Neix el miracle,
quan percebem i sentim
que no som superiors a ningú
tot i si, éssers únics.
Ningú pot ocupar el teu lloc,
ni el que has vingut a fer ni a viure.
La teva història,
és tan personal i intransferible
què ningú la pot viure per tu.
Tu crees a diari,
i tot el creat és per créixer,
de manera coherent i harmònica.
T’arribaran moments, bons, tristos,
insuportables, dolents…
Són instants què t’afectaran segons els visquis.
Ningú t’ensenyarà , a transitar tan sàviament per ells, com el teu cor.
No cal renunciar a cap sentiment ni emoció, són teus.
No sóm dèbils, quan ens trasbalsen,
si crida’m, flastoma’m, ens caga’m en tot, o plora’m sens consol.
Que cap emoció quedi dins!
Que sempre tingui un vial d’expressió, del contrari ens farà mal.
Dels temporals en sortirem enfortits i bregats.
Ens cal no perdre mai l’esperança
i saber relativitzar.
Tot té un principi i un final, res dura per sempre.
Ens aquests instants
ens adonarem
qui realment ens estima
sens jutjar-nos.
Qui es troba de cor al nostre costat,
malgrat sigui en silenci
acompanyant-nos en aquests moments.