DEL DIUMENGE DE RAMS, CAMI CAP A LA CRUCIFIXIÓ

Avui,

el color del cel és gris i

està ennigulat.

Les ales

no tenen massa incentiu

per aixecar el vol,

porten llastres acumulats

de melangia.

I malgrat tot, la bellesa de l’instant persisteix.

Vivim en un tràfec

d’emocions efímeres

que devem acceptar

sense ancorar-nos

a cap d’elles.

Tenen el seu propi

recorregut i final.

Jesús,

 diumenge de Rams,

entrà a Jerusalem,

aclamat

amb cants d’Hosanna.

Intuïa, que començava

el seu camí cap a una mort dolorosa?

 Sabia què el què havia fet i faria

el portava a beure un calze cruel?

Mai he pogut esbrinar la resposta.

El què si sé, 

és que si ets honest i

transmets la teva veritat

pots passar per un camí

i no de roses,

sinó farcit de esbarzers.

Caldrà

tindre el coratge de fer-lo

sinó et vols trair a tu mateix

i arribar a una frustració flagrant.

Moltes persones

han viscut alguna entrada triomfal,

han aixecat palmes i rams

per nosaltres.

Més endavant, alguns dels mateixos

han intentat que

ens  crucifiquessin.

A alguns la decepció

els ha mort en vida,

altres,  malgrat tot

han o hem seguit caminant

i compartint la bellesa

que trobàvem

en el nostre trànsit.

Mai ens hem  sentit herois i sempre ha onejat

dins la nostra vida,

la bandera de la humilitat.

No hem pretès ser un exemple a seguir.

Ens hem mostrat

despullats i sincers.

Tal volta

el nostre missatge

hagi arribat a terra fèrtil.

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 24-3-24

CONTE DE PRIMAVERA

La primavera ja ha arribat. Des de dins del seu cau una família de conills ensumen les flors. Cridats per la novetat una conillada de cinc petits surten del cau esvalotats buscant el què fa tant bona olor. Darrera prudents i pacients el pare i la mare conills vigilen als petits per què no prenguin mal. Pels petits tot és nou, ho veuen per primera vegada i no deixen de preguntar. Què és això tan alt? – és un arbre! I allò que hi ha per sobre i no és pot mirar? – és el sol que il•lumina i ho calenta tot! I aquells que voleien per dins l’arbre i no deixen de cantar, qui són? – són ocells que busquen on fer el niu per tenir una pollada de petits iguals que vosaltres! I allò que porta aigua?- és un riu! I allò que vola pel cel?- són els núvols! I aquella que corre tant qui és? – una llebre! I el vent que té tanta presa cap on vol anar? – ningú ho sap conillet! I algun dia tronarà? – ningú ho sap amor!… Els petits cansats de preguntar es van quedant endormiscats. Uns arrupits al costat del pare. Altres arrapats al coll de la mare. Demà tornaran a preguntar. Tenen una vida per endavant per aprendre a viure sense fer-se mal.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: si vols saber com és la vida… mai deixis de preguntar. 

Francesc Estival Vilardell

NINGÚ ELS ATURARÀ

Passejant pel camp o la muntanya pots adonar-te que alguna cosa està ressorgint. És l’ànsia de les llavors que volen fer néixer a totes les flors. En el cel hi ha un brogit suau que de mica en mica arribarà. Són els ocells que tornen de la seva emigració anual. Tot plegat és la força de la natura que prepara la gran esclatada primaveral. Entre les que esperen brotar hi ha les roses que portaran tendresa pels enamorats. Jasmin xiuladors que ompliran l’aire de melodies. Las margarides venen carregades de carícies. Clavells cridaners que repartiran passions i devocions. Arpegis de violetes. Campaneig de roselles. Sons de mandolina fets pel ginebró. Totes elles acompanyades pel piulador so del cant dels ocells. I un director que ho farà sonar tot, tu i el teu somriure. Des del principi dels temps ha passat i ningú ha pogut aturar-ho.

Cita de Svileta de Tessàlia: qui realment mana en el món és la naturalesa. Nosaltres sols som una anècdota.

Francesc Estival Vilardell

IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ANGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 – Barcelona, 9 d’agost de 1938)  aixecava per encàrrec de Hermenegild Miralles i Anglès (Barcelona, 19 d’agost de 1859 – 1 de maig de 1931 ), unes cases valencianes , l’any 1917, que foren enderrocades als anys 60, segur que endevineu qui era l’alcalde.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6133/rec/4

https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/90050/1/6475.pdf

I l’ Antoni Gaudí i Cornet Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) faria la Porta i  la Tanca, que son les úniques parts que es conserven.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/496/rec/7

https://www.latorredebarcelona.com/actualitat/finca-miralles-un-dels-monuments-modernistes-de-sarria/

El fet que Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener del 1929) no estes vinculat al Fons Estudi de la Masia Catalana, i que la seva mort es produís  l’any 1929, feia que el seu Fons patis una mínima expurgació per part de la dictadura franquista.

La seva és una obra extraordinària.

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA PRESSIÓ DE L’AIGUA

És la mesura “ estrella”, la imposen tant els ajuntaments presidits per Partits “ presumptament”  democràtics, com els que també “ presumptament “ no ho son.

La mesura no té cap cost per als Ajuntaments, Companyes  d’aigües,…

Serveix bàsicament per evitar pèrdues, penseu que a una pressió de 3 quilos, potser es perd per cada “ foradet” un litre per segon, doncs si ho reduïm a la meitat, potser només sen perdran 2 o menys.

Té algun inconvenient per als usuaris, a determinades pressions, les màquines, rentadores, rentavaixelles, calderes,..,  no funcionen com cal. Això vol dir, avaries i despeses per als consumidors.

Ja es deia a l’època de l’Ermessenda de Valrà que una mentida pot donar la volta al món abans que la veritat no hagi tan sols acabat de vestir-se.

Si us plau, no ens toquin “ la pressió” !!!!!

QUE ES MORIN ELS FEBLES

Llegia; Cada dia moren 34 persones a Catalunya esperant l’ajuda a la dependència

https://elmon.cat/societat/34-morts-dia-esperant-ajuda-dependencia-814509/

No entraré en el “ llistes d’espera “ .

En això sembla que hi estan d’acords TOTS els Partits Polítics

Quan els recursos no son il·limitats cal triar.

Carnet jove o morts per desatenció social, sanitària,…

I, els Partits o tenen clar, morts per desatenció social, sanitària,…

Això si, cal “ defensar la vida “, NO a l’avortament, NO a l’eutanàsia

Els Sirex, explicaven en una de les seves cançons , perquè s’havien de morir els lletjos , els semblava que tenen un “ art especial” per aconseguir relacionar-se amb les altres persones.

Els febles, son una càrrega per als pressupostos públics, ras i curt.

ENTENEM QUE RAMON MUIXI ROIG FEIA UN DIBUIX A LA PLOMA DEL MAS DE SANT MAMET DE SEVA, I QUE LA DENOMINACIÓ CAN CAMET ÉS ERRÒNIA. OSONA

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) , explica a :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-mamet-seva

La  masia i capella de Sant Mamet es troba a l’extrem de tramuntana del mas homònim, el qual es troba en un sector molt proper al terme dels Hostalets de Balenyà.

Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 39,1 —y 29,6 (31 tdg 391296).

L’any 1934,  Ramon Muixi – sense cognom patern, lloc de naixement i traspàs i peripècia vital – la tècnica habitual de la dictadura per invisibilitzar  persones,  feia un dibuix que presentava   VIII Premi Concurs Masia Catalana A.E. Tagament. Facilitada en: 1934. Dibuix de Can Camet, a Balanyà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1460/rec/2

Pensem que  es tractava de Ramon Muixí Roig, nascut a Tàrrega l’any 1911,.., ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

https://cartellistes.blogspot.com/2015/09/les-imatges-del-trimestre-estiu-2015.html

http://museudelleida.cat/wp-content/uploads/2016/12/Dossier-dactivitats_reduit.pdf

Havíem publicat CAPELLA DE SANT MAMET DE BALENYÀ. SEVA. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/capella-de-sant-mamet-de-balenya-seva.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-mamet-balenya-i-seva-osona.html

Que  Sant Mamet i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MEDITERRÀNIA

La mar Mediterrània està tocada per la màgia. La seva bellesa és comparable a la rialla d’un nadó. Inconscient de la seva tendresa et captiva. Brandant la seva innocència et fa el seu servidor. La Mediterrània maridada amb la llum del sol és reparadora de desconsols. Quan la tristesa t’envaeix, ves fins davant la mar i observa-la. Sentiràs que les teves tristors són com les onades de la mar que quan arriben fins a la terra es fonen en la sorra i desapareixen. Les teves melangies es fan notar fins que a la teva vida arriba una alegria, un goig o una il•lusió. El nou vingut fa com la sorra de la platja i dilueix l’aflicció.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: dins la roda de la vida, una tristor és substituïda per una alegria i una alegria per una tristor. Sols cal esperar

Francesc Estival Vilardell

BARRI DEL CORTALÓ DE CAMPDEVÀNOL QUE RETRATAVA EL JOSEP DANÉS TORRAS, ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA REPÚBLICA. EL RIPOLLÈS

Josep Danés i Torras (Olot, 1891-ibídem, 1955), retratava l’any 1928, Vista general d’una masia a Campdevànol

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4852/rec/2

Demanava informació,  i el Joan Baget, em deixava un comentari, Barri del Cortaló !! Cal Daina !!

Al cens de 1920 consten 2.097   ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb 3.212 habitants de dret, els edificis,  existeixen encara.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA MUNTANYA DELS ÉSSERS ESPECIALS

Hi havia una muntanya que era difícil de mirar. Una boirina misteriosa l’envoltava de basarda. Malgrat tot la gent sovint la visitava. Tothom sabia que hi vivien uns éssers humans especials. Hi havia un home que tenia mig cos escamat com la pell d’un escurçó; era un poeta que despertava les ànimes i adormia els mals sentiments. També hi havia una noia d’orelles tan llargues que penjaven com dos mitjons; era tan bona modista que, gràcies a ella, tota la comunitat anava elegantment vestida. A més hi havia un jove de cames tan curtes que no tenia genolls: era un virtuós violinista i omplia l’aire d’amoretes sonores. I una noia que tenia el nas arremangat i un ull més gran que l’altre; era una gran inventora que amb les seves innovacions facilitaven la vida a tota la comunitat. Aquell indret era conegut com la muntanya dels éssers especials perquè hi habitaven un poeta, una modista, un músic i una inventora tots ells excepcionals.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’aspecte físic es temporal i sols impressiona. El contingut d’una persona és intemporal i viu per sempre.

Francesc Estival Vilardell