El 7 de desembre, s’escaurà l’aniversari de la mort de Marc Tul·li Ciceró, que va tenir lloc a la Vila de Fórmia el 43 aC, assassinat per uns sicaris de Marc Antoni, i atès que el recordem com un dels primers advocats de prestigi, volia dedicar-li unes ratlles de record.
Qui no ha sentit parlar alguna vegada de Ciceró, i dels seus famosos discursos, que han estat matèria d’estudi i punt de referència per a literats, filòlegs i advocats des de fa segles ??
En un temps en que estem mancats de referents. Quan Europa intenta trobar el camí de la refundació, crec que aquest aniversari és un bon moment per a recordar algunes de les virtuts de la polièdrica personalitat de Ciceró. El polític, l’advocat, l’escriptor, el defensor del sistema republicà en una societat que evolucionava cap a l’imperi i la concentració del poder en una sola persona, que avui encara son vigents.
Crec que en primer lloc, i per damunt de tot, Ciceró era un orador, que posava la paraula al servei dels altres, així va esdevenir un dels advocats mes famosos i exitosos de la Roma del seu temps, malgrat que no exercia pròpiament com a jurista o jurisconsult.
Però aquest reconeixement no li va venir sol, el va buscar i va treballar a consciència durant tota la vida per aconseguir-lo. Des del moment en que va decideix orientar la seva activitat cap a l’exercici de l’advocacia, i com sigui que llavors era imprescindible tenir un bon coneixement de la llengua grega tant per a exercir la defensa en el foro, com per a fer carrera entre les classes dirigents, se’n va cap a Grècia per a rebre lliçons dels mestres d’oratòria i de retòrica mes reputats.
Han passat molts anys des d’aquell viatge d’estudis de Ciceró a Grècia, però el concepte en que es fonamenta, no ha canviat gens, i diria que s’ha fet mes universal.
Si llavors la llengua de cultura era el grec, resulta que avui necessitem l’anglès per a tot. Si en un temps els millors mestres d’oratòria eren a Atenes i a Rodes, avui els estudiants saben que si volen perfeccionar els estudis en medicina, els cal anar a Montepller, a Pàdua, o bé a les universitats dels USA; si hom vol progressar en l’estudi del dret penal, li cal anar a una universitat d’Alemanya; i aquells que vol fer carrera en l’àmbit aeroespacial, els cal anar a Toulouse, i, així podem seguir en un llarg etcètera posant exemples dels llocs que avui ofereixen mes garanties i recursos per a l’especialització.
Cicerò és un exemple de formació acurada per a l’exercici de la professió escollida. No hi ha dubte que tenia condicions naturals per a exercir l’advocacia, però no se’n va refiar, i va buscar la millor formació. Després la seva vida professional va ser una mena de formació continuada permanent, d’esforç per a millorar la tècnica i per aprendre de les actuacions dels altres. Ho podem veure en l’obra que ens ha deixat. Llegiu sinó el seu “de Oratore” i el “Brutus”.
En els discursos forenses d’aquell temps es tractava d’impactar i de commoure tant al tribunal com al poble que s’aplegava a l’auditori, i els oradors lligaven paraules sonores i brillants, acompanyades d’expressions contundents, i de frases iròniques. En tenim un exemple admirable en el ritme dels primers paràgrafs del primer discurs contra Luci Sergi Catilina, mes conegut com a primera catilinaria, que tanta gent, encara avui, repeteix de memòria, en la successió d’interrogants que no tenen resposta:
Quo usque tandem abutare, Catilina, patienta nostra ?
Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet ?
Quem ad finem sese affrenata iactabit audatia?
Tanqueu els ulls, i imagineu-vos per un moment els senadors de Roma, vestits amb la toga blanca, asseguts en el temple de Júpiter, escoltant Ciceró dret davant d’ells, que, dirigeix la mirada i el gest vers Catilina, i desgranant amb pausa i amb força les paraules que conformen les interrogacions, que ressonen en el marbre de les parets del temple (fins quan …. quan de temps …. fins a quin límit …..).
Son preguntes acusadores que, de bell antuvi, posen l’adversari en inferioritat.
No és l’estil dels nostres polítics d’ara, i no podrem tenir el gust d’escoltar discursos similars. Tampoc son els discursos que sentim en les estrades dels nostres tribunals. I en lamentem de la pobresa dels nostres temps amb les mateixes paraules que empresa Ciceró contra Catilina, dient, una i altra vegada : “O tempora, o mores!” (Quin temps, quins costums!).
Un segon tret característic de la vida de Ciceró és la promoció personal d’ell mateix, i dels seus èxits, la qual cosa li va permetre viure amb les retribucions que, en concepte honoraris, rebia dels seus clients. No s’havia inventat encara el marketing, però Cicerò es va saber “vendre” com el millor advocat de Roma, i encara avui el considerem com a tal.
Aquesta promoció personal anava lligada a la feina d’escriure, de recopilar, i de difondre còpies de llurs discursos forenses, en un temps en que no existia la impremta, ni la màquina d’escriure, ni l’ordenador, ni la fotocopiadora, per no parlar d’internet.
És cert que va escriure els discursos contra Catilina uns anys després del procés, però també ho és que va redactar els discursos contra Gai Verres, que havia estat un governador de Sicilia molt corrupte, abans de la celebració del judici, la qual cosa és un exemple d’acurada preparació del judici, que els professionals hem de tenir en compte. I a aquests discursos forenses cal sumar-hi els de la defensa d’Archia, de Murena, i de molts altres.
La capacitat de treball, i l’habilitat oratòria de Cicerò es palesen especialment en el procés contra Gai Verres, que va començar amb un seguit d’obstacles processals. Per a evitar la dissolució del tribunal amb la convocatòria d’eleccions a final de l’any, ell mateix es trasllada des de Roma fins a Sicília per a localitzar documents i testimonis, i torna altra vegada a la capital amb temps suficient per a celebrar el judici. En aquest cas exercia com acusador, cosa que estava mal vista, i per a salvar llur concepte moral davant el poble i del tribunal, a la primera sessió del judici es presenta dient que no actua pas com acusador, sinó com a defensor dels sicilians davant els abusos de Verres, demostrant així una tècnica jurídica de gran altura.
La gran quantitat de discursos i d’obres filosòfiques i morals escrites per Ciceró ens avisen de que no treballava sol. Hem de pensar que tenia un equip d’auxiliars eficaç i ben organitzat. Sabem que el seu escriba era un llibert anomenat Tiró, però estic convençut que Tiró era el cap d’un equip mes nombrós, atès que, tot sol, no podia donar l’abast per a redactar tots els escrits i a fer-ne còpies.
Deixant a banda els defectes de tota obra humana, en Ciceró hi trobem l’estudi, el treball, l’autoestima, l’organització de la feina, la responsabilitat. Valors que continuen tant vius avui com dos mil anys enrera.
J.Corbella i Duch
Advocat
04/12/11