Ressorgir de les teves pors,
dels teus dubtes,
per intentar, al manco,
fer un camí,
cap a una llum.
Quan tot és foscor,
és prou difícil i costa amunt.
Malgrat tot,
sempre hi ha una petita retxillera
per on entra un raig
de la llum recercada.
Creu en ella i
enfilat cap un nou espai,
on les esperances floreixen
i generaran en tu
una nova primavera.
Val que no em creguis,
així i tot, intenteu!
No pots perdre res.
Pots trobar un nou camí,
malgrat pensis i sentis,
que totes les portes
estan bloquejades.
Pots sortir d’aquest infern
i t’ho diu una persona, com tu,
que n’ha sortit de mils.
Si ho necessites,
demana ajuda, sempre t’arribarà.
Sàpigues, que uns amb els altres,
estem units,
baula a baula,
amb una cadena d’harmonia,
que s’anomena amor.
Simplement et demano:
Creu amb tu!
Recorda totes les batalles,
on has lluitat i vençut.
A partir d’aquí,
recupera la força,
i segur, que també,
venceràs aquesta i
el nou sòl potent que eixirà,
farà desaparèixer
aquest niguls negres,
que malèvols,
et furten l’alegria.
Reneix estimat!