“El què domina la seva còlera, domina el seu pitjor enemic “
Davant de totes situacions, tenim dos opcions: Acció o reacció.
L’acció, és meditada. Considera pros i contres.
No ens porta a la premura a resoldre.
Ens fa esser pacients, per disposar temps per valorar.
La reacció, és antagònica a l’acció.
Sol ser visceral, ni té temps per passar per les parts més evolucionades del cervell.
S’ha estudiat molt sobre el cervell i l’evolució.
Des del cervell reptilià, funcions molt bàsiques: fugida o atac en cas de perill, i encara el tenim.
El paleomamifer, que adopta experiències del cervell reptilià i la neoescorça, part del cervell més nova que ens ha fet arribar fins aquí.
Un dia vaig llegir un succés, on el cervell reptilià havia actuat.
Un pare arriba a casa, la filla li surt de l’armari per fer-li una broma i l’home de l’ensurt, li dispara amb la pistola que portava.
Així i tot, sent que no totes les persones tenen el seu cervell evolucionat igualment.
Existeixen persones brillants, amb sensibilitat, curiositat i ganes d’aprendre, I d’altres, que com diu la saviesa popular: “Son trossos de carn batejada“
Na Rafela, els va definir com a “pedres amb orelles”
El món, és tal qual és, i o l’acceptam o fem passes per intentar-lo canviar.
Al manco, al nostre voltant.