DITES POPULARS A GUIMERÀ

Aquí teniu una nova recopilació d’en Sebastià Busquets i Pagès, en aquest cas recuperant l’herència històric-cultural de Guimerà (vegeu també l’entrada prèvia BOIRA, PLUJA, ROVINA I NEU).

Pacientment ha recollit una llarga llista de dites, refranys i expressions que hem heretat mitjançant la tradició oral dels nostres avantpassats. Algunes, originals de la zona, i altres que s’han fet servir assíduament a Guimerà.

Podem dir que son les més habituals dins del vocabulari dels Guimeranencs que recullen un seguit de conclusions, normes de conducte, d’ensenyaments basats en l’experiència i que fan referència a múltiples temes com la feina, el temps, la gent, les malalties…

Aquí els teniu!

A l’abril cada gota val per mil
A cada bugada es perd un llençol
A cada porc li arriba el seu Sant Martí

imatge1
A l’abril, aigües (o pluges) mil
A l’estiu tota cuca viu
A la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat
A la taula i al llit, al primer crit
A la vora del riu no t’hi facis el niu

imatge4
A poc a poc i bona lletra
A sants i a minyons, no els prometis si no els dons
Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos
Aigua per Sant Urbà (25 de maig), lleva vi i no porta pa
Al desembre, al 8 la Concepció, al 13 Santa Lucia i al 25 neix el fill de Maria
Al febrer de cap o de cua l’ha de fer o sinó tot sencer
Al juliol, ni dona ni caragol
Al juny, plourà però abans tronarà
Al maig, cada dia un raig
Al pot petit hi ha la bona confitura
Any de neu, any de Déu

Neu_-_Marc_2010_27
Arrencada de cavall, parada de ruc
Barcelona és bona si la bossa sona
Bon vent i barca nova
Brams d’ase no arriben al cel
Caldera vella, bony o forat
Carrers mullats, calaixos eixuts
Cel rogent pluja o vent

D’on no n’hi ha, no en pot rajar
De desagraïts, l’infern n’és ple
De Joans, Joseps, i ases, n’hi ha a totes les cases
De l’aigua d’octubre i el sol de maig, en neix el blat
De llevant o de ponent, de la dona sigues parent
De més verdes en maduren
De mica en mica s’omple la pica
De moliner mudaràs i de lladre no t’escaparàs
De ponent, ni vent ni gent
De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena
Déu dóna faves a qui no té queixals
Del casar i del sembrar ningú sap que passarà

Diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
El més calent és a l’aigüera
El sabater és qui va més mal calçat
El setembre s’emporta els ponts o asseca les fonts
Els testos s’assemblen a les olles
Em fas festes i no me’n solies fer, és que em vols fotre o m’has de menester
Feina feta no fa destorb
Fer Pasqua abans de Rams
Gallina vella fa bon caldo
Gat escaldat, de l’aigua tèbia fuig
Gent jove, pa tou
Home alt, tort o carallot
Home casat, burro espatllat
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
Hostes vingueren que de casa ens tragueren
Ja pots xiular, si l’ase no vol beure
L’aigua de gener omple la pica, el graner i el bisell també
L’aigua de l’agost fa oli, safrà, mel i most
La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes
Març marçot, mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot
Músic pagat fa mal so
N’hi ha per llogar-hi cadires
Nadal a les fosques, ven-te els bous i crema les forques
Nadal amb llum, de cada 100 ovelles en va bé una
No deixis les sendes velles per les novelles
No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré
No es pot tocar les campanes i anar a la processó
No vols caldo? Dues tasses!
Pagant, Sant Pere canta
Pel juliol, la forca al coll

Pel juny, la falç al puny

Pel Pilar, la fava has de plantar
Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc
Per Nadal, cada ovella al seu corral
Per Nadal, un pas de pardal
Per Nadal, qui res no estrena, res no val
Per Reis ase o ruc qui no ho coneix
Per Sant Jordi vés a mirar l’ordi, si l’ordi no surt marxa tu
Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per sant Esteve, un pas de llebre
Per Santa Magdalena, l’ametlla i l’avellana plena


Per Santa Teresa, la fava a terra
Quan a la posta de sol es veuen dos sols: si el suposat sol és al costat de marina designa pluja, si és al costat de muntanya designa vent
Quan al cel hi ha cabretes (núvols), a la terra hi ha pastetes (o bassetes)
Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell
Quan l’octubre és a la fi, Tots Sants ja és aquí
Quan la Candelera plora, l’hivern és for a; quan la Candelera riu, l’hivern és viu; tant si plora com si riu, l’hivern és viu
Quaresma ventosa, collita granosa; però si massa en fa, ni palla ni gra
Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny gaire complit
Qui canta, els seus mals espanta
Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
Qui dia passa, any empeny
Qui guarda quant té, menja quan vol
Qui la, fa la paga

imatge2

Qui menja sopes, se les pensa totes
Qui no plora no mama


Qui no s’arrisca no pisca
Qui no té cap ha de tenir cames
Qui no té feina el gat pentina
Qui oli remena, els dits se n’unta
Qui paga mana

imatge3

Qui té boca s’equivoca
Qui té el cul llogat no seu quan vol
Qui té gana somia pa
Qui va amb un coix, al cap de l’any ho són tots dos
Qui vol lluir ha de patir
Qui vulgui peix que es mulli el cul
Roda el món i torna al Born
S’atrapa abans un mentider que un coix
Salut i força al canut
Santa Llúcia la Bisbal (13 de desembre), 12 dies per Nadal
Sempre plou sobre mullat
Si a les 9h del matí hi ha bromes (núvols) al cantó de Sant Roc, senyal de trons
Si al maig hi ha els dotze apòstols al costat dels Pirineus (dotze caps de broma), senyal de trons
Si el divendres el sol es pon amb calçada, pluja abans del diumenge
Si el sol fa llamada al matí hi haurà pluja abans de 24 h
Si hi ha humitat al primer d’agost, cau el sementer (les pluges) aviat
Si la boira de la part de Vallfogona arriba al Palau del cases o als racons de cal Cervera, pronostica pluja al cap de tres dies


Si la boira jau després de la missa del gall, és any de meravelles
Si la boira jau per Santa Àgueda (5 de febrer) serà any de pedregades


Si no vols pols no vagis a l’era
Si surt l’arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja està passada
Si surt l’arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Si trona entre la Mare de Déu de febrer (La Candelera, 2 de febrer) i la mare de Déu de març (Mare de Déu de la Cinta 2 de març), 40 dies més d’hivern
Si una fila de centpeus travessa el carrer, designa canvi de temps o pluja
Si uns dies abans de Sant Josep ha fet la marinada freda, hi haurà pluja al cap de tres dies
Si veus alguna oliva per Sant Joan, collita plena per fi d’any
Si vols estar ben servit, fes-­te tu mateix el llit
Tal faràs tal trobaràs
Tanta roba i tan poc sabó!, I tan neta que la volen
Tants caps tants barrets
Temps per tirar l’aigua de les teulades a les cisternes: tots els mesos que portin la lletra R (gener, febrer, març, abril, setembre, octubre, novembre, desembre)

teulades (esquerra)
Tira més un pèl de figa que una maroma de barco
Tot bon català té fred després de menjar
Tota pedra fa paret

mur (dreta)
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
Val més boig conegut que savi per conèixer
Valencià (o andorrà, o català, o vigatà…) i home de bé no pot ser

Sebastià Busquets i Pagès



Comparteix la publicació:

3 comentaris a “DITES POPULARS A GUIMERÀ”

  1. Quina feinada recollir-ne tantes de dites, Sebastià. Moltes gràcies!
    La que m’ha fet més gràcia ha estat “Em fas festes i no me’n solies fer, és que em vols fotre o m’has de menester”, no l’havia sentida mai.
    Una altra cosa que m’encantaria retrobar són les paraules que sentia només a Guimerà quan jo era petita i que amb la TV3 s’han perdut: “serva!”, “fesomia”, “síclia”, “panistra”, “anar a la sort”, …. tantes paraules que m’encantaria fer memòria.
    Si en tens ganes, és clar…

    Respon
  2. Gràcies, Sebastià.

    Carme. En això de parlar, cal que tots hi posem una mica de voluntat.
    Tu esmentes, servar = aguantar
    fesomia (crec que és viva a tot arreu)
    siclia (és molt de Guimerà, en altres llocs l’anomenen sèquia)
    panistra. Segurament ja no n’hi ha.
    La gent no va a comprar el pa amb panistra.
    Un temps n’hi havia per a recollir el raim, però ara es
    posa en caixes de plàstic.
    Anar a la sort = anar a l’hort (sort representa una “sort” de terra)
    això és, un bocí de terra, o una parcel·la, que si
    és rústega, s’anomena finca.
    Crec que sort identificava una finca mes gran que
    un hort, i mes productiva.
    Però cada vegada son menys els que va a l’hort.

    Ben cordialment,

    j. corbella

    Respon

Respon a Carme Zurano (Cal Freixa) Cancel·la les respostes