SANT PACIENT, 11 de setembre

?

S’acaben les vacances, i com sol fer tothom, cal posar-se al dia i reprendre les tasques de la que podem anomenar vida ordinària. Així és com agafo l’agenda, passo fulls, miro les anotacions que hi ha en els proper dies, i, amb la vista esbarriada, vaig repassant els noms del sants de cada dia. I, té gràcia, resulta que l’11 de setembre és la festivitat de Sant Pacient.

Tenim tant assumit que l’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, que ens han passat per alt el sants, i sembla que aquest dia no podem fer altra cosa que recordar col·lectivament allò que vam ser, i viure l’esperança de que, algun altre dia, podem tornar a ser.

Entre mig, queda Sant Pacient, que és un nom que s’adiu molt amb el mateix esperit de la Diada.

Començo per agafar el diccionari per a tenir clar el significat de “pacient”, que es definit com adjectiu de qui té paciència, paraula amb la qual expressem la “virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació d’ànim els infortunis, les ofenses i el treballs”.

I resulta que si, segurament sense saber-ho, i sense segones intencions, aquells que van situar la festa de Sant Pacient a l’11 de setembre, van estar molt encertats, perquè el concepte de “pacient”, recull i afaiçona les virtuts i els valors que Catalunya, com a poble, ha mantingut vius des de l’11 de setembre de 1714.

L’11 de setembre comença amb un infortuni, la guerra perduda el 1714, i, a partir d’aquí venen un seguit d’ofenses en les diverses accions i decrets que imposen els vencedors (pèrdua de l’autogovern, prohibició de la llengua, càrregues impositives, etc), però en el mateix moment comencen els treballs per a la recuperació d’allò que es va perdre, passant temporades de tota manera, unes plenes d’eufòria i il·lusió, altres amb desenganys i frustracions, però seguint sempre impertorbables en el camí per a recuperar allò perdut.

Si, penso que Sant Pacient és un bon sant per ajuntar-lo a la celebració de la Diada. Ens pot ajudar a manter l’ànim davant l’ infortuni que, per a molts, significa la retallada de l’Estatut d’Autonomia. Potser no ens van explicar prou be les dificultats jurídiques que hi havia per a encaixar el contingut de l’Estatut dintre de l’estructura establerta per la Constitució Espanyola de 1978. Potser, tot plegats, ens van deixar portar pel voluntarisme, sense pensar que les estructures jurídiques son un com castell invisible on hi ha poques escletxes, i aquesta vegada resulta que no hi havia prou espai per a encabir-lo.

Hem de continuar pacients. No podem perdre aquesta virtut, els desenganys han de reforçar l’ànim en el desig d’arribar a l’objectiu.

Ep !, que tot fent aquestes reflexions em descuidava de la persona de Sant Pacient. Vejam. Ho he consultat a internet (avui, allò que no és a internet no existeix). Resulta que hi ha dos Sant Pacient, i els dos bisbes, l’un de Metz, diuen que era descendent de Sant Joan, però sembla difícil, la seva festivitat se celebra el 8 de gener. L’altre, el que ens interessa, va ser bisbe de Lió, va morir l’any 480, i això vol dir que li va tocar viure les dificultats i els aldarull propis de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Diuen que es va distingir en el repartiment de gra a les ciutats famolenques de la riba del Ròdan i la Saona, es a dir, si ho mirem amb els ulls d’avui, actuava com un cooperant, o una organització no lucrativa. Com podeu veure, ja fa temps que esta tot inventat, i nosaltres que ens creiem descobrir la caritat amb les nostres expedicions a tercer Mon !!!, doncs resulta que Sant Pacient, des del seu bisbat de Lió ja va marca un metodologia d’ajuda als necessitats, que avui encara funciona.

Que Sant Pacient ens ajudi a tots a passar una bona Diada, i ens augmenti la paciència, la fortalesa d’esperit i la caritat.

J. Corbella i Duch

Advocat
05/09/10

Comparteix la publicació: