CANÇONETA A LA MANDRA

Aquell dia de bon matí el llit era molt agradable. Per la nit ens vam fer bons amics jo i el llit. Malgrat això vaig haver de llevar-me i deixar al meu amic fins a la propera nit. El dia va ser enganyat per un sol tímid que em va fer enyorar a la lluna i al meu llit. Els badalls de nyonya em van acompanyar tot el dia. Era temps de tardor i el gris el color de la vida. A passets petits tot arriba i va tornar la nit. Ja podia retrobar-me amb el meu amic, el llit. Vaig córrer com un esperit volador. Quan vaig arribar vaig trobar-lo melancòlic i esperant-me per dormir. Una altra nit d’harmonies entre jo i el meu amic, el llit.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: els llocs on reposa millor l’esperit tenen noms desvalorats com mandra, peresa, nyonya, ganduleria…  

Francesc Estival Vilardell

Deixa un comentari