No estimats amics i amigues,  res escriure sobre les eleccions i els resultats.

No és poètic.

No són poètics molts discursos de la campanya electoral.

Les decisions sempre s’han de prendre amb informació real i esbrinar, cal cultura i una dosi d’intel·ligència;

tot el que sent que sol mancar.

Si les ovelles voten el llop, per “governar-les”   poca herba menjaran, la justa,  per seguir donant riquesa, molta més riquesa al llop.

El poder fa moltes magarrufes pudentes i sembla que la corrupció és una constant i per lo vist no els s’hi passi factura a cap nivell.

La poesia pot encarnar i descriure veritats, a vegades incòmodes.

Dir, que molts polítics professionals,  sempre s’entrenen per assolir la millor cadireta,  sou, i quota de poder, pot ser una percepció bastant demostrada.

Com més alienat es troba el poble,  convertint-lo amb massa amorfa,  més fàcil de manipular n’és.

Ahir, no vaig escriure, estava regirat, pensant amb totes les persones que varen morir defensant la República i les llibertats democràtiques.

Amb les que foren assassinades.

Amb totes les persones represàliades i reprimides per pensar diferent.

Amb tot el patiment de famílies.

Certs, representants del feixisme i del franquisme (hereus) retornen al poder, per destruir per dins la democràcia.

Mordor és  aquí.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 29 de maig de 2023

Buscant menjar, tres formigues van trobar una xarrupada de conyac vessada per terra. Se la van beure. La força de l’esperit del conyac les va fer xerrar pels descosits. La formiga jove va comentar – un humà va dir “ la política és bonica quan la mires amb els ulls tancats” -. La formiga adulta va puntualitzar – tenen por! Saben que quan la política perd l’ètica deixa un espai buit que serà ocupat per la guerra -. La formiga vella va sentenciar – la política no té ànima, és i serà la lluita entre grups pel dominar l’entorn -. La formiga jove va dir – tots els polítics somriuen i proposen millores. És perquè pensen en nosaltres? – La formiga adulta va continuar dient – quan un polític somriu i diu el que vols sentir, és que està mentint -. La formiga vella va dir – poques persones saben diferenciar entre la veritat i una mentida convincent -. La formiga jove va preguntar – tots els polítics es critiquen entre ells, ho fan per millorar? – La formiga adulta va intervenir dient – quan un polític parla dels altres, és perquè no té res de bo per explicar d’ell mateix -. La formiga vella va dir – els polítics que parlen massa acaben deixant una decepció -. La formiga jove atabalada va preguntar – perquè els humans no han inventat una política més fàcil? – La pregunta de la formiga jove va quedar penjada en l’aire, ningú la va respondre. Les tres formigues van quedar adormides per la borratxera. Abans d’adormir-se, la formiga vella va exclamar – m’agraden els polítics que no semblen polítics -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: hi ha escoles que ensenyen a parlar. No hi ha escoles que ensenyen a escoltar.

Francesc Estival Vilardell

A les tres i cinc de la matinada el so del mòbil la va mig despertar. No estava  segura que aquell so conegut fos el seu o només fos del somni. Va donar mitja  volta i va agafar el fil del son per continuar en el món oníric del qual quasi havia  sortit.

Uns segons després va tornar a sentir el mateix so. Aquest cop es va  incorporar del llit i va estendre la mà per buscar el mòbil.

Amb veu encara dèbil  abraçada pel son va mormolar: Diguiii … Sí, sóc jo… És molt tard, tan necessari és que vingui ara? Bé,  doni’m l’adreça. Agafo un taxi i vinc.

Mentre s’arreglava pensava amb el nom d’aquella noia: Agnès, Agnès, Agnès…  com el seu. Només sabia que estava en perill. Va sortir de la seva cambra i li  va dir a la monja que estava de torn.

―He rebut una trucada molt important. Ja us diré alguna cosa…

La nit era fosca i freda, potser pel contrast amb la temperatura del seu cos que  encara guardava l’escalfor del llit. De seguida va veure que venia cap a ella un  taxi lliure. El va fer parar i hi pujà. El taxista enfilà el camí cap a la part vella de  la ciutat. Només van ser deu minuts llarguíssims que la van portar a la porta  d’un prostíbul. Una noia, asseguda al graó de la porta, encongida i tremolant,  semblava esperar-la.

―Ets tu?

―Sí, l’Agnès…

―Jo també em dic Agnès. Quina casualitat! Per què m’has trucat? Com sabies  el meu telèfon?

―La història és llarga, però n’hi faré un resum. No em trobo bé i he estat  atacada pel meu pare en aquest prostíbul de merda on m’obliga a exercir la  prostitució si vull un llit cada dia. No vull tornar en aquella casa ni vull ser  maltractada ni humiliada. Només vostè em pot ajudar. Sor Clementina, que es  passeja per aquests barris intentant salvar ànimes perdudes, em va parlar de  vostè i em va dir que li truqués, que ho comprendria i m’ajudaria.

―Tens raó. Jo vaig tenir una filla que em van robar i que es deia Agnès.

Ensenya’m el dit petit… Filla!

―Anem a la Casa, allà no et faltarà res!

Un nou dia es despertava ple d’esperances.

MARIA TERESA GALAN BUSCATÓ

Avui, l’hem intercanviat,  per uns quants doblers, no puc dir, ni em surt,  que l’hem venut.

Ho hem fet a unes persones que aprecia’m, que sabem el cuidaran bé.

Del 2003 fins ara, i sense gaire problemes,  ens va portar arreu.

És un Peugeot 206, blau fosc, de pintura descolorida i qualque nyap a la carrosseria.

Mai ens deixa tirats a la carretera,  nosaltres sempre el vàrem cuidar.

Ell, ens va avisar amb molt de renou, de com ens van  afluixar tots els perns de les quatre rodes.

Algú sense entranyes ni cor.

En sortirem,  sans, estalvis i amb certa por.

Història tancada.

La paperassa,  l’hem enllestida avui.

He anat al banc a cobrar el taló.

Sinó tinc compte,  et cobren, despeses de gestió.

M’ha semblat de vergonya i he anat a fer l’ingrés a la nostra llibreta. Cost 0.

Tanquem un cicle.

Bertold Brech,  va dir : “Els objectes es fan preciosos,  perquè han estat apreciat moltes vegades ”

Així ha estat amb en blauet.

Gràcies.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.  15 de maig de 2023

Havia comprat una vella casa de camp. Estava fornida de mobles vells que respiraven experiències. En una de les habitacions, dins el calaix d’una tauleta de nit, vaig trobar el diari d’un jove. El seu nom va ser Cintet. Un dels capítols del diari parlava d’una situació personal. Estava a punt de fer la majoria d’edat. En Cintet es preparava per votar en unes eleccions. El text era ple de raonaments esparsos i dubtes. L’escrit posava – a primer cop d’ull tots els polítics ens estimen per igual – . No sento als polítics com els meus amics, tampoc enemics, però si distants. Trobo estrany que el nom dels partits estigui compost de qualificatius. Qui ha de posar els qualificatius sóc jo i ho faré segons el seu comportament. Cada partit té una declaració d’intencions on diuen el què ens donaran, a mi m’interessa saber el què ens permetran fer… de donar ningú dóna. He observat que per tradició els polítics es barallen sempre. Són les seves baralles, no les meves. El que m’afavoreix és la pau dins la relació política. Per aquest motiu quan algun polític no tingui un comportament educat no el votaré. Això si que ho puc entendré ja que és impossible saber que passa dins del SemiCel on viuen els polítics .

Cita d’en Svileta de Tessàlia: els polítics mai es presenten vestits de si mateixos, sinó vestits amb els teus desigs.

Francesc Estival Vilardell

Un becari observava espantat el resultat d’un experiment. L’equip d’investigadors havia dissenyat un programa d’ordinador que relacionava números. També havien domesticat un mico perquè aprengués a jugar amb el programa. La conseqüència era que el mico sumava sense equivocar-se i més ràpid que els humans. El becari estava tan sorprès que va fer un castell en l’aire. El becari va preguntar “algun dia els micos ens manaran?” El catedràtic va sentenciar “quan vegis a un ésser humà jugant en una màquina inventada per un mico i tot per un cacauet, aleshores preocupa’t, abans no”.

Cita de Svileta de Tessàlia: sovint qui té una habilitat es creu intel•ligent i l’intel•ligent es creu ignorat perquè no té habilitat.

Francesc Estival Vilardell

La sentència – amb un vot en contra – confirmava la perpetració del delicte de prevaricació, el vot en contra insistia justament en que estava acreditat que la condemnada NO HAVIA DICTAT CAP RESOLUCIÓ, advertia alhora que la circumstància molt agreujant de ser catalana, no estava recollida en el Codi Penal, i que la seva aplicació conscient implicava que els magistrats que la signaven cometien – ells si –el delicte de prevaricació.

S’estenia “ obiter dicta” en l’obvietat de la malastrugança de la condemnada, que afegia a la seva pertinença “ al grup perfectament identificable” que constituïa la minoria catalana, el fet que la seva singularització – dona, intel·ligent, honesta,..- implicava de facto, que per als Partits del 155, portava virosta, i això justificava que tot li anés malament.

El recorregut judicial seria molt llarg, i restabliria l’honestedat de la condemnada, i obligaria a indemnitzar-la pels perjudicis causats.

Una justícia tardana és de facto una forma d’injustícia, i d’aquesta obvietat s’aprofitaven els del 155 per sotmetre qualsevol dissidència, i/o el legítim desig d’autodeterminació del poble català.

L’explicació de la repressió doncs, res tenia a veure amb la malastrugança i en portar o no portar virosta – conjunt de residus vegetals poc descompostos que s’acumulen a la superfície del sòl, especialment en els boscos – , en aquests temps que patim, la desaparició física – que tant i tant s’havia practicat per aquestes terres – estava mal vista per Europa, que alhora però, s’amagava darrera dels “ assumptes interns “ per no entrar en el tema espinós del maltractem a les minories, que es donava quasi per arreu, França, Itàlia, Turquia, Espanya,…, països on justament reviscolaven amb força les idees feixistes.

El camí que condueix a la llibertat SEMPRE està ple de víctimes.prevaricavió

Conills:

https://www.ccma.cat/324/batudes-nocturnes-cacadors-i-fures-per-frenar-la-plaga-de-conills-a-la-plana-de-lleida/noticia/3213212/

Porcs senglars:

https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/8592/senglars-plaga-encara-sense-fre

cabirols.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1049752-el-nombre-de-cabirols-creix-i-els-cacadors-temen-una-plaga.html

Els pagesos catalans pateixen tota mena de plagues, com podeu llegir en els enllaços anteriors,  a les que cal afegir la pèssima gestió de l’aigua per part dels “ professionals” de la política, i les conseqüències de la inacció davant el canvi climàtic que any rere any, anunciaven des dels àmbits acadèmics.

Respecte de la pregunta, NO TINC CAP DUBTE,  bona part dels que fan de la política la seva professió, son persones sense ofici ni benefici, que troben en la política la possibilitat de viure amb l’esquena dreta, obviaré els exemples, que n’hi han, i a tots els nivells.

Hem deixat la “ res publica”  massa sovint, en mans del pitjor de cada casa, i ara, i em temo que en els anys a venir, en paguem les conseqüències.

No podem queixar-nos, recordeu allò de “tú lo quisiste, fraile mostén; tú lo quisiste, tú te lo ten”?.