SEGLE XV, JOGLARS I MÚSICS A GUIMERÀ I LA VALL DEL CORB

En les celebracions anuals del mercat medieval de Guimerà és habitual trobar-se pels carrers amb grups d’animació que donen color i ambient a les jornades, grups que ens recorden als joglars i músics medievals. Però quin era el perfil dels joglars i músics a l’edat mitjana? On actuaven i per quins motius? Quins instruments feien servir? Hi va haver joglars i músics guimeranencs i dels pobles del voltant?

En aquesta petita història intentarem donar resposta a aquestes preguntes i descobrir l’existència de joglars i músics a Guimerà i als pobles de la vall del Corb en el decurs del segle XV. Per això ens servirem bàsicament de les recerques fetes pel Dr. Ramon Miró Baldrich sobre documentació medieval dels fons de l’ajuntament de Cervera i Tàrrega.

Els joglars eren uns personatges medievals que en el seu origen s’encarregaven de cantar o recitar, generalment acompanyats d’instruments musicals, composicions d’altres autors de forma ambulant. El terme joglar, que va començar a ser utilitzat amb freqüència des del segle XI, deriva de la paraula llatina “iocularis” o “ioculator” i del substantiu ”iocus”, que significa joc o broma.

L’ofici de joglar anirà evolucionant al llarg de l’edat mitjana. Des del segle XII trobem referències documentals de joglars o trobadors recitant i cantant poesies tant a reis i senyors com a la població. Més endavant el joglar deixa el cant i passa a ser un simple músic o bufó amb un caire més polifacètic. A poc a poc va anar desplegant altres habilitats, com fer acrobàcies, exhibir bèsties ensinistrades, ballar o practicar jocs de mans. Els joglars, doncs, es guanyaran la vida entretenint els altres amb la música, la narració d’històries, l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs.

Cap a les acaballes del segle XIII el joglar va començar a ser reemplaçat pel ministrer, un joglar coneixedor de la música, generalment instrumentista, molt més professionalitzat i que va deixar de ser itinerant per a entrar al servei d’un senyor, del govern d’una vila o ciutat com a músic oficial o treballant puntualment en una festa o esdeveniment.

A mitjan segle XIV els joglars pràcticament ja només feien de músics. Segons la tipologia instrumental es classificaven bàsicament en trompadors, anafilers o trompeters i timbalers. Se’ls considerava de categoria inferior pel fet de ser estranys al domini de la literatura, i també perquè no eren solistes i tocaven l’instrument de manera instintiva. Es reunien formant bandes que en certs llocs es coneixien com a cobles i sovint eren membres d’una mateixa família o població que es dedicaven a l’ofici.

Instruments medievals il·lustrats a les Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio (1270-1282)

En el decurs del segle XIV i començaments del XV l’activitat de joglars i músics es troba associada a les celebracions reials, naixements i matrimonis, a la presència o el pas de membres de la casa reial i també per a festejar un fet polític. Exemples en aquest sentit els trobem en la documentació municipal de Tàrrega i Cervera respectivament. El 19 de novembre de 1342 el consell de la paeria de Tàrrega determina les quantitats a pagar als joglars i cavallers salvatges que havien fet honrament a la vila, entre ells hi apareixen els joglars de Guimerà que van cobrar 30 sous. Molts anys després entre la documentació cerverina trobem una àpoca de 20 de desembre de 1423 on consta el pagament de cinc florins d’or a Guillem Castelló i Bernat de Tarroja, trompadors de Guimerà, per sis dies entre venir, estar i tornar en la celebració per l’arribada victoriosa del rei al Principat des de Nàpols.

En el segle XV la funció dels joglars i músics ja era una altra, sovint eren contractats pels governs de les viles per a donar ambient a les fires i distreure als visitants. A més dels propis verguers es llogaven, entre altres, colles de trompadors o trompeters, xeremiers i algunes parelles de joglars. La proliferació de mercats arreu, però sobretot de grans mercats i fires, hauria afavorit l’aparició i proliferació d’aquests personatges a moltes localitats del nostre entorn.

Sabem de l’existència de fires a Tàrrega, Vilagrassa, Bellpuig, Anglesola, Verdú, Guimerà i Cervera, i no era estrany que les dates de celebració es canviessin per la coincidència temporal amb les altres fires, sempre prèvia concessió reial. Una de les fires més importants era la de Cervera. El mercat i la fira de Cervera va ser un dels centres d’atracció per a molts joglars i músics de la comarca, de Lleida i del camp de Tarragona. Tenim constància que durant el segle XV el consell cerverí pagava a joglars i músics d’arreu per a dinamitzar i amenitzar el gran mercat de maig i la fira que se celebrava anualment, i que en aquells temps es feia des de la festivitat de Sant Martí, l’11 de novembre, fins a la festa de Sant Andreu, el 30 de novembre.

D’altra banda durant l’edat mitjana Guimerà era la vila més important de la vall del Corb gràcies al seu pes poblacional i econòmic i com a tal a començaments del segle XV va ser afavorida amb el privilegi de fer fires, fet que confirmava la importància de les interaccions comercials que possibilitava el seu mercat. Recordem que Jaume II ja havia atorgat a Guimerà el 18 de juliol de 1294 el privilegi de fer mercat a precs de Ramon d’Alemany, senyor aleshores de la vila. El creixement i la consolidació d’aquest mercat  hauria determinat que un segle després el poble de Guimerà demanés el dret a fer fires, concessió que va arribar gràcies a dos privilegis reials donats per Alfons V l’11 i 12 de desembre de 1417. El rei Alfons va atorgar dues fires, la primera fira tindria una durada de quinze dies consecutius a partir del primer dia d’agost i la segona des de Sant Vicent, el 22 de gener, fins a la Purificació de la Verge, el 2 de febrer.

La coincidència amb altres fires veïnes va determinar que un segle després la vila de Guimerà demanés al rei un canvi de dates. Carles I en un privilegi atorgat el 19 de gener de 1526 confirma el dret de fer fires de la vila establint un nou calendari. Així la primera fira se celebraria des de la festa de Sant Andreu, el 30 de novembre, fins a la de Sant Tomàs, el 29 de desembre, i la segona des de la festa de Sant Jordi fins a l’Exaltació de la Santa Creu, el 3 de maig.

Cercavila del IX mercat medieval de Guimerà, any 2003

En aquest context un seguit de joglars i músics del nostre entorn haurien amenitzat les jornades firals de les principals viles de la comarca durant el segle XV. Gràcies a les dades recollides per Miró Baldrich en podem conèixer uns quants de Guimerà i dels pobles de la vall i rodalies que són referenciats treballant a la fira de Cervera amb el seu ofici o instrument i els anys que hi van ser presents, i que ara us relacionem.

JOGLARS I MÚSICS GUIMERANENCS:

  • Borrell, Jaume, tamorer (tamborer) (1437)
  • Castelló, Guillem, trompador (1423, 1429, 1437)
  • Castells, Guerau, trompador (1434)
  • Sabater, Pere, trompador (1437)
  • Santapau, Ramon, trompador (1452)
  • Tarroja, Bernat de, trompador (1423, 1429)
  • Joglars de Guimerà (1452)

Grup d’animació de carrer del XIV mercat medieval de Guimerà, any 2008

JOGLARS I MÚSICS D’ALTRES POBLES DE LA VALL I RODALIES:

  • Badoc, Antoni, trompador de Ciutadilla (1439)
  • Badoc, Ferrer, trompador de Ciutadilla (1439)
  • Badoc, Pere, trompador de Ciutadilla (1439)
  • Carbonell, Pere, joglar i trompeter de la Guardiolada (1440, 1441)
  • Carbonell, Pere, menor, trompeter de la Guardiolada (1440)
  • Claret, Montserrat, joglar i tamorer de la Guardiolada (1440), trompeter (1441, 1450)
  • Esteve, Antoni, trompador de Ciutadilla (1439)
  • Garcia, Bartomeu, cornamuser de l’Ametlla (1454)
  • Garcia, Bartomeu, flabioler i tamborer de l’Ametlla (1442, 1444, 1453)
  • Garcia, Bartomeu, fill, flabioler i tamborer de l’Ametlla (1454)
  • Gibert, Pere, cornamuser de l’Ametlla (1433, 1434, 1436, 1437, 1438, 1439, 1440, 1442, 1444)
  • Guassia, Bartomeu, tamorer de l’Ametlla (1447, 1452)
  • Pedrosa, Pere, de Verdú (1459)
  • Segarra, Andreu, joglar i cornamuser de Montornès (1490)
  • Segarra, fill de Ramon Segarra, tamorer de Montornès (1459, 1461)
  • Segarra, germà d’Andreu, tamorer de Montornès (1490)
  • Segarra, Jaume, joglar i flabioler de Montornès (1509, 1510)
  • Segarra, Joan, joglar i tamorer de Montornès (1461, 1486)
  • Segarra, Ramon, cornamuser i tamorer de Montornès (1447, 1452, 1453, 1459, 1461) 
  • Segarra, Ramon, joglar i cornamuser de Montornès (1461, 1480, 1486)
  • Segarra, Simó, cornamuser de Montornès (1447, 1453)
  • Trilla, Gabriel, germà de Joan, tamorer de Llorac (1491, 1492)
  • Trilla, Joan, joglar i cornamuser de Llorac (1486, 1487, 1491, 1492, 1494)
  • Trilla, Pere, germà de Joan, joglar i tamorer de Llorac (1486, 1487, 1494)
  • Trilla, Pere, joglar de Llorac (1515, 1516)
  • Joglars de Verdú (1399)
  • Trompadors de Ciutadilla (1440)

Segurament alguns d’aquests joglars i músics que us hem relacionat haurien animat i dinamitzat més d’una fira de Guimerà!

Miquel Àngel Farré Targa



Comparteix la publicació:

1 comentari a “SEGLE XV, JOGLARS I MÚSICS A GUIMERÀ I LA VALL DEL CORB”

  1. Felicitats per la recerca, i per la publicació.
    Queda clar que Guimerà té una antiga tradició musical que evoluciona fins a la segona meitat del segle XX, quan al poble hi havia dues orquestres (La Segarrenca i l’Orquesxta Duch).

    Respon

Respon a josep corbella i duch Cancel·la les respostes