1914, LA VISITA QUE SÍ VA EXISTIR

Unes fotografies com a única, però irrefutable prova d’un viatge que semblava que mai no es va fer… cent anys després hem investigat per aclarir el misteri que envolta el pas per Guimerà d’un dels arquitectes més importants del modernisme català.

Lluís Domènech i Montaner, és un dels grans arquitectes del modernisme català, autor d’obres com ara l’Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música Catalana a Barcelona.

imatge_1

Va portar a terme una intensa activitat acadèmica a l’Escola d’Arquitectura. En Lluís Domènech i Montaner va fer nombrosos viatges per Catalunya en ferrocarril, tartana, carro… seguint sobre el terreny la petjada del Romànic, on reconeixia les arrels de la nació catalana. Aquest era, fins aquell moment, el gran desconegut de l’art català.

El seu deixeble Puig i Cadafalch se li avançà i publicà l’obra L’Arquitectura Romànica a Catalunya i Lluís Domènech i Montaner deixà de banda aquesta tasca. El recull dels seus viatges, incloses les seves anotacions, dibuixos i fotografies, no es publicaran fins a l’any 2006 en el llibre Viatges per l’Arquitectura Romànica d’Enric Granell i Antoni Ramon, que es pot considerar el primer catàleg del romànic català.

Una d’aquestes rutes passa per Montblanc, enfila cap a Ciutadilla, Verdú i Tàrrega, girant després cap a Santa coloma de Queralt. En Domènech i Montaner fa una descripció acurada del Castell de Ciutadilla. Tanmateix, la fotografia que il·lustra aquest punt, no és pas de Ciutadilla. És de Guimerà, del Portal d’Orient. Curiosament, es tria precisament també aquesta imatge per a il·lustrar l’exposició que efectua el MNAC on es rememoren aquests viatges.

imatge_2

D’on prové, doncs, la confusió? Els autors del llibre Viatges per l’Arquitectura Romànica ens van comentar que en el revers de la còpia dipositada a l’Arxiu Històric del COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) hi ha escrita la paraula “Ciutadilla”. No queda clar si la lletra és de Lluís Domènech i Montaner o de Pere Domènech i Roura, el seu fill, que sovint escrivia en les fotos del pare.

No es fa cap referència a Guimerà en l’exposició del MNAC ni en el llibre recull del seu dietari. Queda clar, però, que sí que va venir a Guimerà, com així ho demostra la sèrie de fotografies que se’n conserven de la seva visita. Aquestes van ser adquirides pel Josep Ma Minguell de cal Carreter i provenien directament de l’arxiu personal de l’arquitecte noucentista Josep Ma Martino (Barcelona 1891-1957). Possiblement era un dels integrants de l’expedició que va visitar Guimerà. I posats a especular, per l’edat que devia tenir, podria ser el jove amb gorra de la darrera filera de seients?

Tal com indica la roba dels viatgers, i també el vehicle, un Mercedes Benz model de 1911/12, aquest viatge no es correspon amb els itineraris descrits al dietari del període 1893-1906. De fet, les anotacions manuscrites en el revers de les fotografies ens diuen la data exacta d’aquesta visita: 9 i 10 de juliol de 1914.

imatge_3

imatge_4

Podeu veure el conjunt de fotografies d’aquesta visita, que inclouen també imatges de Vallsanta i els carrers de l’Hospital i la Goleta, en aquest enllaç

Buscant la confirmació definitiva d’aquests fets, vam visitar l’Arxiu Històric del COAC per a consultar la documentació referent a Domènec i Montaner. Efectivament, en aquest arxiu, hem trobat una fitxa dedicada a Guimerà que inclou les fotografies de la visita, uns comentaris manuscrits pel que fa a les restes del Castell i també alguns croquis de diferents elements com la torre de guaita i escuts diversos.

Podem dir, doncs, que queda del tot provat que en Lluís Domènech i Montaner va incloure també Guimerà en els seus viatges de descoberta del Romànic català. Reproduïm a continuació i per primera vegada una mostra d’aquests “papers” de Guimerà.

imatge_5

imatge_6

Josep Ma Minguell i Llorens, Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

3 comentaris a “1914, LA VISITA QUE SÍ VA EXISTIR”

  1. Gràcies als meus nebots, l’acabo de descobrir. No l’he llegit encara però ho faré, no en dubteu. Moltes gràcies, Sebastià, per donar a conéixer vivències tan interessants. De la rovina de Sta Tecla puc afegir que a cal Farrer, on vaig néixer, hi havia la caixa d’un rellotge al menjador, amb marques de l’aigua d’aquell dia.

    Respon
  2. Perdona, Ramon, m’acabo d’adonar que abans, t’he canviat el nom. N’he llegit un tros i em venen al pensament tantes coses que m’explicaven de petita…! Tan lluny i tan a la vora tot plegat! Gràcies de nou.

    Respon

Feu un comentari