PETITA HISTÒRIA DE NADAL

Primers dies de desembre. No hi ha llums de Nadal il·luminant els carrers de la ciutat. A la plaça de l’Ajuntament, no hi ha cap preparatiu per muntar el pessebre. A la plaça de la Catedral, als carrerons dels voltants, no hi ha parades de la Fira de Santa Llúcia. A la plaça de la Sagrada Família! Tampoc. A l’empresa de la Carolina, no es farà ni dinar ni sopar de Nadal.

  • I diuen que, a la placeta, tampoc s’hi muntarà la carpa pel carter reial.
  • Per què? – pregunta la Paula, la filla de la Carolina. Vuit anys i uns ulls com taronges.
  • Diuen que s’ha d’estalviar – contesta la Carolina – S’han de fer retallades. I aquest any, toca el Nadal.
  • I no el celebrarem? No hi haurà Nadal?
  • Sí, el celebrarem. Però sense llums, ni paradetes…
  • I el Pare Noël? I els Reis Mags? No vindran?
  • Aquest any, potser no…
  • I a la teva feina, també feu retallades?
  • Sí, a la meva feina, ens fan moooltes retallades!

Abans d’anar a dormir, la Paula escolta d’amagat la conversa que mantenen els seus pares, la Carolina i en Genís, al menjador.

  • I no fareu dinar de Nadal? – pregunta en Genís.
  • Els caps no ens convidaran. I tampoc ens faran cap detall. I nosaltres, doncs…, hi ha una mica de tot: l’Ovidi té problemes amb la seva dona, es veu que es volen separar, i no té ganes de festes. En Fèlix és un esgarriacries i sempre ens tortura amb frases lapidàries sobre l’horror dels sopars d’empresa, les festes d’aniversari, les celebracions familiars, les festes nadalenques… La Glòria té el pare molt malalt i està amoïnada. L’Agus està fart de l’ambient d’empresa i diu que, si no fem sopar, millor, que ja ens aguanta prou cada dia, que som uns rars i uns avorrits. I la Cris diu que, si no fem res, anirà al sopar de la secció de dalt, que hi ha un noi que hi treballa que li agrada.
  • Quin bon ambient! – diu en Genís.
  • Depriment! – contesta la Carolina.

Aquella nit, la Paula no pot dormir. Només fa que donar voltes al llit. Pensa en la conversa amb la seva mare. Pensa en la conversa dels seus pares… Quan per fi sembla que agafa el son, una idea li passa pel cap com un llampec i la fa saltar del llit. La Paula s’asseu davant del seu escriptori, agafa un full del seu bloc i comença a escriure una carta.

 

1 sobre reis

“Estimats Reis Mags…”. Quan acaba, la Paula plega amb cura la carta i la posa dins d’un sobre de color groc. Escriu l’adreça: “Senyors Reis Mags d’Orient. Orient”. Immediatament, agafa un altre full del seu bloc i comença a escriure una segona carta.

1 sobrePN

 

“Estimat Pare Noël…”. Quan acaba, la plega també amb cura i la posa dins d’un sobre blau cel. Escriu l’adreça: “Senyor Pare Noël. Pol Nord”. La Paula posa els sobres al bell mig de l’escriptori, preparats per ser enviats als deus destinataris a l’endemà. La Paula es deixa caure damunt del llit, cansada i feliç alhora, i aquella nit dorm profundament.

Pocs dies després, a l’Orient, a la residència dels Reis Mags, hi ha una petita revolució.

  • La primera carta! – exclama el rei Baltasar – Anem a veure el que diu… Melcior! Gaspar! Veniu! Heu de llegir aquesta carta.

Als boscos nevats i gelats de Lapònia, el Pare Noël parla amb la senyora Noël, davant la llar de foc de casa seva.

  • Has vist la carta? – pregunta Pare Noël.
  • Sí, ja l’he llegida. Has de parlar amb els Reis Mags.
  • Sí, hi enviaré els rens. Tenim molta feina. Hem de començar ara mateix!

Mitjans de desembre… Les llums nadalenques il·luminen els carrers de la ciutat. A la plaça de l’Ajuntament, hi ha cua per veure el pessebre. A la plaça de la Catedral, les parades de la Fira de Santa Llúcia són plenes a vessar. A la plaça de la Sagrada Família…, també!

  • Com ha passat? – pregunta l’alcalde, incrèdul.
  • No ho entenem – contesten els seus col·laboradors.
  • La ciutat s’ha llevat amb l’esperit de Nadal posat! – diu una de les col·laboradores, riolera.

Aquella mateixa nit, a la plaça de la Catedral, la Carolina espera davant les escales de l’entrada principal. Als pocs minuts, comencen a arribar els seus companys de feina. Primer, la Glòria, després, la Cris. L’Agus, l’Ovidi, i en Fèlix…, també!

A l’endemà, a l’hora d’esmorzar, a la cuina, la Paula escolta molt atenta la conversa dels seus pares.

  • Què tal el sopar d’ahir? – pregunta en Genís.
  • El millor sopar de feina de la meva vida! – contesta la Carolina.
  • Què dius ara? I va venir tothom?
  • De debò! Sí, tothom! La Glòria estava molt contenta perquè el seu pare es troba molt millor i passarà les festes a casa. La Cris ha descobert que el noi de la secció de dalt té xicota i tenia ganes de sortir, per passar el disgust. L’Agus va dir que venia perquè ens volia donar una oportunitat. L’Ovidi estava molt content perquè ho ha arreglat amb la dona.
  • I en Fèlix? – pregunta en Genís.
  • També va venir! – diu la Carolina – Se’n va anar aviat, però s’ho va passar força bé!
  • I qui va decidir fer el sopar?
  • Això és el més sorprenent! Que no ho sabem! Tots vam rebre un email convocant-nos a la plaça de la Catedral, a dos quarts de nou del vespre, davant les escales. Però ningú sap qui va assenyalar la data. Cap de nosaltres va enviar els emails.
  • I dius que va ser el millor sopar de feina de la teva vida? – s’afegeix la Paula.
  • Sí – diu la Carolina, agafant a la Paula i fent-li un petó a la galta – Va ser una nit màgica! Vam sopar de pica-pica, a les parades muntades al voltant de la plaça, tot boníssim, vam passejar, vam cantar nadales, ens vam afegir a un grup que cantava a la plaça del Pi, pobres, vam destrossar les cançons… Vam riure molt. Ah! I la Cris i l’Agust… Potser tenim nova parella! I també vam escriure una carta! Una carta que vam escriure entre tots i la vam donar al carter reial. Vam demanar moltes coses: per la família, pels amics, per la ciutat, per tot el món…! Els millors desitjos per a tothom! – exclama la Carolina entusiasmada.
  • I ara, tu també has d’escriure la carta als Reis Mags. Ens has de dir què demanaràs – diu en Genís a la Paula.
  • Ja l’he escrit.
  • Ah, sí? – diuen en Genís i la Carolina.
  • Sí. I al Pare Noël, també. I m’han portat tots els regals que he demanat.
  • Ah, sí? – diuen en Genís i la Carolina, alhora, mirant-se intrigats.
  • Sí. Tots!! I sabeu què?
  • Què?
  • Que us… desitjo… Molt Bon Nadal, papis!
  • Ja, ja, ja! Molt Bon Nadal, Paula!

 

 

                                  ALÍCIA GÓMEZ FARRARONS

Feu un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.