Quan fa el traspàs,
una persona lúcida i honesta,
entristeix per una banda.
Per l’altra,
veure com ha viscut
els darrers instants, amb dignitat,
ens dóna una lliçó de vida,
quan s’apropa la mort.
La gran honestedat, una escala de valors molt elevada, un treball constant, per fer visibles els exclosos pel sistema.
Deixen un buit, quan parteixen,
tot i que ens regalen un llegat,
per la transformació del món,
cap a l’harmonia.
He recopilat frases seves que m’han commogut:
“Estem obligats a no perdre mai l’esperança”
“Reclamo dignitat vital per a tota la humanitat”
“Quan ens apropem a la mort, ens adonem”
“Me’n vaig tranquil, perquè estic satisfet amb la meva vida”
Dignes cada una per un poema.
Gran sort, conèixer -malgrat no sigui personalment- la tasca d’aquestes persones.
T’obren noves visions del món.
Treball de mestre.
Què descansi en pau,
al cel de les persones,
què han viscut de debò!
Josep Bonnín Segura, Vilafranca de Bonany, 6 d’abril de 2021