2006, EL MUSEU DE GUIMERÀ

Tot son opinions.. però segurament el Museu de Guimerà es un dels llocs de més interès cultural per a una persona que ve a visitar el poble. Aquest escrit però més que als visitants, o potencials visitants forasters del museu, va per a les moltes persones que valoren que a Guimerà i a la vall del Corb hi hagi un equipament cultural com aquest.

Es aquesta una bona ocasió per compartir informació poc coneguda respecte a aquest petit tresor, deixeu-m’ho dir així, que tenim els guimeranencs. Aprofitaré la ben entesa no només per explicar-vos curiositats, sinó també per agrair i reconèixer a aquelles persones o institucions que van contribuir a que el Museu de Guimerà fos una realitat.

No se si sabeu que la idea del projecte fou del Miquel Bofarull, que tampoc se si sabeu que es un gran aficionat a la arqueologia. Va fer la proposta el diumenge 8 d’agost de 2004 a la cloenda del Xè Mercat Medieval de Guimerà, després del fantàstic castell de focs amb la “Conquesta del Paradís” de Vangelis de fons,  prenent unes cerveses al “Cau”. Estàvem de tertúlia a la fresca i molt a gust doncs havíem venut en els dos dies de mercat mes de 300 exemplars del primer llibre que publicava la associació, “Guimerà i el Mercat Medieval”. La proposta boja del Miquel va ser acollida com un repte difícil però que podia ser molt il·lusionant. Només calia trobar un edifici, autorització per poder-hi exposar totes les troballes arqueològiques de Guimerà emmagatzemades a les escoles i al dipòsit del Museu de Tàrrega, i.. es clar, diners per fer-lo.

fotosabans

Es de justícia dir que res no hagués estat possible sense la predisposició de l’equip de govern de l’ajuntament encapçalat per la Magda Monyart i amb la contribució determinant del que llavors era tinent d’alcalde i a la vegada membre de l’associació, el Joan Rosich. Aquell equip municipal va acceptar la proposta de cedir-nos el local de l’antic ajuntament a la Plaça Major i es va comprometre a fer-nos costat en la cerca de fons per la execució del projecte. Encara que pot ser us sorprengui, així fou. No es gens habitual que l’alcalde, en aquest cas alcaldessa, i l’equip de regidors d’un poble petit com Guimerà s’impliqui d’aquesta manera en un projecte “cultural”. En hem d’estar molt agraïts i ells molt orgullosos..

La cerca de fons va esser complexa i en la seva darrera fase, -el rebre’ls-, va ser molt difícil. Tot va començar quan vam decidir preparar el projecte i presentar-lo el 13 de juny de 2005 a la Fundació de La Caixa dins del programa d’ajuts per equipaments socioculturals. El 3 de novembre de 2005 se’ns van concedir 30.000€ i teníem un any de termini per executar el projecte. Ens vam posar immediatament en marxa a la recerca d’ajuts i l’ajuntament va aconseguir 20.000€ del programa del Pla únic d’obres i serveis de la Generalitat a la vegada que nosaltres gestionàvem el compromís de 15.000€ del Institut d’estudis Ilerdencs i  uns altres 12.000€ de la Diputació de Lleida.

Com us he dit abans, teníem fins a final de 2006 per executar el projecte, però no va ser fins la primera setmana de juny de 2006 que no vam tenir el permís de l’ajuntament per poder començar les obres. Des del mes de gener havíem estat preparant el projecte d’obra civil amb l’arquitecte municipal..

Volíem inaugurar el Museu pel Mercat Medieval. El divendres 11 d’agost era el dia “D”. Semblava una fita inversemblant doncs teníem només dos mesos per executar la obra i tan sols els 30.000€ de la Fundació La Caixa. Ens calien 50.000€ (50% del pressupost estimat total) per engegar i poder aguantar la situació fins quan arribessin els fons de la Generalitat, de la Diputació i del IEI. Vam valorar la situació i vam decidir tirar endavant. Contàvem amb els fons de l’associació però addicionalment vam haver de sol·licitar un crèdit de 20.000€ a La Caixa avalat personalment pel Joan Rosich i per jo mateix.

El decurs de les obres va ésser un treball d’espectacular eficàcia dels industrials que van participar en el projecte sota la coordinació del Joan Rosich a peu de canó i jo mateix via remota pel que feia a plànols, instal·lacions, dissenys i qüestions tècniques.

obresmuseu0

Si la execució de les obres va ésser espectacular, no va ser menys espectacular el trasllat de les peces del dipòsit de les escoles al museu. Destacar aquí la feina dels germans Bofarull, el Miquel i el Quico, que en una exhibició de talent i destresa van moure i desplaçar les pesants peces de pedra com si fossin de cartró-pedra fins col·locar-les cadascuna d’elles al seu lloc. No puc deixar d’agrair la generositat dels germans Bofarull per la gran quantitat d’hores i recursos que des del primer dia han dedicat al museu sense obtenir-ne res a canvi mes que la seva satisfacció personal.

La vigília del dia “D”, el dijous 10 d’agost, a les 3:00h de la matinada acabàvem de col·locar els darrers plafons explicatius i tot quedava a punt per la inauguració del divendres dia 11 d’agost de 2006. El museu tenia per aquella data els equipaments estructurals i audiovisuals per poder fer la sessió de inauguració d’una manera molt digna.

museuFINAL0

El cost total de les obres, adequacions de les sales i materials va ser de 100.478€. Les aportacions a aquest cost, com us he anticipat parcialment, van ser: Fundació La Caixa 30.000€, Ajuntament Guimerà 20.000€, Diputació de Lleida 12.000€, Institut Estudis Ilerdencs 15.000€ i Associació Guimera.info 23.478€.

No va ser gens fàcil el rebre totes les quantitats esmentades doncs hi havia acords “de paraula” tant amb la Diputació i IEI com amb l’Ajuntament de Guimerà i es va donar el fet de que el 27 de maig de 2007 el resultat de les eleccions municipals i també a la Diputació ens va deixar sense els interlocutors que ens havien compromès l’ajut. Les sol·licituds estaven en tràmit però cap d’elles estava encara autoritzada pel transferiment dels fons. Afortunadament i després de moltes reunions, de refer part de la documentació aportada i de patir força vam aconseguir el suport dels nous responsables de les institucions esmentades i encara que amb molt retard vam obtenir els diners.

El nostre agraïment a l’ Angel Boleda, mecenes de tantes coses que s’han fet a Guimerà, pot ser poc conegudes per la discreció en que fa les seves actuacions, que també ha contribuït en equipaments i en publicacions del museu. Algun dia Guimerà li hauria d’agrair formalment tota la seva generositat cap al poble.

Mes coses,.. Com sabeu al Museu de Guimerà se’l coneix també com “La Cort del Batlle”  com a tribut al edifici que l’allotja. La proposta de anomenar-lo així va ser del Miquel Angel Farré Targa. En aquell moment pensàvem que no el podríem anomenar Museu de Guimerà i aquest nom podria servir-nos com alternativa. Avui el Museu de Guimerà figura a llista de museus que publica la Generalitat de Catalunya.

No se si sabeu també que .. Hem d’agrair al grup italià Angelini propietari de Pastilles Juanola el seu patrocini del 100% de la posta en marxa de l’ascensor del museu el maig de 2007. Va caler fer el projecte nou i refer part de les instal·lacions. A partir d’aquesta data ja poden accedir persones amb discapacitat a les tres plantes del edifici.

Una altra actuació important al Museu de Guimerà va ser el novembre de 2008 amb la restauració de dos de les peces més emblemàtiques: la figura jacent i la clau de volta. La intervenció va costar uns 6.000€ i es va fer amb el suport de la Generalitat que va assumir el 50% del cost i l’altre 50% el vam compartir a parts iguals l’ajuntament i l’associació Guimera.info.

Les darreres intervencions importants al museu han estat la incorporació de les peces procedents de les excavacions de 2008 i posteriorment les làpides mortuòries l’any 2011. Ambdues intervencions s’han fet sota la autorització de la Generalitat de Catalunya però el cost de les intervencions (uns 8.000€) s’ha fet a parts iguals entre l’ajuntament de Guimerà i l’associació Guimera.info.

La tardor de 2012 s’incorpora al Museu la talla romànica del segle XII de 70cm d’alt i amb restes de policromia original. Es una peça de gran valor artístic donació de la família Farré-Barberà (Cal Mitger) a qui hem d’agrair la seva generositat i al Josep Farre Prats el haver fet les gestions que ho han fet possible.

Una altra dada molt important, un “milestone” que diuen els anglosaxons,  pel que fa al Museu fou aconseguir els recursos per la seva apertura tots els caps de setmana i festius. Aquesta fita no la vam poder assolir fins l’any 2011.

Com gaire bé tots els museus, el Museu de Guimerà es deficitari. El Museu de Guimerà no rep cap mena d’ajut institucional (excepte el cost de l’aigua i de la electricitat assolit per part de l’ajuntament) i es l’associació Guimera.info qui es fa càrrec cada any de la despesa de manteniment de les instal·lacions i de tenir-lo obert al públic que ronda els 5.000€.

Aquesta es la història de la història del  Museu de Guimerà que avui us he escrit i que a ben segur us ha assabentat d’alguna cosa que no sabíeu i que pot ser faci que et sentis una mica mes orgullós del nostre museu.

Pasqual Prous i Miró



Comparteix la publicació:

3 comentaris a “2006, EL MUSEU DE GUIMERÀ”

  1. Informació, dades aclaridores, feina ben feta i orgull.

    D’això se’n diu: “parlar clar i català”

    Respon

Feu un comentari