numèricament sense oblidar la resta.

Convertida  així en primer objectiu la necessitat de lluita contra el masclisme i coneixen la profunda afectació en l’educació, els estereotips tolerants sobre els problemes de la relació home /dona i la seva banalització de determinats “rols” (conquistadors, rellevància, superioritat ,altres ) fins i tot amb una certa acceptació social  que pot ser transversal tant d’homes com de dones, cal qüestionar les conductes que permeten o deriven en agressions masclistes.

Quan apareix un conflicte en que es planteja hi ha violència de gènere, la instrucció primer policial i després l’ instrucció penal, apareix un primer problema pels que han de decidir sobre la tipificació del delicte . Aquest principal escull , es la versió de la víctima i la del acusat.

Poques vegades hi ha una acceptació dels fets i penediment. Però quan les versions son absolutament contradictòries, trobar la veritat o la mentida es moltes vegades difícils, ja que en moltes ocasions es difuminen els actes que passen entre dos persones en situacions de intimitat, sense testimonis o fins i tot amb declaracions a favor o en contra dels que han presenciat els fets per raons d’amistat o altres interessos.

Malgrat que tant els instructors policials normalment treballen en equip i  que en la instrucció judicial intervenen amb diferents objectius  advocats de part, Fiscal, forenses , parts de lesions i altres evidencies i malgrat la normal  capacitat professional de tots i la seva experiència , per contra de la normal inexperiència dels acusats– excepció dels reincidents–,  les decisions que al final pren el Jutge@ssa, no estan exemptes d’errors.

La posterior continuació del procediment judicial , amb admissió de proves de diferent tipus ( anàlisis de restes biològic, proves d’ADN , altres) , i en el judici posterior si s’acorda,  permet arribar normalment a determinar uns fets com provats i que son basics per la sentencia condemnatòria o d’absolució.

Les restriccions a la presó provisional que poden acordar en l’inici de la instrucció i que en molts casos provoquen sorpresa i fins i tot indignació social , son el resultat d’una concepció de garantisme jurídic pels acusats , que encara esta reglat les ocasions en que s’acorda la presó provisional hi  a un marge de discrecionalitat del jutge@ssa sobre el que recau valorar també   l’alarma social que es produeix.

Quan llegeixes moltes de les informacions periodístiques  i versions sobre el que ha passat,  amb el Dani Alves, unes coincidents i altres no, sorgeix de immediat la essencial qüestió:  que es veritat o mentida?. No resulta possible donar resposta segura, al menys inicialment.

No per banalitzar, si no com una aportació a valorar en aquest debat , cal plantejar als protagonistes del conflicte :home/dona, que les conductes de risc sempre poden comportar conseqüències no desitjades. Recordem una xaranga que s’escolta en festes tradicionals  “ si te ha pillao la vaca, jodete, jodete “.

Això es aplicable a tots homes/dones , no diem el que les “provocacions” femenines en  el vestir/desvestir, ni els “jocs en un ligoteo superficial”  serveixin de cap justificació  però si s’ha de valorar els riscos de no donar clares respostes  als intents  de seducció si no es vol accedir a les pretensions , que ja son totalment conegudes i previsibles  de l’oponent .

El mateix pel Dani Alves, si vol aprofitar la seva rellevància per tenir exits sexuals , que pensi abans que pot tenir conseqüències i recordi la xaranga : “si te ha pillao la vaca, jodete, jodete”. Les conductes masclistes tenen també els seus riscos  i per això en la tauromàquia s’extremen les precaucions i encara així hi han accidents.

No es dubtar de la  versió de la dona, ni qüestionar-la. El temps ho dirà, inicialment s’accepta com suficient per una instrucció judicial.

Els homes que poden pensar que la rellevància els hi pot portar al dret de triomfar amb les dones, com Dani Alves , ja veuen:  a Quatre Camins, en presó provisional.

El que no seria acceptable es que Dani pagués les culpes dels  actes masclistes que no siguin d’ell.

Aquest escrit , es també masclisme per estar escrit per un home i exigir  que s’hagin d’estudiar molt  les dos versions ? Una part  es recollir la defensa del Dani que fa la seva dona de denunciar que davant d’ella algunes dones no han dubtat en oferir  de forma consentida els seus atractius al marit. Veritat o mentida ?.

@josecoderch