A la societat medieval i moderna l’activitat ramadera suposava una important font d’ingressos en l’economia de les nostres viles i alhora un factor de sostenibilitat del territori. Com a conseqüència la possessió del dret d’ús de les herbes era un motiu de conflicte molt comú en el nostre entorn. Sovint hi havia disputes entre universitats, senyorius i particulars pel fet que ramats entressin a pasturar en terres alienes sense permís i malmetessin les collites.
La vila de Guimerà, com la resta de viles, arrendava en subhasta pública la carnisseria i les herbes. En el contracte d’arrendament la universitat establia una sèrie de capítols que l’arrendador havia d’observar que s’apliquessin. Aquesta posava guardians en el seu terme per a vetllar per la salvaguarda dels interessos del comú i imposava bans o multes als qui cometien aquestes infraccions.
En el fons documental de l’ajuntament de Guimerà que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell hem localitzat un litigi de finals del segle XVI sobre aquesta qüestió el qual contextualitzarem i analitzarem. Es tracta del procés i sentència sobre la possessió de les herbes de la Quadra de Vallsanta, alias de la Bovera, entre la vila de Guimerà i Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla.
La universitat de Guimerà defensava la possessió del dret de les herbes des de temps immemorials sobre el seu terme i la quadra de Vallsanta, possessió que passà a mans del senyor de Guimerà l’any 1591 quan Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, en plena decadència econòmica li va vendre tot el terme de Bovera i la quadra de Vallsanta per 2.583 lliures.
L’any 1593 es produí un fet que desembocà en un procés que es va dirimir a la Reial Audiència. Uns veïns guimeranencs van trobar vint cabres i dos cabrits, que eren del noble Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, pasturant i malmetent herbes i arbres en la partida de la Bovera i quadra de Vallsanta. El batlle i jurats de Guimerà van imposar ban i van intervenir empenyorant les dites cabres i van executar la seva venda per a satisfer el ban i les maleses que varen ocasionar. Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, estava en desacord amb aquests fets i procediments, i a tal efecte endegà un procés qüestionant la possessió del dret de les herbes i la facultat de la universitat de Guimerà per imposar bans. Malauradament només tenim a mà la versió dels guimeranencs, estaria bé poder conèixer els documents aportats per Bernat de Guimerà per fonamentar les seves pretensions.
La Bovera
Tot això va succeir en un context de pretensions entre Guimerà i Ciutadilla sobre la possessió d’aquests drets de la quadra de Vallsanta i l’abandonament del seu monestir i el consegüent descontrol dels seus béns. Sembla evident, doncs, que darrere aquest qüestionament sobre el dret de l’ús de les herbes i en altres ocasions de les aigües, hi havia interessos territorials entre els senyorius de Guimerà i Ciutadilla per la possessió de les pastures de Vallsanta i la Bovera.
En aquest procés sobre les herbes de Vallsanta (1593-1598) la vila de Guimerà va aportar documents i testimonis de veïns de diferents indrets per a fonamentar els fets i els seus drets. La resolució del conflicte no arribà fins a la pronunciació de la sentència que feu la Reial Audiència. El 21 d’octubre de 1597 la Reial Audiència resolgué a favor de la vila de Guimerà i en contra del senyor de Ciutadilla, entenent que aquella estava en el seu legítim dret d’aplicar el ban i penyorar les cabres donat que els fets van ocórrer dins el seu terme i jurisdicció i que històricament posseïen la facultat d’imposar bans pel dret de l’herbatge.
Així doncs amb aquesta sentència Guimerà va fonamentar l’aplicació d’aquest dret en el futur i la consolidació dels ingressos provinents de les pastures del seu terme.
Miquel Àngel Farré Targa
Miquel Angel aquests documents son joies !
I tant Josep Maria! Aquest document només és un exemple del ric arxiu documental i alhora força desconegut que té Guimerà. Sovint ens oblidem que els documents són una part molt important del patrimoni de Guimerà. Si important és el llegat patrimonial històric i artístic que conserva Guimerà no hem d’oblidar que és igual o més important poder conèixer el quan, el context i el perquè dels diferents episodis de la història del nostre poble i això ens ho ofereixen els documents d’arxiu.
Si senyor, molt ben dit !
Tot això també es poble.