DRET A MOLESTAR ???

No fa pas gaires dies que, mentre feia un comentari de d’esdeveniments de l’actualitat, el meu interlocutor m’ha sorprès defensant l’exercici d’un dret a molestar a l’altre, i, especialment, en l’àmbit d’actuacions polítiques i reivindicatives.

He entès que per aconseguir els objectius personals, i col·lectius, especialment quan es tracta de conquerir espais de poder, sense arribar a un tot si val, s’allunyen les línies vermelles i hom admet com a tolerable causar incomoditats i molèsties als altres. En definitiva, crear un ambient desagradós, ple d’incomoditats, del qual hom desitja sortir-ne com mes aviat millor.

Plantejat el problema, estic segur que les definicions del diccionari ens poden ajudar a delimitar la qüestió, i també a trobar-hi una sortida, en forma de posicionament. Així, consultant la Gran Enciclopèdia Catalana, comprovo que defineix molestar com donar, causar, molèstia, i, al seu torn, molèstia, com a pertorbació del benestar material del cos o de la tranquil·litat d’ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa.

Llegint la definició de molèstia, hi ha pocs dubtes per a entendre que no es pas una cosa beneficiosa. Ho tenim conceptuat com una alteració de la normalitat quotidiana que, trencant l’ordre establert, causa un mal, mes o menys intens, tant en el component físic de la persona, com en l’aspecte sensorial i anímic.

Entenc que la molèstia crea un desassossec generalitzat en la persona, i, pel cas que afecti a un determinat grup social, com ara els membres d’una entitat, el veïns d’un edifici, d’un poble, o d’una ciutat, pot actuar com a motiu generador d’alteracions de la convivència i d’aldarulls.

Les molèsties no son pas bondats, ni beneficis, malgrat sigui cert que hi hem de conviure acceptant i suportar aquelles que siguin inevitables.

I dit això ara podem reflexionar una mica sobre la finalitat del Dret en la societat. Ens hem repetit una i altra vegada que el Dret és un element consubstancial en la societat, fins al punt de posar l’exemple d’aquell nàufrag de llegenda que mentre vivia sol en una illa no necessitava normes de cap mena, però des del moment en que hi arriba un altre nàufrag, i comencen a compartir l’espai i el menjar, tenen necessitat d’establir normes per a regular ordenadament la convivència, en definitiva, a establir un sistema de Dret que eviti la confrontació.

Soc de la opinió que la possible existència d’un dret a molestar els altres és contrari a la organització d’una convivència pacífica i ordenada, perquè incorpora elements de discòrdia i de confrontació constant contraris al benestar social.

Una breu recerca en manuals jurídics, i en repertoris de jurisprudència, en posen a l’abast exemples d’actuacions i de situacions que han estat prohibides i sancionades pels tribunals en tant només tenien per finalitat molestar els demés, com el cas d’aquell home que es dedicava a remenar els fems amb la única finalitat d’aixecar mals olors que el vent escampava cap als veïns, o el d’aquells altres que treballen, o es diverteixen, emetent grans crits i fent molt de soroll, trasbalsant el son i la vida dels veïns.

Podem incloure en aquest capítol de molèsties per sorolls les sentències i resolucions que s’han donat ordenant el cessament i el silenci en el  toc de les hores de formosos rellotges situats en campanars i torres de molts pobles, amplificats, en algun cas, per altaveus.

En general, aquestes sentències que posen en silenci les campanes dels rellotges, no han tingut bona acceptació per la majoria de la gent dels pobles afectats, però atès que el soroll de les campanes és causa de molèsties per algunes persones, alterant el seu descans i assossec, cal imposar el silenci per a evitar que es mantingui el perjudici. En podeu trobar un cas concret en la sentència de l’Audiència de Soria de 23 de març de 2017 (núm. 36/17), que ordena desactivar les campanes de l’església d’Hinojosa del Campo, connectades al rellotge de l’Ajuntament, que toca hores i quarts, per les molèsties i alteracions que causa a uns veïns.

Son supòsits d’abús de Dret, que se situen mes enllà, i al marge, de de les normes de bona convivència, en una actuació que, aparentment, és lícita i correcta, però que causa de danys i perjudicis per al altres.

Al capdavall no trobarem un dret a molestar, encara que ens pesi, i no sempre ens agradi admetre que no tenim dret, que li correspon a un altre, i ens molesti reconèixer-ho.

j. corbella i duch

advocat

31/març/2019

Comparteix la publicació: