Tenia, com cada any, l’encàrrec d’escriure un conte de Nadal, aquest any 2022 però, entre les raons personals o particulars, la crisis econòmica, política i social que estem patim, les guerres, la d’Ucraïna, les infinites guerres de l’Àfrica, les desconegudes de l’Àsia, i altres racons sinistres d’aquest món, que recordem el bon Déu creava per a nosaltres com un Paradís terrenal, el cert és que no em trobava inspirat.
Els personatges del naixement i les seves peripècies vitals, eren però, molt interessants, comencem per Sant Josep, que accepta fer-se càrrec de la “ paternitat oficial” de Jesús, i que farà un excel·lent paper com espòs i pare, fins al punt que avui és encara un perfecte model en el que s’haurien d’emmirallar tots els homes.
Que puc afegir de Maria?, aquella joveneta que respon “facis en mi segons la teva paraula”, quan s’assabenta del rol que se li ha assignat segons el pla de Déu.
Pel que fa a Jesús, ens ensenya que cal seguir i complir tots els tràmits, des del fet mateix de néixer, el d’haver de marxar per evitar la mort, el d’ajudar en les feines quotidianes al Pare i a la Mare, fins al punt de cedir al prec de Maria a les noces de Cana, i transformar l’aigua en un excel·lent vi. Em commovia mot especialment la seva reacció a Lc 22,42 “Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva”. Aquestes, o similars paraules, emprem també nosaltres quan ens trobem en situacions que ens fan por, oi?.
Ah!, el conte de Nadal, ja torna a estar explicat, és la història del naixement de Jesús a Belén.