CONTE DE PRIMAVERA

La primavera ja ha arribat. Des de dins del seu cau una família de conills ensumen les flors. Cridats per la novetat una conillada de cinc petits surten del cau esvalotats buscant el què fa tant bona olor. Darrera prudents i pacients el pare i la mare conills vigilen als petits per què no prenguin mal. Pels petits tot és nou, ho veuen per primera vegada i no deixen de preguntar. Què és això tan alt? – és un arbre! I allò que hi ha per sobre i no és pot mirar? – és el sol que il•lumina i ho calenta tot! I aquells que voleien per dins l’arbre i no deixen de cantar, qui són? – són ocells que busquen on fer el niu per tenir una pollada de petits iguals que vosaltres! I allò que porta aigua?- és un riu! I allò que vola pel cel?- són els núvols! I aquella que corre tant qui és? – una llebre! I el vent que té tanta presa cap on vol anar? – ningú ho sap conillet! I algun dia tronarà? – ningú ho sap amor!… Els petits cansats de preguntar es van quedant endormiscats. Uns arrupits al costat del pare. Altres arrapats al coll de la mare. Demà tornaran a preguntar. Tenen una vida per endavant per aprendre a viure sense fer-se mal.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols saber com és la vida… mai deixis de preguntar. 

Francesc Estival Vilardell

DIUMENGE 25.2.024. PASSADA EN RECORD I MEMÒRIA DE SANT ANTONI ABAT

Feia un dia inusualment hivernal, malgrat això, agafava la màquina i un any mes, anava a retratar la passada.

Antoni Abat, conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d’origen egipci.

Va néixer en el si d’una família  amb molts recursos econòmics ,  va   quedar-se orfe de ben jove, i va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades, i es va retirar al desert on passà la major part de la seva vida  vivint com un ermità.

Es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l’ergotisme que curaven els antonians.

Se’l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers

El 17 de gener, dia de la seva festa, se celebrava  amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs, actualment però, la celebració llevat d’algunes grans poblacions, es va fent en els festius successius.

Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat.

S’explica que Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo (Lisboa 1195 – Pàdua 1231) , li tenia gran devoció, i escollia el seu nom en entrar a formar part de  l’orde franciscana. Per aquesta raó, malgrat que el dia de sant Antoni de Pàdua es celebra el 31 de juny, avui els que portem aquest nom, ho celebrem també.

A tots els que s’esforcen en mantenir aquesta tradició els ho agraïm infinitament.

CONTE DE TARDOR

En una vesprada de tardor en la  que llum ens va abandonar massa aviat, passejava sense esma per un parc. Una sensació de solitud em va envair i un calfred va ser la meva única companyia. Vaig seure en un banc per descansar. Vaig buscar pel meu voltant la sensació de companyia que m’havia abandonat. Hi havia tan poca gent que la buidor no es va omplir. Vaig observar com un jove il·lusionat escrivia en un paper. Finalment no va quedar satisfet, va arrugar el paper i el va llençar. Un ventijol va fer volar la bola de paper fins deixar-lo al meu costat. La curiositat em va guanyar. Sigil·losament vaig recollir el paper i el vaig llegir. En el paper hi havia escrit , –  quan la mar i la terra es besen, fruiten sensacions  . Si el seu besoteig és agullonat per les carícies de l’aire, aleshores neix un prodigi anomenat món. No oblidis mai que tu formes part d’aquesta meravella No oblidis mai que el món està al teu voltant -. Vaig emportar-me’l a casa. El vaig planxar i el vaig penjar en un racó per recordar que sóc part d’una meravella.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: rodejat de tot mai estaràs sol.

Francesc Estival Vilardell

INFORME SELENITA

Un habitant de la lluna va ser enviat a la terra per fer un informe sobre l’ésser humà. El nom que li van posar al dossier va ser “Informe Selenita”. L’informe deia: l’ésser humà es composa de dues parts, ell i les seves propietats. La primera part, ell, és com una caixeta tancada plena de sensacions. La segona part, les seves propietats, serveixen per activar el contingut de la caixeta, les sensacions. L’objectiu de tot plegat és arribar a ser feliços. Sols una petita part ho aconsegueix. Pocs saben que per activar les sensacions no fan falta masses propietats. Per aquest motiu, els més evolucionats, necessiten poques propietats per ser feliços. Els menys evolucionats mai en tenen prou i mai arriben a ser feliços. L’activació de les sensacions és un exercici d’imaginació, les propietats sols fan la funció de placebo.

Cita de Svileta de Tessàlia: observar des de la distància emocional fa que tot es vegi més clar.

Francesc Estival Vilardell

CONVOQUEM MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES?

L’escassa convocatòria de FUERZA VIEJA, tant davant de les seus del PSOE, com a  bona part de les  capitals provincials , provocava que els ” finançadors ” comencin a tenir dubtes que s’aconsegueixi impedir la investidura, i que en conseqüència, els partits antidemocràtics que en formen part  puguin fer front als seus deutes.

Corre la brama  que es pagaven fins a 500€ en diners i/o en “ especies ” per manifestar-se davant de la seu del PSOE a Madrid.  Això ,  sens dubte ha estat un reclam per a tota mena de ” marginals “, i alhora l’evidència per a molts,  que  aquests també entraven en política NOMÉS per a fer diners.

L’acció política quotidiana en el territoris governats per FUERZA VIEJA , centrada bàsicament en carregar els costos públics, NOMÉS a la les classes treballadores i passives, amb mesures com eliminar els impostos sobre el Patrimoni, sobre successions i donacions,…,  així semblen confirma-ho :

La Xunta cederá a entidades privadas la gestión de las residencias pagadas por la Fundación Amancio Ortega

https://www.eldiario.es/galicia/xunta-cedera-entidades-privadas-gestion-siete-residencias-pagadas-fundacion-amancio-ortega_1_10660458.html

La sanidad andaluza se mira en el espejo del enfado popular: punto de no retorno de un modelo “agotado”

https://www.eldiario.es/andalucia/sanidad-andaluza-mira-espejo-enfado-popular-punto-no-retorno-modelo-agotado_1_9875360.html

Crisis de la atención primaria en Madrid: cuando alcanzar el malestar del resto de España es un objetivo deseable

https://elpais.com/espana/madrid/2023-01-28/crisis-de-la-atencion-primaria-en-madrid-cuando-alcanzar-el-malestar-del-resto-de-espana-es-un-objetivo-deseable.html

El Gobierno de Carlos Mazón no logra cerrar la “crisis sin precedentes” en Educación que enfurece al profesorado

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/gobierno-carlos-mazon-no-logra-cerrar-crisis-precedentes-educacion-enfurece-profesorado_1_10458683.html

Multas por no hablar castellano y cambios en sanidad y educación: la cruzada de PP y Vox contra el catalán en Balears

https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/multas-no-hablar-castellano-cambios-sanidad-educacion-cruzada-pp-vox-catalan-balears_1_10605396.html

La crida a manifestar-se – sense cap compensació, ni econòmica, ni en “ especies “- es fa a totes les persones de bona voluntat

SENSE ALÈ

En Ariel és fuster, un bon professional, avui és soldat. En Ariel va perdre el pare i un germà en un atemptat. A l’Ariel li fa mal el cor, li plora l’esperit i té por que matin als seus fills. El fusell de l’Ariel porta mira telescòpica. Tremolós apunta a Mahmud. En Mahmud és sabater, un bon professional, avui és soldat. En Mahmud va perdre la seva mare i un germà en un bombardeig de l’aviació. Li fa mal el cor, li plora l’esperit i té por que li matin als fills. El fusell de Mahmud té una mira telescòpica des d’on tremolós apunta a Ariel. Un dels dos tirarà abans i viurà amb el cor adolorit, l’esperit plorant i la por que li matin als fills. Qui perdi ja no tindrà mal al cor, ni l’esperit plorarà, ni tindrà por. Digueu-li al vent, que porti per tot arreu el nostre missatge, volem que la guerra s’aturi, perquè fa molt mal.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la crueltat de la guerra no s’explica en paraules, sinó en sensacions.

Francesc Estival Vilardell

ETS DE MADRID I TENS GANES DE TREBALLAR?. BENVINGUT A CATALUNYA !

Miguel Ángel Sánchez Muñoz (Madrid, 30 d’octubre de 1975), el 9 de juliol de 2021 es fa oficial el seu fitxatge pel Girona FC de Segona Divisió, signant per una temporada amb opció a una més.

Malgrat un inici negatiu, el conjunt gironí acaba competint per les primeres posicions de la classificació.

El 19 de maig de 2022, el club renova el seu contracte per dos anys més, abans de finalitzar la Lliga en 6a posició, classificant-se per a la promoció d’ascens.

El 19 de juny de 2022, l’equip català derrota el CD Tenerife a la final del playoff  i aconsegueix l’ascens del club a Primera Divisió.

Avui és el líder de la primera divisió

Isabel Natividad Díaz Ayuso (Madrid, 17 de octubre de 1978) la “ mal nascuda”  – els  adjectius que li dediquen els que perdien pares i avis a Madrid son irreproduïbles, i les sospites de corrupció l’envoltaran pels segles dels segles- , deia ;

“En Catalunya cuesta hallar trabajo si tienes apellido castellano”

Està clar que fer la feina de la Isabel Natividad Díaz Ayuso a Catalunya  no li seria fàcil, la competència és ferotge, oi?

EFICIÈNCIA

Eficient,  és qui aprofita la seva energia de manera intel·ligent.

Els resultats són d’excel·lència.

Cal, organització,  coneixements i saviesa per arribar a l’eficiència.

Tot un missatge,  perquè algú s’autovalori,  aplaudir-li els seus èxits i els somnis assolits.

És un missatge enviat a la persona i a l’univers, carregat d’harmonia.

El reconeixement  d’uns esforços que han donat el seu fruit,  és d’una bellesa empàtica.

No és gaire complicat,  depèn de la sensibilitat que habita dins del nostre jardí sagrat.

Sols hi ha uns creació que ens pot paralitzar: la por.

És emprada pel sistema econòmic i polític, molt sovint.

Vol esclaus mentals i emocionals.

Eines: Control dels mitjans de desinformació.

Gran estructures transnacionals, inclosos sistemes bancaris.

Especulació,  incloses les matèries primeres.

Lloguers i sistema immobiliari.

Creació de crisis (on paguem els que menys poder adquisitiu tenim) quan els interessa.

Forces de la foscor,  que ens roben la nostra energia,  cada dia, amb el consentiment dels Estats: braços executors del seu amo.

Amb això, són eficients.

Consciència i percepció perquè el seu joc,  no ens descentri.

Tenim molt més poder dels què ells creuen i actuem com pàrvuls a l’hora d’emprar-lo.

La tècnica,  que ens enfrontem entre nosaltres mateixos,  els hi dóna bons resultats.

Cal esser eficients en nosaltres mateixos,  per no caure en els seus atzucacs.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany  Darrer dia d’agost 2023

NO PASSARAN, ALMENYS DE MOMENT, OI?

Jesús Sanz Montes (Madrid, 18 de enero de 1955) repetia,   val a dir que amb menys consens  que l’ Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d’agost de 1869 – Toledo, 22 d’agost de 1940) allò de la CARTA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES , posicionant-se a favor del feixisme

https://elpais.com/espana/elecciones-generales/2023-07-15/el-arzobispo-de-oviedo-irrumpe-en-la-campana-para-atacar-al-gobierno-y-defender-a-vox.html

Alberto Núñez Feijóo​ (Orense, 10 de septiembre de 1961) insistia en que havia de governar la llista més votada, tot i que ell no ho respectes entre altres llocs a Barcelona, a Extremadura,….,

Tot fa pensar doncs, que – almenys de moment – NO PASSARAN, oi?.

No ho tindrà fàcil però, Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrero de 1972), intuïm que haurà de començar a fer canvis reals, i no merament “ estètics”, i alguns dels que la “ democraciola” té pendents son justament aprofundir en la democràcia, cal que la ciutadania – i no els Partits – decideixi les majories en TOTS els àmbits de poder, l Senat, a les Diputacions, als Consells Comarcals, -, i perquè no, al Poder Judicial, al Tribunal Constitucional,…, i per descomptat, gallecs, bascos ,  catalans,  i altres minories esperen que  – ara  si – es doni resposta a les seves legitimes pretensions.

Com deia l’Ermessenda de Valrà, ara  ens toca “estar a vore-les vindre” , paciència, y  sobretot, seny, molt de seny, oi?.

 

 

ESTIU, MOSCARDS I ORATGINA

Quan a punt d’enfosquir,  entren unes petites ratxes d’oratge fresc,

ens alegra’m, com infant amb sabates noves.

Dia feixuc de calor, tot i que, hi ha estius més atemperats.

Un moscard ínfim,  s’ha posat sobre la taula de la cuina.

Em mirava desvergonyit.

-Josep, la batalla contra nosaltres,  la teniu perduda.

Bravejava.

Ens basta un no res d’aigua per procrear,  inclús la rosada.

Fem larves a dojo.

-Ets un barrut!

– No serà per tant.

Vos xucla’m una mica de sang per la nostra supervivència,  lo de la fava, la coïssor,  i transmissió de malalties,  ho deixarem apart.

-A més d’hipòcrita,  et sembles a alguns polítics.

El mateix discurs, es justifiquen amb els que els interessa,  I amaguen el què  els aniria en contra.

Deus ser un moscard tigre.

-Si, tinc per competència les beates, més petites i traicioneres.

– M’entren ganes d’esclafar-te,  tot i que si m’assegures que no picaràs a ningú de casa, i fuig , seré benèvol.

Ha fugit.

El cabronet,  mentre volava deia:

-Som petits, persistents i vos hem guanyat.

Li he tirat una espardenya,  i no l’he encertat.

Reconec, que estem en guerra i l’hem perduda,  com cada estiu.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 15 de juliol de 2023