Malgrat que hagi passat el temps del confinament estricte, continuem suportant altres restriccions a la mobilitat i, a més, s’imposen noves pautes en el desenvolupament de les relacions socials. Mentre fem un esforç d’adaptació, també ens queda temps per pensar en els canvis que poden derivar-se de l’aparició del coronavirus, també conegut com a Covid-19, en la nostra societat.
Tots estem segurs que ja res serà igual. No hi ha dubte que, des d’ara i per efecte de la pandèmia, tindrem menys contacte personal, i que ens parlarem des de la distància, com ho feien anys enrere els pagesos mentre regaven a l’hort, llauraven les respectives parcel·les, o recollien els fruits dels arbres.
Però la contemplació dels canvis de formes i de relacions socials no ens han d’entristir pas, i tampoc ens han de portar a pensar que qualsevol temps passat ha estat millor. Ans al contrari, hem de pensar que tenim l’oportunitat d’aconseguir millores i beneficis. Ara ens cal actuar convençuts que ens correspon a nosaltres estructurar, organitzar i endegar aquest nou temps d’activitat i de relacions socials.
De ben segur que un dels aspectes en què incidirà aquesta nova forma de relacions socials serà en la distribució de les àrees urbanes de la població, atès que després del confinament forçós de les persones en els domicilis, i gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació (les famoses TIC), ens hem adonat que també es poden fer les feines sense estar tota la jornada assegut a la mateixa cadira, davant de la mateixa taula, i rodejat de les mateixes persones.
S’ha obert una nova finestra al teletreball o treball a distància, desenvolupat amb un important marge d’autonomia organitzativa i dintre del marc obligacional, i l’assoliment dels objectius establerts prèviament, malgrat que, encara, falta que els poders públics estableixin normes clares per a l’establiment de les relacions laborals en forma de treball a distància.
Però una vegada oberta la via del teletreball, també hem pogut comprovar com s’obrien les portes de moltes cases de pobles que, fins ara, només havien vist com s’anaven tancant una darrera de l’altra, i s’apagaven les veus de la gent en carreres i places.
El treball a distància és una gran oportunitat (potser la darrera) de recuperar població per a pobles i altres nuclis urbans menors, de mantenir i recuperar escoles, d’obrir altra vegada les portes de les botigues i dels establiments de serveis (electricistes, pintors, llauners, botigues de queviures, paletes, papereries, merceries, i un llarg etcètera), també les activitats esportives i de lleure (tenim molts camps de futbol i moltes pistes de bàsquet per recuperar), els serveis d’altres professionals, i especialment, l’increment del nombre d’habitants, convertint les ara anomenades (potser una mica despectivament) segones residències en el domicili principal de cada propietari.
Aquest agost m’ha semblat veure que les noves formes relacionals i la consolidació del teletreball han portat un nou alè, que ha recuperat el batec de la vida en pobles que, fins fa poc temps, veien com marxava la gent i es buidaven les cases.
Dr. Josep Corbella i Duch
02/setembre/2020
Nota.- Publicat a Diari Segre, “Tribuna”, de 7 de setembre de 2020