Aquells que, per diversos motius, som de Guimerà però no hi fem estada, moltes vegades anem i venim per la carretera que porta cap a Vallfogona i Santa Coloma de Queralt. La mateixa per la qual passava i repassava el meu pare dues vegades al dia mentre portava el cotxe de línia que la gent agafava per anar a Barcelona, i que serpenteja vora el riu i al peu dels turons. La que molts hem conegut sense asfaltar, terrosa i amb les pedres lluentes pel repetit frec de les rodes dels vehicles que hi transitaven.Seguint els seus revolts, hi ha moments en que hom pensa que anem per un camí de carro asfaltat i eixamplat, però alguns som tossuts, i ja sigui per romanticisme o per solidaritat continuem fent el camí a Guimerà per la vella i cansada carretera de Santa Coloma. I segurament ara el farem amb mes sentiment, perquè aquest any 2007 complirà cent anys. Ben segur que aquest no serà un d’aquells centenaris proclamat i recordat en els mitjans de comunicació; segurament no tindrà celebracions especials, però la carretera complirà igualment cent anys i continuarà fent el mateix servei als que anem i venim, i, ens permetrà reviure sentiments i afectes inesborrables, si mes no, per a mi.
He tingut coneixement d’aquest centenari d’una manera casual, deixant-me portar per un punt de xafarderia molt personal, quan he vist que l’edició digital del B.O.E. (alguns diuen que és una lectura feixuga i avorrida) inclou la publicació de disposicions des de 1845, que tenen la consideració d’històriques. I posats en aquesta base de dades, només cal escriure la paraula Guimerà, i demanar a la màquina que faci la corresponent recerca. Així, hom s’assabenta que “La Gaceta de Madrid” (antecedent de l’actual B.O.E.), de 7 d’abril de 1907 publica un anunci del Ministerio de Fomento de 27 de març de 1907, assenyalant el dia 4 de maig, “para la adjudicación en publica subasta de las obras del trozo primero de la carretera de Guimerà a Santa Coloma de Queralt”.
J. Corbella i Duch, Advocat03/01/07