Quaranta anys de vivències junts, na Rafela i jo, donen per molt,
inclús per escriure un grapat de llibres.
Un dia, dins una cabina de telèfon, ens vàrem plantejar: I si ens casem?
Una mica d’ensurt per la família, que alguns ens consideràvem unes bales perdudes, poguessin fer tros de bó.
A una esglesieta petita d’Escorca, Sant Pere, amb un nombre petit de familiars i una amiga; en Pep Toni, capellà i fill de cosí meu (que ja és al cel) ens va casar.
Molts són els qui varen estar-hi i ja han partit cap al cel. Els enyorem.
Ha plogut molt.
Hem viscut a nou cases distintes.
A Palma i a sis pobles. Un bon periple.
Molts viatges arreu, ens encanta conèixer nous llocs i noves cultures.
Un tant políticament incorrectes i a vegades incòmodes a segons qui.
Comptats amics i amigues.
Un sol fill en Ricard i estreno com a padrins de n’Hugo fa vuit anys i mig.
Tenim un reducte de pau a Vilafranca, meravellós poble que ens ha acollit i una casa que ens encanta.
Hem fet un procés junts de creixement, mental, emocional i espiritual durant les quatre dècades.
Moments de temporals i altres de mar calma
Deix un testimoni, que estimo compartir amb amics i amigues.
He sentit, que com ho he fet en cada aniversari, avui, especialment calia.
Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 8 de juny de 2022