RECUPERAR PARAULES i EXPRESSIONS

No recordo quan, però no fa pas massa temps, anant pel carrer, en la terrassa d’un bar, sobre la mateixa vorera, una noia escrivia nerviosament sobre el full quadriculat d’una llibreta d’aquestes que jo anomeno “de cuc” (les que uneixen els fulls amb una espiral de filferro). El semàfor de la cantonada aturava els meus passos, i vaig tenir temps suficient per adonar-me del treball, atent i callat (segurament personal i íntim), que desenvolupava l’escriptora de carrer.

Però no sigueu mal pensats. No vaig llegir pas el contingut de l’escriptura. Allò que cridava la meva la meva atenció era la situació d’aïllament personal de la noia, en mig del brogit de la ciutat, per a dedicar-se en cos i ànima a l’escriptura manual, amb bolígraf, sobre un paper de llibreta, totalment oposada al comportament social habitual, atès que avui hom s’ocupa en redactar escrits mitjançat la utilització d’aparells electrònics, i també en trametre missatges amb aplicació de les noves tecnologies incorporades als telèfons mòbils, de tal manera que veiem la gent ocupada, mirant les pantalles dels aparells telefònics, a tot arreu, ja sigui a l’autobús (alguns ni s’adonen de la parada en que han de baixar, i allarguen el viatge sense  voler), al tren, al carrer (amb perill propi i pels altres), als auditoris de música, a les sales de conferències i als teatres (amb una absoluta manca de respecte per a la feina de músics, artistes, conferenciants i un clar despreci vers els altres assistents a l’acte).

Sempre hem quedarà la incògnita de saber que escrivia amb tant d’interès la noia desconeguda, però aquesta és una qüestió que es mantindrà eternament ignota.

Hem entrat en un nou sistema d’escriptura, i per això crida l’atenció trobar algú, que al carrer, i a plena llum del dia, es manté fidel al sistema tradicional que, al pas que portem, aviat serà una relíquia.

Malgrat tot, actualment la gent escriu mes, cosa que no vol dir que escrivim millor, perquè, en general, es comprimeixen les redaccions, fent servir paraules abreujades i frases retallades, i així cada vegada el llenguatge és mes pobre, mes reduït. Ens anem quedant sense expressions, i ens falten paraules per a identificar situacions i explicar les coses

Si, escrivim mes, però acostumem a fer-ho sobre una pantalla de plasma, i no pas sobre paper, i tampoc escrivim amb ploma, llapis i/o bolígraf, sinó prement, una a una, les lletres d’un teclat.

Per això avui, i aquí, vull manifestar el meu respecte, i la meva gratitud, a la desconeguda noia que un dia de tardor escrivia amb bolígraf sobre el full quadriculat d’un bloc de paper a la tauleta d’un bar, mentre la vida passava pel carrer, davant seu, sense aturar-se.

I vull també agrair a molts autors, escriptors i escriptores, que en les seves obres fan servir paraules que llegim, i/o sentim, poques vegades; que potser les havíem escoltat dels padrins, o de la mare, i romanen quietes, estancades, com a pròpies d’un poble, d’una vall, o d’un comarca, perquè val la pena de conservar-les.

Es en aquest sentit, que em ve a la memòria la darrer relat publicat per l’autora de Torrelameu, Helena Rufat, que porta per títol “Tardes de bar”, on recull un munt de paraules d’aquelles que no son pas les mes habituals en les nostres converses, com ara: carranxa, pelfa, esbravar-se, embarbussar-se, panoli, empostada, maixant, borbolleig, sina, entrellucar, esparracat, eixarreït, pioc, retunyir.

En temps de confinament forçós, i de limitació de moviments, ens donen una bona oportunitat per a trobar, recordar, memoritzar i emprar paraules que un dia eren habituals i comunes, i ara han quedat una mica arraconades, potser a la reserva, esperant que algú les recuperi i les faci brillar amb la seva sonoritat i expressivitat.

Dr. J. Corbella i Duch

Advocat

5/agost/2020

Comparteix la publicació:

1 comentari a “RECUPERAR PARAULES i EXPRESSIONS”

Feu un comentari