Axel Viale, vivia a Bordeus, ciutat portuària, situada a la riba de la Garona, al departament de la Gironda , a la regió de la Nova Aquitània, no tenia cap amic íntim, malgrat mantenia bones relacions amb tothom, tenia quasi 40, estava solter, i MAI parlava de la seva feina, que periòdicament l’obligava a viatjar a l’estranger, on passava en ocasions llargues temporades.
Era un dels hereus d’Eleazar ben Yair, que tornaven a reviscolar gràcies en bona part als modes antidemocràtics de govern, i al sistema econòmic capitalista, el “modus operandi” de l’organització era simple i senzill “ que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Estaven prohibits els telèfons mòbils, els ordinadors, els vehicles amb geolocalitzador,…., i els “encàrrecs” es lliuraven sempre de forma personal – el lliurador però, desconeixia el contingut del missatge – , i l’interessant en confirmava la recepció SEMPRE PER ESCRIT en una adreça que canviava en cada ocasió. Els errors, si n’hi havien, implicaven la mort i/o la presó.
La remuneració era millor que la mitjana de les forces policials, i cada “treball” comportava alhora que una “gratificació” una millora percentual permanent.
En el territori on vivien els hereus d’Eleazar ben Yair únicament podien fer tasques de seguiment i informació quin resultat feien arribar per correu ordinari a l’adre´ça que els havia fet l’encàrrec.
Quan, com succeïa ara, rebia una carta que li encarregava anar a Estambul, sabia que possiblement hauria de desfer-se d’algú, i que tota la informació i àdhuc les “eines” per dur-la a terme se’ls hi facilitarien en el lloc i moment oportú.
Havia seguit amb molt interès les actuacions de Recep Tayyip Erodogan, i la sistemàtica repressió contra la minoria Kurda, la moderna Turquia continuava la tràgica política que va donar lloc a l’holocaust armeni, o Gran Crim, entre 1915 i 1923, especialment durant el règim dels Joves Turcs. Aquell va ser el primer genocidi de l’època moderna en el que es va utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.
El seu vol amb destí al novíssim Aeroport d’Istanbul era pel 24.09.2020, i la persona que el contactaria a l’aeroport li diria “Adalet”. Justícia.
1 comentari a “CAMÍ D’ISTANBUL”