Fa un temps que la Carolina va a un lloc on practiquen el ioga i la meditació. De moment el que ha aconseguit és fer alguns moviments i postures que fins avui en dia no havia aconseguit fer , res de particular es diu.
A les classes de meditació observa molt parada a una dona de mitjana edat que sempre entra atabalada, suada i molt més estressada que ella mateixa. S’asseia al meu costat . Sempre arribava molt tard, en entrar em feia un somriure. Ella en la classe de meditació no havia aconseguit realment res. Sols esperava l’arribada de la dona que després de posar-se a la postura de meditar començava a murmurar 1984, 1984,1984…, al cap d’un moment la seva tensió semblava desaparèixer i en la cara se li dibuixava una expressió de total beatitud i concentració.
Un dia molt intrigada per saber perquè repetia 1984, la Carolina li va preguntar en finalitzar la classe.
– Perdoni senyora em podria dir quina classe de mantra fa servir vostè?
A mi també m’agrada 1984, de George Orwell , no em fa venir però, ni la més petita engruna de tranquil·litat.
Ah! Va dir ella. No és pas el llibre, el que jo faig servir com a mantra.
Ho repeteixo perquè en aquesta data ens varen passar a la família tres coses molt importants .
– 1- Va néixer la nostra filla
– 2- Vàrem acabar de pagar l´hipoteca
– 3- La meva sogra que vivia amb nosaltres, va marxar a viure a casa seva.
Per això repeteixo 1984, sobretot per la sogra, i es va posar a riure
La Carolina va pensar que hauria de pensar en algun mantra que relaxes i la fes estar feliç i tranquil·la, com la senyora del 1984.
