FORÇA PER A CONTINUAR

Una tarda van veure  que pujava un capellà, cavaller a dalt d’un cavall ,  acompanyat d´una parella de mitjana edat, tot va ser xiu xius a cau d´orella dels uns altres i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ A PURGAR EL PECAT.

Anava cavalcant  amb el desig d´arribar abans de ser fosc a la parròquia

Somiador , se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.

– ! Pere, si això en comptes d’exili serà el meu paradís!

– ! Matilde , no sents el cant dels ocells!

– Vol dir?, mossèn deien………

Un pagès amb un burro, els saluda amb un

-Deu vos “gord” .

Son aspres i , però jo els amansiré es digué, mentre davant seu s’entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d’un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al mig.

En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.

– Obriu Pere , va dir mentre amb un bastó apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .

En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l’estil es digué.

L’endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l’església i la rectoria.

-SOM POBRES-, “MOS” VA TOT DE GAIRELL.

En aquell moment prengué una decisió. Agafa el cavall i marxa al bisbat . Torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.

Era digne de veure treballar el paleta,  el capellà, els vells , tots refent el que podien, sense descans. Va durar sis mesos la feina.

El dia de la primera missa, l’església plena de pagerols , que de mica en mica en escoltar-lo es posaren a riure.

Decidit és dirigí a l’ òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l’escapar del seu afusellament,  en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Aquest era el “PECAT” , encara tenia però, la música! . Mira les seves boques obertes i continua tocant.

La música  era la seva força per a continuar.

Montserrat Vilaró Berenguer

DESPRENIMENTS

Curiosament,
hi ha coses que te n’adones,
ocorren contra la teva voluntat.
Ahir la nostra Xicarandana
fou tallada.
Encara manquen tres brancals, prou feixucs. Grua per fer-ho.
El nombre tres , és sagrat en moltes religions i tradicions.
La triada, té component numerològic de pes.
Dues arrels de l’arbre, estaven a la terrassa.
Sis anys de guardar-les,
per fer alguna cosa creativa: Una làmpada, decoració…
De cop i volta tallades també a trossos.
Acceptació plena i que hi farem.
Ens porten calor i agombol a la llar de foc.
Hi ha coses, situacions de vida,
que per molt que et puguis aferrar a elles, no es troba en la teva voluntat, mantindre-les
Si no vols patir, les has d’amollar.
Si sols és des de la ment, no serveix.
El teu cor, ha de dir la darrera paraula.
Els anys, et fan palesa i evident
aquest aprenentatge.
Et portarà saviesa.
Quan et toqui fer la passa endavant,
cap aquell port, del que ningú retorna -sols amb somnis i percepcions subtils, ho fan- res et podràs endur.
Sols el que porti la teva consciència.
Quan ja no t’aferres a res ;prou complicat, no fer-ho- retrobes la pau i perceps realment, quina és la teva essència.

Josep Bonnín i Segura. cVilafranca de Bonany.c26 de gener de 2023

NEU

Fotografia. Josep Valls Ribas

Màgia de cristalls minúsculs,
recòndits, amagats dins
un floc blanc ,
d’una puresa gèlida.
Omples les mirades,
amb un missatge de porcellana
que recobreix racons, arbres, fondolades, alzinars i comellars.
Mantell,
que transforma en màgics
uns paisatges, altra temps imaginats.
Dolçor freda, que lentament,
és fondrà
i transformant-se en aigua,
que
progressiva i lentament
viatjarà cap els embassaments.
Auguri,
d’una primavera esplendorosa,
de moment llunyana.
El fum de les xemeneies,
amb flaires de fusta cremada,
ompliran els cels amatents.

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany.  24 de gener de 2023

DANI ALVES, CAP DE TURC EN LA LLUITA NECESSÀRIA CONTRA EL MASCLISME?. VERITAT O MENTIDA?.

Quan  en el mes de desembre de 2.022, hi han 11 dones mortes relacionades amb la violència de gènere i en els primers 20 dies de gener 2.023,  es poden comptabilitzar ja 7, s’evidencia la necessitat d’una lluita urgent, potent  contra el masclisme que es troba en la base de totes les  motivacions d’aquestes morts.

El masclisme en una primera i senzilla definició es un conjunt de actuacions dels homes que ataquen els drets d’igualtat de les dones i apareix com una justificació del seu menyspreu i “justificar “ tota mena d’agressions sexuals, des de les més senzilles ( acudits, bromes) a les que  utilitzen la violència psicològica o física  per imposar actes sexuals ( tocaments, violacions, altres).

Parlem sense excloure tots els colors dels col·lectiu LGTBIQ+, ja que el més nombrós es el  de homes/dones sense oblidar a  la resta dels actes també de violència per fòbies als homosexuals, lèsbiques . Quan s’aborda un problema, sempre es imprescindible actuar sobre el més important numèricament sense oblidar la resta.

Convertida  així en primer objectiu la necessitat de lluita contra el masclisme i coneixen la profunda afectació en l’educació, els estereotips tolerants sobre els problemes de la relació home /dona i la seva banalització de determinats “rols” (conquistadors, rellevància, superioritat ,altres ) fins i tot amb una certa acceptació social  que pot ser transversal tant d’homes com de dones, cal qüestionar les conductes que permeten o deriven en agressions masclistes.

Quan apareix un conflicte en que es planteja hi ha violència de gènere, la instrucció primer policial i després l’ instrucció penal, apareix un primer problema pels que han de decidir sobre la tipificació del delicte . Aquest principal escull , es la versió de la víctima i la del acusat.

Poques vegades hi ha una acceptació dels fets i penediment. Però quan les versions son absolutament contradictòries, trobar la veritat o la mentida es moltes vegades difícils, ja que en moltes ocasions es difuminen els actes que passen entre dos persones en situacions de intimitat, sense testimonis o fins i tot amb declaracions a favor o en contra dels que han presenciat els fets per raons d’amistat o altres interessos.

Malgrat que tant els instructors policials normalment treballen en equip i  que en la instrucció judicial intervenen amb diferents objectius  advocats de part, Fiscal, forenses , parts de lesions i altres evidencies i malgrat la normal  capacitat professional de tots i la seva experiència , per contra de la normal inexperiència dels acusats– excepció dels reincidents–,  les decisions que al final pren el Jutge@ssa, no estan exemptes d’errors.

La posterior continuació del procediment judicial , amb admissió de proves de diferent tipus ( anàlisis de restes biològic, proves d’ADN , altres) , i en el judici posterior si s’acorda,  permet arribar normalment a determinar uns fets com provats i que son basics per la sentencia condemnatòria o d’absolució.

Les restriccions a la presó provisional que poden acordar en l’inici de la instrucció i que en molts casos provoquen sorpresa i fins i tot indignació social , son el resultat d’una concepció de garantisme jurídic pels acusats , que encara esta reglat les ocasions en que s’acorda la presó provisional hi  a un marge de discrecionalitat del jutge@ssa sobre el que recau valorar també   l’alarma social que es produeix.

Quan llegeixes moltes de les informacions periodístiques  i versions sobre el que ha passat,  amb el Dani Alves, unes coincidents i altres no, sorgeix de immediat la essencial qüestió:  que es veritat o mentida?. No resulta possible donar resposta segura, al menys inicialment.

No per banalitzar, si no com una aportació a valorar en aquest debat , cal plantejar als protagonistes del conflicte :home/dona, que les conductes de risc sempre poden comportar conseqüències no desitjades. Recordem una xaranga que s’escolta en festes tradicionals  “ si te ha pillao la vaca, jodete, jodete “.

Això es aplicable a tots homes/dones , no diem el que les “provocacions” femenines en  el vestir/desvestir, ni els “jocs en un ligoteo superficial”  serveixin de cap justificació  però si s’ha de valorar els riscos de no donar clares respostes  als intents  de seducció si no es vol accedir a les pretensions , que ja son totalment conegudes i previsibles  de l’oponent .

El mateix pel Dani Alves, si vol aprofitar la seva rellevància per tenir exits sexuals , que pensi abans que pot tenir conseqüències i recordi la xaranga : “si te ha pillao la vaca, jodete, jodete”. Les conductes masclistes tenen també els seus riscos  i per això en la tauromàquia s’extremen les precaucions i encara així hi han accidents.

No es dubtar de la  versió de la dona, ni qüestionar-la. El temps ho dirà, inicialment s’accepta com suficient per una instrucció judicial.

Els homes que poden pensar que la rellevància els hi pot portar al dret de triomfar amb les dones, com Dani Alves , ja veuen:  a Quatre Camins, en presó provisional.

El que no seria acceptable es que Dani pagués les culpes dels  actes masclistes que no siguin d’ell.

Aquest escrit , es també masclisme per estar escrit per un home i exigir  que s’hagin d’estudiar molt  les dos versions ? Una part  es recollir la defensa del Dani que fa la seva dona de denunciar que davant d’ella algunes dones no han dubtat en oferir  de forma consentida els seus atractius al marit. Veritat o mentida ?.

@josecoderch

 

 

 

 

 

LES MORTS (IN)EVITABLES

L’arribada del fred ens retorna, any rere any, les mateixes imatges, hospitals col·lapsats, i persones dormint al carrer.

La reacció, també any rere any, és la mateixa, l’administració s’acull al  “laissez faire, laissez passer“, i deixa morir als febles, ja sigui per desatenció sanitària, ja per desatenció social, i això és dissortadament igual, quan els manen son els “ feixistes del morro fort “, o els altres.

El sistema sanitari ha tancat bona part dels C.A.P’s , si més no a la nit, i son llocs on hi ha espai i algun servei, WC, aigua,…,  està clar que només permeten l’accés nocturn  a les persones  sense llar, ja es salvarien o es podrien salvar vides, tant clar com que això de “ salvar vides”, no és una de les “ prioritats” de les administracions, oi?

El sistema NO DONA DADES de les víctimes de la desatenció mèdica, ni de la desatenció social. I el silenci dels treballadors sanitaris i/o socials davant d’aquesta realitat és eixordador.

Uns i altres, podrien incórrer en el delicte d’omissió del deure de socors.

 

ENYORS DE PRIMAVERA

Totes les grans ciutats tenen llocs on durant l’hivern custodien tot el necessari per fer el gran canvi. Allà esperen pacientment les essències que construiran un avenir florit. Són les flors que s’han encapsulat dins les llavors. Allà guardades del fred esperen el crit de la primavera per sortir. Mentre esperen es pot escoltar un lleuger campaneig que surt del tremoli que el fred els provoca. Sobtadament et pot arribar una melodia xiuladora d’algun ocell atrevit que canta una piulada de bressol perquè els seus pollets facin la migdiada. La pollada dins del niu s’abraça tremolosos i arrupeix els seus petits cossos per donar-se la calor que els salvarà. La mare els hi ha parlat de les gentileses de la primavera i volen ser part de l’esclat de colors que mai han vist. Somien que volaran de flor en flor, trobaran parella i cercaran un arbre on fer el seu niu.

 


Cita de Svileta de Tessàlia: la il•lusió en el futur dóna calor per sobreviure en els moments de fredor de la vida.

Francesc Estival Vilardell

LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL ( IA )

Quan de forma obligada el progres de la societat ens porta al nou món de la intel·ligència artificial, en que se’ns presenta un  futur en que la IA prendrà  una part important de decisions que avui exerceixen les persones, apareix una inqüestionable realitat: la gran majoria de desenvolupaments  en aquesta nova tecnologia es aportada per homes.

Les persones que participen en aquests treballs de desenvolupament de IA , son majoritàriament homes, enginyers, informàtics i professionals en el projecte ( metges, arquitectes, altres ) , especialitzats en els programes i llenguatges que fan possible obtenir un resultat sobre un robot o sobre unes aplicacions informàtiques, que volen imitar l’actuació dels humans. Es cert que hi ha també dones, però son encara minoria.

Les carreres universitàries, els cursos de doctorats, màsters, que ofereixen les habilitats per ser desenvolupadors de IA, son sobre tot ocupats per homes.

Entra en debat si els homes, definits amb  unes característiques  estàndards –no diem normals per no excloure cap–, poden recollir el que avui s’exigeix en totes les noves aportacions culturals, socials, en que s’obliga a  incorporar una perspectiva de gènere que s’entén la que aportarien les dones-també definides amb unes característiques estàndards—ho diem així també per no excloure a cap d’elles.

Si ara considerem aquest univers de colors  de l’arc de Sant Martí—les categories fins ara establertes de LGTBI+Q , a les quals cal  incorporar la H d’heterosexuals– establir quina es la perspectiva de gènere resulta com mínim difícil, ja que no pot quedar assignada exclusivament pels atributs femenins o no de cadascuna dels col·lectius anteriors.

La perspectiva de gènere,  clar que connecta amb la paritat  homes/dones necessària en tots els nivells socials, educatius ,professionals, però no ho es tot.  Veiem persones dones amb atributs estàndards, que tenen una perspectiva que es confon o es similar al dels homes i a l’inrevés i tot el contrari.

Ara que Anglaterra està tant convulsa socialment per la sortida del Brexit, que moltes persones recorden a Margaret Tatcher com model per imposar canvis socials –positius o no—que va promoure per trencar el sindicalisme anglès en les lluites contra ells. Cap polític home , havia arribat tant lluny en fer-ho.

Formulem així una proposta de que la perspectiva de gènere no va lligada als atributs de cap d’ells, ja que el que importa es el “rol” o paper que les persones s’atribueixen. Simplificant : veiem homes febles i dones fortes, no hi ha una clara correspondència que permeti reservar unes conductes a uns o a altres.

El problema es que els/les desenvolupador/es, en lo successiu escriurem desenvolupad@rs, pertanyen a aquests ampli col.lectiu de LGTBI+QH, i cadascun pot tenir una perspectiva de gènere diferent, amb la qual en la realitat no queda cobert que el seu treball incorpori una  perspectiva de gènere transversal i no excloent d’uns o altres.

Els robots , les aplicacions de IA , que resultin , quina perspectiva de gènere tindran? , qui pot corregir i establir que  els comportaments que prendran seran vàlids i inclusius per a tots/totes?. Seran robots amb perspectiva d’homes/dones/ LGTBI+QH?. Difícil predicció.

Aquest es el punt que deurien incloure els nous desenvolupad@rs de IA. La perspectiva d’usuari real de totes les categories LGTBI+QH.

Quan en els mitjans , xarxes, llibres, pel·lícules, series, apareixen les dificultats socials que cada col·lectiu del arco iris  de gènere troba,  per definir el seu “rol”, aquell en que es trobarà a gust, abans ha passat una gran quantitat d’experiències, pràctiques , indefinicions, canvis reversibles o no, que li demanen molt esforç i que moltes vegades han de demanar ajuda terapèutica per obtenir una claredat sobre el seu “rol” , no diem només gènere,  que decideix adoptar per mantenir un equilibri emocional.  Es recomana veure Las gentiles https://www.filmaffinity.com/es/film538346.html

L’evolució de la tecnologia ja ha tingut una certa experiència en la anterior automatització dels productes i maquines per la llar ( rentadores, renta vaixelles, planxes, robots de cuina)  que majoritàriament han   estat desenvolupats per homes , però es ben cert que de vegades es nota que ha faltat, una perspectiva de gènere, però sobre tot una perspectiva d’usuari.

Aquest es el punt que deurien incloure els nous desenvolupad@rs de IA. La perspectiva d’usuari real de totes les categories LGTBI+QH.

Lamentablement molts desenvolupad@rs de IA, son persones que  per una sobreprotecció, primer dels pares i després social , han crescut sense cap obligació en els treballs pràctics i homes /també dones , mai han fet un llit o rentat uns plats, o enfrontar-se a una Administració burocràtica, o una subministradora d’electricitat , amb sort sí amb un operador de mòbil.

Però quan arriben al seu treball de desenvolupad@rs , malgrat estudien les rutines dels serveis que volen adequar, no poden arribar a cobrir les necessitats i els  problemes reals  i el resultat son una insatisfacció dels usuaris que es descarrega en els operadors d’atenció al client que al seu temps no tenen formació prou i es converteixen en una mena de robots que responen inadequadament. Seran així els robots de IA ?

Quina angoixa i frustració produeix la majoria de vegades tractar amb operador@s humans d’atenció al usuari i  quina serà en poc temps fer-ho amb robots de  IA , sense aquesta perspectiva no solament de gènere si no de practica real ?.

@josecoderch –afegit a Guimerà

POLICIES I DELINQÜENTS. CONTE

M’explicaven que una senyora d’edat havia estat objecte d’un “abraçada amorosa”  per part d’una dona amb accent estranger que li prenia tres polseres d’or on apareixen gravats els nom del seu marit ja traspassat,  la seva filla greument malalta i d’ella mateixa.

Li deia que parles amb l’assegurança, i que fes denuncia, i la meva sorpresa va ser llegir l’afirmació de l’agent que l’emplenava, manifesta que les joies d’or  – que li ensenyava en fotografies , que s’incorporaven  a denuncia – tenen més de trenta anys, i li assignava un valor de 180€ – els coneixements pericials de l’agent de la policial local, son si més no sorprenents, oí? -,  li recomanava que portes les fotografies a una joieria de “ bona fama “, i li valoraven cadascuna de les polseres en més de 1200€.  Li insistia en que fes modificar la denúncia, i àdhuc en que poses en coneixement de la Fiscalia aquest fet,  la senyora em feia cas en el primer consell, però m’advertia que no ho faria en el segon.   També a ella, li va semblar MOLT estranya la valoració feta per l’agent de la Policia Local.

Esperem que l’assegurança es faci càrrec si més no, de retornar l’import a la perjudicada.

No fora desassenyat però, que la mateixa asseguradora poses els fets en coneixement del Ministeri Fiscal.

La policia, com la dona del Cèsar “a més d’ésser honrada ho ha de semblar”.

Ah!, “ l’abraçadora amorosa”  continua fent de les seves.

 

 

ELS DINERS QUE SEMPRE TORNEN

Els banquers del món estaven desesperats. Els diners se’ls escapaven de les mans. Van fer una reunió per entendreu. Algú va proposar consultar a un savi perquè els descobrís com funcionen els diners. El savi escollit estava al·lucinat per la pregunta. Els hi va explicar un conte infantil – hi ha uns diners molt especials que sempre tornen. Aquestes monedes són una encunyació que es va fer en un país de coto fluix. Per l’aliatge es van batre essències d’equilibri, discerniment i racionalitat. Van posar condicions, has d’utilitzar-los amb prudència, per necessitat i amb oportunitat, però mai regalar-los perquè desapareixen -. Mentre el savi explicava el conte, tots els banquers es van adormir. Quan van tornar als seus bancs presumint de que ja sabien com funcionaven els diners. Actualment els diners se’ls segueixen escapant de les mans.

 

a man’s hand is holding a series of euro banknotes against a white background. Only in the middle there is a small area that is sharp

Cita de Svileta de Tessàlia: els savis saben que els diners no valen res. El valor real és saber-los utilitzar.

Francesc Estival Vilardell

 

HOMENATGE ALS CAMELLS

En totes les històries hi ha herois anònims. Els que som part de les tradicions catalanes, tenim dolços records d’infantesa. Em refereixo als tres Reis Mags d’Orient que cada 5 de gener passen per casa. Mai ningú s’ha aturat a pensar que qui realment ha fet la feina són els camells. Amb grans esforços, devoció i fidelitat han carregat les nostres il·lusions fins lliurar-nos-les. Ningú sap que al dia següent els pobres animals estan tan cansats que no poden ni caminar. El dolor d’ossos va disminuint poc a poc i fins a principis de febrer no ha desaparegut totalment. És aleshores quan poden normalitzar la seva vida rondejant amors pel desert, així fins l’any vinent. Demano un homenatge especial per aquells que van omplir la nostra infància de fantasia… els camells.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les il·lusions no són reals, per això són il·lusions.

Francesc Estival Vilardell