EL RIU CORB, L’AMIC HUMIL i DISCRET

En l’edició de “Segre” del dissabte 16 de gener, llegeixo un comentari del benvolgut Vidal Vidal sobre noms i fonts, que també s’allarga fins als rius, fent algunes reflexions sobre les actuals tendències en l’assignació de noms als nadons, en el contingut del qual estic totalment d’acord. Em plau especialment l’ús de la paraula repadrí, que jo mateix empro sempre que puc, generant així situacions de sorpresa i desconcert als meus interlocutors.

Vidal, quan analitza els pros i contres derivats de la imposició del nom d’un riu a una persona, desestima la possibilitat d’imposar el del riu Corb amb l’argument de que li sembla llòbrec (suposo que es refereix al riu mateix, i no pas al nom).

Sorprès per aquesta afirmació, vaig saltar de seguida damunt la Gran Enciclopèdia Catalana on llegeixo que llòbrec, equival a fosc i tenebrós, i, coneixedor com soc del riu Corb, per haver nascut i conviscut a Guimerà, i portar per cognom Corbella que, sens dubte, deriva de corb, he sentit la necessitat de dir quatre paraules en defensa del riu del meu poble que, malgrat no sigui un corrent de claror lluminosa, tampoc és un lloc de foscors i de tenebres, parentes de la mort.

El riu Corb, igualment que la vall a la que dona nom, son paratges singulars dintre de la geografia catalana. El riu, després de nàixer a Rauric, baixa decidit cap a la plana d’Urgell passant ràpid per Llorac, Vallfogona, Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Maldà, però en arribar a Belianes, potser temerós de les boires i de la calor que l’esperen mes avall, s’amaga sota terra, i no torna a sortir fins prop de Bellvís per a recollir les aigües dels recs i portar-les fins al Segre, a Vilanova de la Barca (hi ha qui diu que després de Belianes, fa dos braços, i que l’original continua per Vilanova de Bellpuig i Golmés, abans d’anar a Bellvís).

Si tenim en compte que el riu s’amaga, podem dir que es fosc

La Vall del riu Corb és de les poques valls horitzontals, en direcció est-oest, que podem trobar a Catalunya, en un àmbit on la majoria van en sentit nord-sud. Queda al marge de les grans vies de comunicació, i una mica amagada. Segurament per això als pobles de la Vall no s’hi ha bastit aquests grups de cases modernes, unifamiliars i despersonalitzades que veiem arreu, i han conservat llurs urbanitzacions singulars, que avui podem anomenar com a històriques i/o tradicionals.

Entre Vallfogona i Guimerà, que és la part del Corb mes coneguda per mi, hi podem trobar el molí de la Cadena, que movia les moles per la força de l’aigua fins a dates recents; l’anomenat gorg del Badies, on molt gent aprenia a nedar i, mes avall, tocant a Ciutadilla, el conegut com a Toll de la Dona Morta, que algú ha vist caminar desorientada en nit fosques de trons, o bé sota la llum de la lluna, i altres diuen que han escoltat llurs plors i gemecs portats pels vent als capvespres de tardor.

S’ha escrit cançons i poemes sobre el riu Corb i els pobles de la Vall per on transita. Segurament el mes conegut és aquell que diu: A Rauric li fa mal el dit/A Alcarràs li feia mal el braç/A Llorac li feia mal el cap/A Albó es va mejar un pinyó/A Vallfogona tenia gola/a Guimerà ja li va passar/A Ciutadilla no li donen vida/A Nalec li estiren el bec/A Rocafort el donen per mort/A Vilet ja no es podia tenir dret/A Sant Martí es va morir/A Vinaixa li fan la caixa/A Maldà el van enterrar/A Belianes tocaven les campanes/i als Eixarders no en van saber res mes.

Els anys de sequera, el Corb pateix molt, va perdent el cabal, i a l’estiu que arriba a Guimerà sense aigua, però tots sabem que és allí, i que amb les pluges tornarà. Només demanem que no es repeteixi la trista rubinada de la nit 23 de setembre de 1874, dia de Santa Tecla.

Dies enrere uns amics m’explicaven que durant els temps durs del confinament imposat la primavera del 2020, des de casa seva sentien la remor del riu que, en aquest cas es veia com l’alegre cant de l’aigua a la llibertat.

I per no allargar-me mes, per a mi el riu Corb és aquell amic, humil i discret, que sempre hi és.

 

Dr. j. corbella i duch

advocat

22/gener/2021

 

Comparteix la publicació:

Feu un comentari