Avui he sentit a les noticies del migdia que la NASA ha fet estavellar un coet a la superfície de la Lluna intentant saber si hi ha aigua, o restes d’aigua. I diuen que la explosió ha aixecat una columna de fum i de pols d’uns deu kilòmetres.
Mentre escoltava la notícia notava un esglai dintre meu, com quan et diuen que un familiar proper o un amic està molt malalt, i m’ha entrat un sentiment de desengany, entre decepció i impotència, que només puc superar explicant-lo als altres.
I és que sembla com si la humanitat, després de destrossar la Terra sense compassió, necessiti trobar ara altres objectes en l’univers per a continuar vivint en l’espiral d’una follia col·lectiva de destrucció sense fi.
Els nostres rius ja baixen secs, ens hem quedat sense boscos, tot està contaminat, i hem transtornat el clima de la Terra. Vivim en un desastre global, i ara, continuem la disbauxa trencant el silenci i l’harmonia d’un objecte sideral que dansa eternament al voltant del sol, com ho fa la núvia feliç al voltant del seu estimat, mentre trenca la foscor de les nostres nits, marca el ritme del temps, ens fa memòria del temps de la sembra i de les collites, i ens presenta un perfil diferent de la cara a cada volta que dona.
Avui la Lluna porta una ferida. En el meu univers particular, no hi haurà mai mes aquella lluna groguenca que, a les nits de juny, s’aixeca majestuosa des del fons de la Vall del Corb, i tampoc la lluna argentada que, els cap vespre de juliol, il·luminava el camí dels que, amb pas feixuc i cara alegre, tornaven de l’era. La Lluna avui ja no és la mateixa.
Aquesta nit l’he mirat una bona estona, i m’ha semblat que li lliscava una llàgrima, negra de fum i de pólvora, damunt la galta que aquest dies ens ensenya a mitges. No tinc cap dubte de que el coet de la NASA li ha fet mal.
En endavant res serà igual, la dansa al voltant del Sol no tindrà la mateixa alegria. La llum de la nit no serà tant clara. El moviment de la Mar no serà tant harmònic. El Sol no podrà fer una rialla tot mirant les seves circumferències. La Lluna continua girant, però plora ferida i esgarrada per un dard llançat traïdorament.
Diuen que el coet és un experiment que ens portarà nous coneixements. Callem i ens ho creiem, i en el fons pensem que no passa res, que la Lluna és molt lluny i no és de ningú. Però no és cert, la Lluna es molt prop i es de tots, i no la podem treure de les nostres vides perquè n’és una part.
Que pensarà García Lorca, que tant va cantar la “Luna lunera cascabelera“”, en veure la lluna ferida i esquinçada, o el pirata d’Espronceda, que travessa la mar guiat per la llum de la Lluna ??, i els nens que repeteixen aquella cantarella que diu “la Lluna la pruna del Sol mariner, son pare l’estima sa mare també” ???.
I és que una ferida a la Lluna és una ferida a la vida, i no ens volem que ens prenguin la vida. La Terra sense lluna es queda amb les nits d’un fosc absolut, i, després de tant temps de viatge, no podem tornar a les tenebres del caos.
Crec que no hi ha grans diferències entre un coet a la superfície de la Lluna en nom de la ciència, i na gran rasa a la superfície de la terra, arrancant boscos i canviant el curs dels rius, per a traçar una nova carretera per on, en nom de la civilització i el progrés, hi transitaran milers i milers de vehicles que ompliran l’aire de fums i es menjaran l’oxigen i la vida.
Al gran depredador al que se li ha fet petita la superfície de la Terra, i busca ara altres indrets per a continuar destruint. Ha començat amb la Lluna, després saltarà cap objectius mes allunyats, mentre la gent ben intencionada callarà i el lamentarà en silenci.
Però deixeu-me dir que la Lluna no és només cosa de nens, de poetes i d’enamorats. Avui la Lluna ha estat atacada en nom de la ciència, i ens ha fet adonar que tots som mes febles i que no hi ha límits per el gran depredador que és l’home.
Si encara us queda un bri de la sensibilitat d’aquell nen que vam ser un dia, tingueu una mirada de tendresa per aquesta Lluna que avui plora ferida per un coet. Tingueu per segur que demà us la tornarà amb un somriure argentat.
J. Corbella i Duch -Advocat-
12/10/09