2n MIL·LENNI aC, PETRÒGLIFS A LA VALL

Cobrim en aquesta entrada el període més antic del que tenim constància a les nostres terres. Si temps enrere especulàvem amb la possibilitat que una columna de l’exèrcit d’Anníbal creues la vall del Corb allà per l’any 218 aC, ens remuntem ara un mil·lenni més enrera.

Segons els darrers estudis, els primers humans que van començar a construir monuments megalítics es situarien en el període Mesolític (darrers grups de caçadors-recol·lectors, cap al 12.000 a 5500 anys abans de la nostra era), mentre que l’etapa de la Prehistòria on es produeix la màxima expansió del Megalitisme serà el període següent, el Neolític (primers grups d’agricultors-ramaders, cap al 5500 a 2500 anys abans de la nostra era).

Destaca la seva varietat en els suports: figuretes, gravats rupestres, esteles esculpides i també gravats sobre roques, molt esteses en territori català. La utilització dels gravats sembla ser variada, des de raons culturals/rituals fins a possibles marcadors de territoris o de zones d’influència de les comunitats prehistòriques.

Fou Agustí Duran i Santpere qui, amb la gran descoberta de l’estela de Preixana l’any 1964, va poder establir l’existència en terres lleidatanes d’una població de l’anomenada cultura argàrica, de l’Edat del Bronze.

I un temps més tard, el 1970, Enric Moreu Rey fa la gran troballa d’unes pedres decorades  amb incisions, al terme de Passanant, en un encreuament de camins de Guimerà a Forès en el  cap de terme de Guimerà, que foren classificades com a esteles megalítiques.

Aquestes dues troballes extraordinàries motivaren el fet de parlar d’uns possibles camins prehistòrics que podrien sorgir del primer món ramader i agrícola, més marcat i fixat  en el període Eneolític, seguir més tard en la cultura del Bronze i Ferro i continuar, en plena iberització i romanització, fins a l’Edat Mitjana.

Diverses són les descobertes fetes seguint aquell Camí Ral, en diferents jaciments que corresponen la major part al món del Bronze,  al voltant dels camins prehistòrics que intercomunicaven el fet ramader, comercial i de contactes amb altres grups tribals.

  • La cista del Pla de la Sala a Passanant.
  • Sepulcre de fossa de les Comes, a Conesa.
  • Les pedres decorades de Passanant.
  • Abric sepulcral deIs Amprius de Verdú.
  • L’estela de Preixana.
  • Taller de sílex, Serra Aixol, Guimerà.
  • Gravats rupestres Rat Salla, Guimerà.
  • Taller de sílex, Comacardós Senyores, Guimerà.
  • Gravats rupestres, inscultures o petròglifs, Vall dels Pous, Guimerà.

 

 

Aquests 2 darrers, situats prop de l’antic camí que comunicava amb el camí ral, ramal per on es podia anar de Guimerà a Sarral, per Forés, passant molt prop d’on es Localitzaren les pedres decorades de Passanant (Tarragona).

La localització de gravats megalítics, situats prop de llocs d’aigua, zones amb roques, de camins prehistòrics i de possibles jaciments de l’Edat del Bronze, mostren un cert pas de poblament a la vall del Corb. També hi ha mostres de diferents tallers de sílex de superfície i altres troballes de l’edat dels metalls. Els camins de ferradura, antics passos de pastors, són principi de comerç entre els habitants que es comunicaven amb les terres de la muntanya i de la costa. La zona de la Vall del Corb, és terra fronterera entre els pobles de les tribus ibèriques.

Joan Duch i Mas


La tercera és la bona!

Per a completar aquest article, volíem incloure nou material gràfic. Per això ens vam posar en marxa cap a la vall dels Pous per a trobar i fotografiar de nou els petròglifs en qüestió. Tot i seguir les indicacions rebudes, enfilant-nos per camins transitats des de temps immemorials, no vam tenir gaire (o gens) d’èxit. Després de voltar amunt i avall per la zona una bona estona, vam ser incapaços de trobar la dita pedra.

Vam tornar per segona vegada, aquesta vegada amb reforços, en companyia del Joan Duch. De nou, després de “pentinar” la zona i estar segurs que érem ben a prop, a tocar de la pedra, el fet és que tampoc vam acabar de trobar-la. Vam tornar a casa amb la cua entre cames.

La tercera vegada vam anar “a totes”. Revisant la documentació del Joan, vam topar amb les coordenades precises de la seva ubicació. Ara sí, mòbil en mà i amb l’ajut de Google Maps, aquesta vegada no se’ns podia escapar. I així va ser com, finalment, vam anar a petar directament on era la pedra. Missió complerta!

Aquí teniu, doncs, el testimoni gràfic de la troballa.

Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

2 comentaris a “2n MIL·LENNI aC, PETRÒGLIFS A LA VALL”

  1. Com a persona interessada en la simbologia, i estant elaborant un treball sobre les terres de lleida, m’agradaria poder demanar el seu permís per a la publicació, obviament referenciada, d’una de les fotografies de la pedra amb cassoletes i reguerons.
    Varem estar fa poc amb uns companys per la zona, per a poder-ho fotografiar i catalogar. Tot i que crec que varem trobar el lloc, al vejure senyals amb pedres indicant-ho. Al trobar-nos la finca vallada i elecctrificada ja no vàrem optar per entrar-hi . Es per això que els faig avinent de la meva demanda.

    Respon

Feu un comentari