40 ANYS FENT CAMI JUNTS

Quaranta anys de vivències junts, na Rafela i jo, donen per molt,

inclús per escriure un grapat de llibres.

Un dia, dins una cabina de telèfon, ens vàrem plantejar: I si ens casem?

Una mica d’ensurt per la família, que alguns ens consideràvem unes bales perdudes, poguessin fer tros de bó.

A una esglesieta petita d’Escorca, Sant Pere,  amb un nombre petit de familiars i una amiga;  en Pep Toni, capellà i fill de cosí meu (que ja és al cel) ens va casar.

Molts són els qui varen estar-hi i ja han partit cap al cel. Els enyorem.

Ha plogut molt.

Hem viscut a nou cases distintes.

A Palma i a sis pobles. Un bon periple.

Molts viatges arreu, ens encanta conèixer nous llocs i noves cultures.

Un tant políticament incorrectes i a vegades incòmodes a segons qui.

Comptats amics i amigues.

Un sol fill en Ricard i estreno com a padrins de n’Hugo fa vuit anys i mig.

Tenim un reducte de pau a Vilafranca, meravellós poble que ens ha acollit i una casa que ens encanta.

Hem fet un procés junts de creixement, mental, emocional i espiritual durant les quatre dècades.

Moments de temporals i altres de mar calma

Deix un testimoni, que estimo compartir amb amics i amigues.

He sentit, que com ho he fet en cada aniversari, avui, especialment calia.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany. 8 de juny de 2022

 

Feu un comentari