L’ú de gener de 2022, coincidint amb el començament de l’any, mentre la gent, per pur formalisme o sincerament, es desitgin mútuament salut i prosperitat, s’ha compliran 20 anys de circulació de l’euro, com a moneda comuna, i única, de dotze Estats dintre de la UE, simbolitzada en el signe €, inspirat en la lletra “epsilon” de l’alfabet grec (una mirada al passat tenint en compte que el continent porta el nom de la bella princesa de la mitologia grega, filla d’Agenor i de Telefaassa, un dia raptada pel luxuriós Zeus, transformat en formós toro blanc).
Així és com, després de moltes reunions i negociacions, al gener de l’any 2002, dotze Estats de la UE (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda i Portugal) començaven un camí nou, una aventura, que encara no ha acabat, posant en comú el sistema monetari, a la que immediatament s’hi van unir els microestats europeus (la Santa Seu, Mònaco, Sant Marino, Andorra).
Allò mes visible del nou sistema és que ha desaparegut un dels símbols mes representatius de la identitat i de la sobirania dels Estats, fent visible que s’han integrat en una entitat superior que els agrupa tots.
Ben segur que l’euro és un dels signes mes visibles i evidents de la l’Europa unida, malgrat encara falta molt per arribar a la unitat d’acció en tots els àmbits on els Estats de la UE tenen interessos, però és un gran pas cap a la unitat.
No hi ha dubte de que l’euro fomenta i fortifica la unitat europea, i així ho van entendre els Estats que, després del 2002 s’han incorporat a la moneda única europea (Eslovènia, Malta, Xipre, Eslovàquia, Estònia, Letònia i Lituània) i, actualment son dinou (19) els Estats europeus que tenen l’euro com a moneda única.
Ens cal recordar que, l’any 2002 el tipus de canvi de la pesseta a l’euro va quedar establert en 166,386. Això és, un euro = 166,386 pessetes, una xifra que no ajuda a fer ràpids càlculs de memòria, però el mon de les finances te les seves pròpies regles, de vegades difícils d’entendre i d’aplicar.
Tots hi vam posar una mica per adaptar-nos al nou sistema monetari, i de seguida van sortir màquines calculadores (que regalaven algunes entitats bancàries i finances. Hai, quin temps aquells !!!, quan els bancs feien regals a les oficines !!!. Semblen tant llunyans), i ens van dir que per a fer ràpides conversions de pessetes a euros, calia aplicar la regla del sis (6), que es fàcil i s’hi aproximava molt, malgrat no sigui exacta, però que no dona grans diferències. Això és: 6 € = 1.000 pessetes; 60 € = 10.000 pessetes, i així successivament. Potser allò mes fàcil de recordar és que un milió de pessetes d’abans, ara son, aproximadament, 6.000 €.
Al principi tot hom feia càlculs, i hom preparava les compres o pagaments, fent servir la calculadora per a veure, ràpidament, el corresponent import en pessetes. Però han passat 20 anys, s’ha acabat la vida dels mes grans, els nens han crescut, els nascuts durant aquest temps no han conegut la pesseta. Potser els padrins tenen bitllets, o alguna moneda de pesseta guardada a la calaixera, o amagades en llocs foscos i oblidats, potser al costat de les escriptures de les finques; potser alguna vegada les han ensenyat als nets i als besnets, que les han mirat amb ulls encuriosits, imaginant històries d’un temps passat que no han viscut.
Qui es recorda ara dels temors, i de les incerteses, i també de les il·lusions, que vam sentir vint anys enrere, mentre participàvem en un gran projecte europeu ???.
Avui veiem que, malgrat tot, el projecte ha tirat endavant, i que enfilem cap a noves fites, entre les quals, un sistema bancari integrat i una fiscalitat comuna.
Queda molt camí, i ens cal mantenir la il·lusió en el projecte europeu comú, ens fa mes forts i millors.
dr. j. corbella i duch
advocat
29/desembre/2021