No en sé , ni en vull aprendre.
Qualssevol vulneració de la dignitat, d’un ser humà, mitjançant la violència, és reprovable i condemnable.
Faig un apart,
la legítima defensa.
Trobo que la justícia, hauria de tenir unes línies de protecció,
molt més properes a qui és agredit.
Inclús a qui es defensa.
Encara,
a hores d’ara,
trobo un regust patriarcal i connotacions heretades d’una dictadura patida,
en la manera d’aplicar la llei.
Em declaro, un pacifista pacífic.
He llegit molt d’en Gandhi, i admiro la seva valentia i coherència.
Digué: “No hi ha un camí per a la pau, la pau és el camí ”
Molts i moltes pacifistes, fermes, enfront la injustícia, han estat, reprimides, empresonades i algunes assassinades.
Ara, fa fet anys, de la revolució dels clavells.
Recordar un clavell a la boca d’un fusell, m’alegrà i em fa tindre esperances, encara.