CAMÍ

Neix el miracle,

quan percebem i sentim

que no som superiors a ningú

tot i si, éssers únics.

Ningú pot ocupar el teu lloc,

ni el que has vingut a fer ni a viure.

La teva història,

és tan personal i intransferible

què ningú la pot viure per tu.

Tu crees a diari,

i tot el creat és per créixer,

de manera coherent i harmònica.

T’arribaran moments, bons, tristos,

insuportables, dolents…

Són instants què t’afectaran segons els visquis.

Ningú t’ensenyarà , a transitar tan sàviament per ells, com el teu cor.

No cal renunciar a cap sentiment ni emoció, són teus.

No sóm dèbils, quan ens trasbalsen,

si crida’m, flastoma’m, ens caga’m en tot, o plora’m sens consol.

Que cap emoció quedi dins!

Que sempre tingui un vial d’expressió, del contrari ens farà mal.

Dels temporals en sortirem enfortits i bregats.

Ens cal no perdre mai l’esperança

i saber relativitzar.

Tot té un principi i un final, res dura per sempre.

Ens aquests instants

ens adonarem

qui realment ens estima

sens jutjar-nos.

Qui es troba de cor al nostre costat,

malgrat sigui en silenci

acompanyant-nos en aquests moments.

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 14 de març de 2021

Feu un comentari